Analitzant la norma Huguet

El pròxim Ple del Consell Insular ha de debatre una nova proposta de mesures urbanístiques urgents, aquesta vegada preparades des de Menorca. L'argument que ho justifica és la urgència de fomentar l'activitat econòmica, però inclou coses tant poc relacionades com l'ús d'herbicides a les carreteres o tant polèmiques com la desprotecció d'espais emblemàtics.

L'ordenació territorial és un element clau en el futur de Menorca. És un tema que requereix un període de debat, per poder avaluar de manera objectiva les coses que han funcionat i les que no. Apostar per aprovar un nou paquet de mesures urgents (que es sumaria al que ha fet el Govern molt recentment), que impedeix qualsevol debat previ, només es pot acceptar amb una justificació ben argumentada.

En aquest sentit, per part del GOB es poden admetre qüestions com ara l'establiment d'un règim transitori en les unitats d'actuació urbanes, l'intent d'aflorar lloguers turístics no declarats o l'obligada adaptació a instruments de règim superior. El problema és que algunes de les mesures del que ja es coneix com a "Norma Huguet", que derogarien determinats articles del PTI, estan clarament enfrontades amb la gestió d'un territori declarat Reserva de Biosfera. Per exemple, no es veu per enlloc la relació entre l'activitat econòmica i el tornar tirar productes tòxics a les voreres de les carreteres.

També serà difícil explicar davant la UNESCO (ara que acabam de ser anomenats candidats a la seu mundial de la sostenibilitat) que s'elimini la figura de les Àrees Naturals d'Interès Territorial, que fan la funció de connectar els espais protegits i impedeixen coses tant transcendents com la urbanització del terreny immediat a Macarella, la part de ponent del barranc d'Algendar, la banda oest de Tirant, els barrancs de Cala Fustam i cala Escorxada, gran part del barranc de Binigaus, els trams no urbanitzats de Sant Lluís, la zona de Llucalari... i tants altres indrets que van quedar fora de la Llei d'Espais Naturals per pressions urbanístiques de principis dels noranta i que el PTI va protegir.

Veient que la relació d'aquests espais queda afectada per la Norma que ara es proposa, cal demanar-se clarament si l'actual equip de govern en el Consell Insular s'està plantejant urbanitzar-los. Si no és així, no s'entén que s'incloguin en un instrument de mesures urgents que no permet cap debat previ.

La proposta de decret, formalment anomenat "Norma Territorial Transitòria", eliminaria també qualsevol obstacle als camps de golf amb urbanització afegida, que quedarien a criteri del propi Conseller per la via d'una simple declaració d'interès general. Es confirma idò que els camps de golf són una excusa per urbanitzar a zones no previstes.

L'eliminació de les altures màximes que fins ara regien en zona urbana (planta baixa i tres pisos a Maó i Ciutadella i de dos a la resta de municipis), fan temer una pèrdua de la fesomia dels nuclis tradicionals. Justificar la urgència d'això en una pretesa reactivació de l'economia quan tota Menorca està plena d'edificis a mig fer i de cartells que busquen vendre coses ja construïdes, resulta francament mal d'entendre.

Altres aspectes, com el perill que la legalització generalitzada dels hortals il·legals pugui provocar un "efecte cridada" a noves construccions il·legals (on ni els ajuntaments cobren llicència ni els arquitectes redacten projectes), també preocupen molt al GOB.

El GOB demana a l'equip de govern que reconsideri aquests aspectes i que s'eliminin de la Norma urgent les qüestions esmentades perquè no tenen relació amb l'argument de la reactivació econòmica ni necessitat d'urgència. Sostreure temes com aquests de la possibilitat del debat i la participació ciutadana és un greu error i un fet totalment impropi en un terreny que s'ha compromès amb la sostenibilitat davant la comunitat internacional.