Arxiu de notícies del GOB Menorca

Aquí trobaràs les notícies publicades fins al 25 de gener de 2024.

Aquí les del 2012 i anteriors.

Ens trobaràs a www.gobmenorca.com

 

 

Back to top

Nitrats a l'aigua. No basta amb fosses de purins.

Pestanyes primàries

Ahir la premsa insular es feia ressò del problema creixent de la presència de nitrats a l'aigua de l'aqüífer de Menorca. S'apuntaven correctament els orígens dels problemes, però hi ha algunes variables que convé tenir també en compte.

Un dels principals problemes vé derivat de les granges intensives, perquè en molts casos tenen tantes vaques que la finca no té prou extensió com per absorbir correctament els purins que es generen.

A Menorca, la majoria d'explotacions de ramat compta actualment amb fossa sèptica per recollir els purins. Són unes instal·lacions fetes amb importants ajuts públics. Però algunes deficiències en la construcció i, especialment, en la gestió posterior, es tradueixen en que la problemàtica no es resolgui correctament.

En alguns casos, les fosses de purins reben també les aigües pluvials de les instal·lacions ramaderes. De tal manera que, quan plou fort, la bassa es satura ràpidament i aboca a alguna síquia propera que conduirà les aigües mesclades de purins que, en moltes ocasions, s'acabaran infiltrant. El GOB ha presentat repetides al·legacions a obres que preveuen fosses de purins però que no separen correctament els pluvials.

Però hi ha una altra casuística més difícil de solucionar. Són les finques amb moltes vaques, les anomenades intensives. Encara que recullin els purins a la fossa i no hi rebin els pluvials, acaben generant tant de residu que no donen abast per repartir-lo per la finca. En teoria, haurien de gestionar la vinguda d'un camió, que recolliria els purins sobrants i els portaria a un lloc adequat. Però a la pràctica, es sol buscar una síquia o un clot proper i allà s'aboca el líquid carregat de nitrats. A les zones permeables, això acaba a l'aqüífer.

També és cert que hi ha nitrats d'origen urbà, principalment lligats a zones d'hortal o d'urbanitzacions separades dels nuclis principals, que no compten amb clavegueram. La manca d'iniciativa institucional i la crisi econòmica han frenat noves instal·lacions de clavegueram. El GOB esta promocionant entre els particulars la instal·lació de filtres verds, que permeten una depuració autònoma i molt econòmica, per tal de suplir aquestes mancances i anar tancant fonts de contaminació.

Per últim, hi ha les depuradores que aboquen a torrents de zones permeables, com Sant Climent (que té directament un pou d'absorció), Alaior, Es Migjorn o Ferreries. Si el control de l'efluent que s'emet al medi natural no és correcte, el risc de contaminar els aqüífers també resulta important.

Com sol passar quan s'ignoren voluntàriament els problemes ambientals, els efectes negatius ens acaben afectant. Si no s'aborden els orígens de la contaminació per nitrats, el problema serà creixent i cada vegada més difícil de solucionar.