Territori

Alguns experts adverteixen que a Menorca començam a patir els efectes del que s'anomena “pressió difusa”. De manera més col·loquial es sol dir que hi ha una escampada de gent per tot. Quan els humans sortim dels llocs més habituals, i ens endinsam amb freqüència a zones generalment no habitades, entrem en conflicte amb valors fràgils. Si això es converteix en hàbit o en negoci turístic, pot provocar efectes importants.

Menorca afegirà un nou hotel de sol i platja, a Sant Tomàs. L'Ajuntament li ha concedit la llicència perquè compleix tots els requisits legals. O sigui, que incrementam capacitat d'allotjament per a la temporada d'estiu, just el contrari del que necessitem. És la conseqüència de l'ordenació territorial que el PTI no va poder corregir sense entrar en indemnitzacions importants.

En un món on l'economia comanda tant, sempre convé anar pensant quines activitats econòmiques poden ajudar a conservar els valors que ens aporten diferencials de qualitat de vida. D'altra manera, l'excusa de poca productivitat o la impossibilitat de manteniment, serà la manera d'obrir portes cap a d'altres usos més conflictius.

L'ampliació del parc solar de Son Salomó, al nord de Ciutadella, posa sobre la taula el debat entre energies renovables i ús del territori. Un tema que no ha estat mai fàcil de resoldre allà on s'ha donat, però que cal abordar amb serenor si es vol tenir una actitud responsable.

Aprofitar la imatge del sector agrari lligat al camp i al paisatge, per emmascarar intencions poc confessables, és una pràctica que s'utilitza de tant en tant. El projecte de Decret que impulsa la Direcció General d'Agricultura del Govern Balear sobre exoneracions de les condicions urbanístiques d'edificis i instal·lacions agràries inclou coses que no semblen de rebut.

Això de superar límits ja fa anys que està de moda. S'usa molt per esperonar la capacitat emprenedora de la gent, per a millorar l'autoestima o directament per a fer que tothom gasti més. “Supera els teus límits!” et diuen. Però els límits d'un territori són una altra cosa, no tant metafísica i més terrenal.

La convivència entre barques i banyistes, la creació o no de nous pantalans per afegir més amarraments, el preu raonable que convé que tenguin les instal·lacions nàutiques o els efectes ambientals del descontrol en el fondeig, són algunes de les problemàtiques i polèmiques que es reprodueixen cada estiu.

Conten que un estudi que es va fer fa uns anys sobre la persistència a la ment d'algunes creences populars, va demostrar que hi ha coses que queden més enquistades del que sembla. En moltes ocasions, no basta veure que la teoria és equivocada. Al cap d'un temps, perdem la memòria del raonament i ens tornem a refugiar en la creença primera.

La camiseta que el GOB edita cada any per destinar fons a la protecció ambiental de Menorca, ja és a la venda.

Amb un dibuix de Jeroni Marquès, la il·lustració recull un seguit de topònims molt significatius de l'illa: Cala Mitjana, Trebalúger, Rafalet, Algendar, Addaia, Pregonda, Macarelleta, Binigaus, Cavalleria, etc.  Són indrets d'aquesta Menorca que estimem de manera especial i que ha calgut defensar en moltes ocasions.

Diuen que la majoria de gent comparteix els mateixos valors i que la diferència es troba en la manera que es prioritzen. N'hi ha que per sentir-se importants, s'han de veure importants. Les persones tenen diferents nivells d'autoestima i els territoris, també.