Aparences discrepants

A la natura es coneixen molts de tipus de paranys. En el món biològic hi ha conflictes d'interessos i exemples brillants d'imaginació o d'evolució. Una realitat similar al què passa en les relacions humanes.

El rap és un peix conegut, perquè forma part habitual de la dieta mediterrània. És un animal de cap gros, amb una anatomia preparada per posar-se al fons del mar i mig enterrar-se. A la cara hi té un apèndix que simula un cuc que es mou. Els peixos que s'apropen pensant haver trobat una presa no tenen ni temps d'entendre d'on surt una boca enorme que els engoleix.

És un depredador que arriba a mides i pesos molt considerables. En alimentar-se d'altres peixos, tendeix a acumular les substàncies persistents derivades de la contaminació que es llença al mar. Per aquests motius és més recomanable menjar espècies presa, que no tenen el problema de la bioacumulació i a més es reprodueixen amb major facilitat.

Alguns dels grans propietaris de terres menorquines van jugar un paper important en la conservació territorial de Menorca quan, en els anys previs a la legislació, van prioritzar mantenir el patrimoni de terres (característica dels terratinents) per damunt de les sucoses ofertes per cedir espais a la urbanització. Segurament que alguns indrets magnífics hagueren caigut sota les excavadores de no haver tingut aquell sentiment.

La majoria dels hereus ja tenien una altra escala de valors i alguns han intentat reiteradament tenir opcions urbanístiques. Actualment no està ben vist pressionar per urbanitzar en rústic i sempre es presenta com una manera de salvar el camp i els pagesos.

Hi ha alguns tipus d'orquídia silvestre que reprodueix el color, la textura i fins i tot l'olor de les femelles dels abellots. Els mascles que hi arriben atrets per la combinació d'atractius passen una estona sobre la flor i s'empastifen de pol·len fins que, desenganyats, van a una altra flor. Sembla que hi ha exemplars d'abellot que aprenen amb l'experiència i no cauen gaire vegades en el mateix parany.

Les orquídies són plantes presents a moltes bandes del món i tenen recursos originals per atreure insectes, ocells i fins i tot ratapinyades. A Menorca són fàcils de trobar per primavera, amb diferents colors i formes, a les voreres de camins.

Un dels problemes que acostumen a tractar-se a les cimeres mundials sobre desenvolupament és la persistència dels paradisos fiscals. Llocs on es desvien grans capitals per evitar pagar impostos al país on s'ha originat el guany.

No es troba gaire gent que faci ostentació de tenir diners a un paradís fiscal, perquè això implica no contribuir al manteniment dels serveis que es consideren essencials a una societat desenvolupada. Però hi ha individus que l'evolució ha dotat de la capacitat de cridar l'atenció amb banderes i reiterades proclames de patriotisme, al mateix temps que canalitzen ingressos cap a llocs amagats.

Cridar l'atenció de les seves víctimes és el que fan algunes espècies de capsigrany, un ocell depredador d'altres petits ocells i mamífers. Te l'habilitat d'imitar el cant d'altres. Per exemple, és un mestre per fer-se passar per un mascle de busqueret. Quan el mascle que domina aquell territori apareix enfadat a defensar el seu espai es troba amb un bec poderós que l'ataca.

El capsigrany té fama de mostrar mal humor i alguns pagesos expliquen atacs intimidatoris si passes prop del niu. Té força al bec però les cames són febles. Es veu que per això de vegades claven les captures a plantes espinoses, a fi de poder estirar.

Esgrimir la defensa d'inversions privades i de projectes que dinamitzin l'economia és una bona manera de fer atractiu un discurs. Però si les iniciatives són excessives i representen un abús territorial, es fa necessari aprofundir una mica més en l'argumentació per poder valorar si, més enllà del guany privat del promotor i de l'equip immediat que se'n beneficia, és o no d'interès per la col·lectivitat.

L'ordenació territorial és una clau en el model de desenvolupament d'un territori petit i de caràcter illenc. De les últimes modificacions aplicades a Menorca, no es deriva en absolut que s'estigui impedint l'activitat turística en el sòl rústic, sinó que únicament es racionalitzen paràmetres que ningú ha defensat públicament.

Els paranys naturals són conseqüència d'una llarga evolució. Si han sobreviscut és perquè les mateixes espècies que els apliquen li han tret un rèdit positiu. Els paranys humans sovint enganyen la pròpia espècie i es poden analitzar de manera lògica a partir del contrast d'informació i opinió per tal de valorar si ens convencen o no.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, en el diari Menorca de 04/12/2017).