S’ha constatat que els projectes de clavegueram de Cala Llonga no preveuen arribar a cap depuradora. El creixement urbanístic aprovat les darreres setmanes vulnera diferents normatives. El GOB impugnarà les llicències concedides.
La Directiva europea 91/271/CEE va establir la data màxima del 31 de desembre de 2005 per tal que totes les aglomeracions urbanes superiors als 2000 habitants equivalents disposin de sistemes col·lectors per a les aigües residuals urbanes.
L’esmentada Directiva va ser transposada a la legislació espanyola pel Real Decreto-ley 11/1995, que defineix els sistemes col·lectors com «Todo sistema de conductos que recoga y conduzca las aguas residuales urbanas, desde las redes de alcantarillado de titularidad municipal, a las estaciones de tratamiento.»
Aquest RD citat marcava com a data màxima per dotar-se de sistemes col·lectors l’1 de gener de 2006.
Incompliment de la normativa ambiental
L’Estat espanyol està pagant multes milionàries per l’incompliment reiterat de la Directiva d’aigües residuals. Balears no ha estat aliena a aquesta pràctica d’ignorar els requisits ambientals i ha aprovat fins a 7 pròrrogues forçades, per intentar poder continuar amb la concessió de llicències a zones urbanes que no tenen clavegueram.
La darrera regulació sobre el tema aprovada a nivell autonòmic també va anar precedida d’un debat parlamentari considerable i es va traduir en la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 12/2017 d'Urbanisme de les Illes Balears.
Dita Disposició estableix el termini màxim d’un any des de la data de 21 d’agost de 2016 per poder atorgar llicències d’edificació, sempre que l’Ajuntament hagi expressat, mitjançant acord plenari, el seu compromís de dotar de clavegueram les zones urbanes que no disposen de xarxa de sanejament, i ho hagi publicat al BOIB.
Si durant aquest termini, diu la Llei, l’ajuntament (no les altres administracions, sinó l’ajuntament) no ha aprovat el corresponent projecte per implantar la xarxa de sanejament a la zona on es demanda la llicència i les connexions al sistema general de depuració (aquest darrer condicionant no és optatiu), l’exempció que permet atorgar llicències, queda sense vigència automàticament.
No se sap a quina depuradora connectar
A Cala Llonga, al desembre de 2021, no hi ha connexió a depuradora, ni se sap encara a quina depuradora connectar-la ni per on ha de discórrer la infraestructura. Malgrat aquesta situació, les darreres setmanes el departament d’Urbanisme de Maó ha protagonitzat una carrera sense precedents per atorgar un munt de llicències per a noves construccions, que no obeeixen a cap interès general.
Les llicències que s’han concedit fan referència a cases unifamiliars amb piscina. Unes quantes són promogudes per empreses. Cal recordar que a Cala Llonga es permet el lloguer turístic, amb la qual cosa, és fàcil preveure que seran habitatges d’ús intensiu a l’estiu i que, per tant, generaran molta aigua residual.
El darrer tràmit referit al clavegueram de la zona va sortir a exposició pública el setembre passat i és un projecte que preveu instal·lar una canonada que va de la urbanització fins al creuer de Sa Mesquida. El propi projecte diu que, a partir d’aquest punt, les aigües residuals dels 3 municipis es transportaran fins a una nova EDAR, la ubicació de la qual està pendent de definir.
L’esmentat projecte exposat el setembre, adverteix que el fort desnivell de la zona i la pèrdua d’impermeabilitat d’algunes foses sèptiques estan produint problemes de filtracions d’aigües residuals a la zona.
Una responsabilitat municipal
Les respostes que s’han rebut respecte dels primers recursos presentats, pretenen argumentar que la responsabilitat municipal només hi és a la zona pròpiament urbana, i que la connexió cap a la depuradora, així com la depuradora mateixa, serien responsabilitat d’altres administracions.
Però la legislació vigent és clara quan diu que és l’ajuntament qui ha d’haver aprovat un projecte de doti de clavegueram i asseguri la connexió a un sistema de depuració. Una condició per altra banda ben lògica, si el que es vol és evitar que s’incrementi el problema de descontrol en les aigües residuals.
És freqüent sentir a dir a càrrecs públics que les llicències són un acte reglat que no es poden denegar. Al respecte, és bo recordar la sentència del Tribunal Suprem, que senta jurisprudència i diu que «la concesión de una licencia constituye una actividad reglada en el doble sentido de tener que denegar las licencias de obras que se opongan a las disposiciones urbanísticas y tener que conceder las que a las mismas se acomoden».
Per tant, el Tribunal diu que cal denegar les llicències que s’oposin a les disposicions urbanístiques.
El GOB estudia actualment el cas des del punt de vista jurídic i preveu traslladar-lo a altres institucions superiors.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 2821 lectures