Un dels objectius del programa de Custòdia Agrària és contribuir a preservar la fertilitat de la terra. Aquesta és bàsica, no només per a la vida al sòl, sinó també per a la productivitat i viabilitat econòmica de l’explotació agrària. Tot i aquesta importància central, la salut del sòl és un element que en moltes ocasions s'ha oblidat.
Les tècniques d’agricultura regenerativa es basen, precisament, en posar la salut del sòl al centre de la gestió agrària. Des del programa de Custòdia Agrària s’han impulsat una sèrie de proves pilot a tres finques adherides per tal d’estudiar l’aptitud d’algunes d’aquestes tècniques en el clima mediterrani i el context del camp menorquí. Avui us explicarem en què consisteixen.
Pasturatge regeneratiu – imitant l’impacte dels grans ramats d’animals migradors
El pasturatge regeneratiu consisteix en planificar i dirigir la pastura del bestiar en base a les necessitats del sòl. Aquest mètode s'inspira en l’impacte del grans ramats d’animals migradors que causen una pertorbació intensa, però de durada curta sobre el sòl. D’aquesta manera els animals aprofiten la pastura, però sense exhaurir-la, donant-li opció a tornar a créixer. Per altra banda, els excrements del bestiar fan d’adob per al sòl, nodrint-lo i augmentant-ne la fertilitat. A més, el trepig amb les peülles ajuda a aixafar i enterrar aquests excrements.
Per a aconseguir aquest impacte amb bestiar domèstic és necessari mantenir el ramat en petites parcel·les, sense que pugui sortir-ne durant un temps determinat. Això es pot fer mitjançant l’ús de tancats mòbils, que van movent-se d’acord amb la planificació, per a obtenir l’efecte desitjat. Per a que aquest mètode funcioni de manera òptima s'ha d'evitar el sobre-pasturatge alhora que aprofitar al màxim l’aliment produït per la terra. S’ha de fer una planificació acurada tenint en compte el nombre d’animals, l’estat del sòl i la quantitat i qualitat del menjar disponible. És bàsic deixar un temps de recuperació per a la pastura entre visites del bestiar i aprendre a reconèixer l’estat per poder anar ajustant el temps d’estada dels animals.
Redileo – senzillesa i saviesa tradicional
El redileo és un mètode similar a l’anterior, en tant que es basa en la planificació de la presència dels animals, però en aquest cas es centra en el «redil», és a dir, l’espai on els animals passen la nit. És una tècnica aplicada especialment a terres que han perdut molta fertilitat, amb la finalitat de recuperar la seva producció.
Aquest sistema s'usava antigament a molts indrets per a posar en producció zones esgotades. Si es dosifica correctament, també fa un efecte de recuperació microbiològica de les terres.
Línia Clau – redirigint les pluges
El disseny en línia clau (keyline en anglès) és una metodologia de disseny de finques que optimitza i millora els recursos naturals, fent focus en l’absorció d’aigua de pluja al sòl i en evitar l’erosió, l’evaporació i l’escorrentia superficial. Ben aplicat, millora la fertilitat del sòl, la seva estructura i la capacitat de retenció d’aigua.
Si l'aigua de pluja no es gestiona, acaba creant solcs cada vegada més grans que van des de les crestes del terreny a les valls, i provoquen pel camí importants episodis d'erosió. El tractament consisteix en crear sobre el terreny noves conduccions senzilles perquè l'aigua es reparteixi millor per tota la superfície i no corri ràpidament cap a baix. Aconseguint així que l'aigua s'infiltri de manera mes homogènia per tal d'augmentar la humitat i la fertilitat de tota l'àrea.
És una metodologia especialment interessant per a finques de secà (predominants a l’illa) i zones de climes secs, com és el mediterrani, ja que augmenta l’aigua emmagatzemada al sòl. Pot ser, a més, d’interès general a Menorca per a augmentar de manera significativa la recàrrega de l'aqüífer.
Aquestes tècniques ja fa més d’un any que s’estan aplicant a algunes finques del programa de Custòdia Agrària. Seguirem ampliant l’experiència per tal de poder fer arribar aquestes eines per a la regeneració del sòl al màxim de llocs de l’illa.
Aquest projecte ha estat cofinançat pel Programa Operatiu FEDER de les Illes Balears, la Fundació Mava i el Consell Insular de Menorca.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 1336 lectures