El GOB ha presentat recentment al·legacions al projecte d'implantació de gas a la zona de llevant de Menorca (Maó, Es Castell, Sant Lluís i Alaior), que ha sortit a exposició pública.
A l'escrit presentat es discuteix que hi hagi fonament per a declarar aquestes actuacions com d'utilitat pública i d'interès econòmic. Cal recordar que l'estalvi en emissions que estima aconseguir la gasificació a partir de la implantació total a l'illa, representaria en realitat l'1,6 % de les emissions de Menorca.
Aquest 1,6 % seria un fet sempre que l'empresa arribés a l'òptim que s'ha marcat (recordem que es pretenen substituir totalment els gasos de butà i propà actuals així com un 10 % d'altres combustibles líquids). Però la xifra és un desig, no una realitat, en tant no s'aconsegueixin suficients clients com per traslladar la teoria a la pràctica. En conseqüència, cal deduir que, al manco en els primers anys, el percentatge d'estalvi d'emissions seria encara més baix.
Per poder instaurar el gas canalitzat cal obrir 578,8 quilòmetres de síquies damunt Menorca. L'esforç energètic d'una actuació d'aquest estil no apareix quantificada a l'estudi i seria bo conèixer-lo per a poder disposar d'un criteri més holístic quan es parla d'estalviar emissions.
Per al GOB, la implantació de l'empresa Gas Natural a partir d'una xarxa de canalitzacions, és una iniciativa que pot tenir interès empresarial per als seus promotors, però no es detecta on són els arguments per donar aquesta actuació un tracte de favor institucional. Declarar d'utilitat pública i d'interès autonòmic un projecte que es basa en combustibles fòssils i que no té perspectives d'aportar cap estalvi significatiu a nivell d'emissions contaminants, no sembla justificat.
A les al·legacions s'adverteix que la regulació actual diu que la planificació de les instal·lacions de transport i distribució de gas natural i les seves instal·lacions auxiliars, quan s'ubiquin o passin per sòl no urbanitzable, han d'estar reflectides en l'instrument d'ordenació territorial, és a dir, el Pla Territorial Insular. I que aquest requisit només es pot evitar quan hi hagi raons d'urgència o d'excepcional interès. En aquests moments, els dipòsits projectats i una bona part de les xarxes es plantegen en sòl rústic i no es veu urgència o interès excepcional per evitar complir amb aquest requisit.
Per altra banda, no s'ha rebut encara resposta al Recurs presentat davant l'Ajuntament de Ciutadella que va acordar permetre la cessió d'una parcel·la pública en sòl rústic a Rafal Amagat perquè Gas Natural la pugui usar per a posar el dipòsit previst a la zona de ponent. Si no s'entén que es doni tracte de favor a la canalització del gas, manco s'entén encara que es cedeixi una parcel·la pública a una empresa privada per implantar un servei de distribució d'energies fòssils.
El GOB ja ha manifestat en altres ocasions que l'únic ús que sembla lògic plantejar per al gas natural és fer-lo servir per a substituir el fuel i el gasoil que es crema a la central tèrmica. En tractar-se del punt principal de consum energètic, l'estalvi d'emissions que es podria aconseguir seria realment significatiu i serviria de sistema de transició mentre es va avançant en la implantació de renovables i del vector hidrogen. La possibilitat d'ús de gas a la central sembla que guanya perspectives a jutjar per les notícies emeses pel Govern Balear.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 5843 lectures