Al·legacions a la Norma Territorial Transitòria

Alguns canvis en la cartografia de la Norma Territorial Transitòria (NTT), que no estan declarats en el text, converteixen en urbans o urbanitzables alguns terrenys que fins ara eren ANEI o ANIT. El GOB ha advertit en les seves al·legacions que la NTT no té competències per fer tal cosa i molt manco sense explicitar-ho al text.

Els canvis en la cartografia podrien tractar-se d'errors, però sempre van en el mateix sentit d'eliminar protecció i afecten a zones tan diferents com l'alzinar del puig de l'Ermita de Ferreries, les urbanitzacions de Serpentona o Santandria de Ciutadella, el polígon industrial des Mercadal, Biniancolla de Sant Lluís, o Binidalí i la Base Naval a Maó.

L'escrit d'al·legacions del GOB a la Norma Territorial Transitòria que pretén modificar el Pla Territorial Insular es va registrar d'entrada el passat divendres en el Consell Insular. L'entitat planteja consideracions i alternatives en moltes qüestions.

Aquesta Norma s'ha volgut presentar com un sistema d'urgència per canviar algunes coses en l'ordenació territorial de l'illa davant la crisi econòmica. Atès que han passat gairebé dos anys i encara està en tràmit, ja sembla clar que la urgència no s'ha aconseguit i que hauria estat molt millor procedir a un procediment participat, justificat i transparent del Pla Territorial Insular, que en 2013 va complir els 10 anys de vigència.

Però ara que es coneix de manera formal el contingut de la NTT es comprova com s'hi estan incorporant coses que res tenen a veure amb urgències econòmiques. Un exemple clar és l'aposta per poder fer més plantes de triatge en sòl rústic de residus de construcció. Amb un sector constructiu molt aturat i tres plantes en marxa, no hi ha cap urgència per poder fer més plantes en rústic (hi ha molt de sòl industrial disponible).

Al respecte, l'escrit d'al·legacions del GOB adverteix que a ningú li fuig que es troba en tramitació una instal·lació d'aquests tipus per a la seva declaració d'interès general que pretén ubicar-se a Biniaiet, entre Maó i Alaior, enmig de dos importants jaciments arqueològics. Una iniciativa que ha motivat polèmica per premsa, presentació d'al·legacions, la formació d'una coordinadora de vesins afectats i una denúncia davant la UNESCO.

Aquesta planta de triatges es relaciona per part de molta gent amb la rotonda que el projecte d'intervenció sobre la carretera general ha dibuixat a Biniai, en un lloc on no hi ha cap creuer de camí ni cap entrada principal. Que ara la NTT faci una aposta per possibilitar una iniciativa d'aquest estil quan no hi ha, com s'ha dit, ni urgència ni justificació, no fa més que amplificar les sospites de lligam entre una cosa i l'altra.

Parlant de carreteres, la NTT modifica l'amplada prevista per a les vies rodades de l'illa, però tampoc ho fa de forma explícita, sinó que es remet a la cartografia que s'ha publicat al BOIB que no permet apreciar la magnitud dels canvis. El GOB demana que es detallin les dimensions que s'atorguen a les carreteres i que es justifiquin els canvis.

Tampoc té res a veure amb l'economia no particular el fet d'incorporar a la Norma la possibilitat de tornar fumigar les carreteres. Fa 10 anys que s'usen tractaments mecànics amb èxit i just l'any passat, l'illa de Mallorca (sense ser Reserva de Biosfera) va decidir abandonar les fumigacions. L'associació demana què hi fa una modificació d'aquest estil dins una norma territorial?

El GOB mostra preocupació pel als canvis que permeten edificacions de nous edificis en rústic sota la idea de “grans equipaments desestacionalitzadors” i demana que, en tot cas, es condueixin totes les instal·lacions vora els casats principals (a fi d'evitar nous camins i noves esteses elèctriques) i que s'aposti per usar la possibilitat de traslladar volums d'antics edificis agraris ara en desús per cobrir les necessitats de nous usos.

Es menciona així mateix la previsió de creixement d'algunes urbanitzacions de costa, especialment quan la zona que es dibuixa per créixer res té a veure amb la lògica prevista a les lleis. És el cas de Canutells, on la Norma marca una llarga franja longitudinal, paral·lela a la costa no urbanitzada, perquè la urbanització pugui créixer.

Es demana transparència i participació en les declaracions d'interès general, una via que la Norma preveu per a molts dels casos que queden condicionats a informe favorable del Consell. També s'ha sol·licitat que les activitats turístiques al camp estiguin condicionades al manteniment de l'activitat agrària, perquè és aquesta la que manté l'operativitat del paisatge menorquí.

La Norma també entra en temes agraris i aposta per poder fer més regadius a grans extensions o per permetre els usos intensius sobre zones d'alt valor natural o sobre àrees amb seriós perill de contaminació d'aqüífers. El GOB recorda la complicada situació en què es troben les reserves hídriques de Menorca i demana que aquestes qüestions s'abordin amb més responsabilitat.

Es fan així mateix mencions a evitar l'increment previst d'aparcaments a platges verges i s'adverteix que les amnisties urbanístiques que es preveuen per alguns nuclis rurals representen un escarni per a la gent que ha respectat les lleis, ha pagat impostos i ha contractat professionals. Per al GOB, la legalització generalitzada prevista per Gabriel Company i que ara recull el Consell Insular és una campanya política inconscient, que pot acabar augmentant els problemes econòmics dels ajuntaments.

Es pot consultar l'escrit sencer d'al·legacions en el document adjunt a la notícia.