La reconversió d’edificis agraris cap a d’altres usos, la implantació de llits turístics al camp o les noves edificacions per a usos agropecuaris són al mateix temps oportunitats i perills per a Menorca. El Col·legi d’Arquitectes i el GOB han mantingut una sèrie de trobades per mirar d’analitzar propostes que permetin afavorir la part positiva i controlar els potencials efectes indesitjats.
En els darrers anys, s’ha incrementat molt la compravenda de propietats en sòl rústic. Gran part dels nous inversors tenen interès en mantenir o reactivar l’activitat agrària, al temps que volen recuperar el patrimoni arquitectònic conformat pels casats, antics bouers, estables, païsses i d’altres.
Aquesta nova tendència, que pot ajudar a reactivar algunes activitats del camp menorquí, no està exempta del perill d’una escalada d’especulació urbanística que podria girar-se en contra d’una adequada conservació de les zones rústiques. Amb tal motiu, es venen mantenint reunions entre la Delegació de Menorca del Col·legi d’Arquitectes i el GOB.
Les dues parts coincideixen en alguns objectius. Es considera molt necessari mantenir l’activitat agrària i es creu que és convenient poder mantenir edificis que tenguin una certa prestància arquitectònica. També hi ha el desig d’aprofitar l’onada inversora per a activitats d’interès col·lectiu al temps que es vol evitar la urbanització del camp.
A partir d’aquestes premisses, s’ha treballat per a traslladar propostes de criteris de cara a la revisió del Pla Territorial Insular que actualment s’està duent a terme. A grans trets, aquestes serien les idees bàsiques.
1) Usos complementaris, només a l’entorn de les cases
Es permetria destinar a usos complementaris de l'activitat agrària aquells edificis antics, que tenguin valor arquitectònic i que es trobin a l'entorn de les cases, definit aquest concepte com un radi màxim d’entre 100 i 200 metres des de la casa principal de major volum de la finca.
2) Edificis de valor arquitectònic
El canvi d’ús es permetria en aquells edificis anteriors a l’1 de gener de 1960 que responguin a les següents característiques:
• murs de carreus de pedra de marès o pedra morterada o en sec,
• forjats amb bigues de llenya i llosa de marès,
• cobertes amb teulada àrab en la major part de l'edifici.
3) Límit en les places turístiques
Els hotels rurals i agroturismes haurien de mantenir l’activitat agrària. Es proposa definir un màxim de places d'allotjament destinades al públic, de tal forma que la resta d'edificacions que puguin existir han de ser destinades a usos agraris. En qualsevol cas, un percentatge del volum construït a tota la finca s’ha de mantenir amb usos agraris, comprenent en tot cas els edificis posteriors a 1960 i els situats a fora del radi definit al punt 1. Com a mínim un 40% dels edificis no residencials existents s’han de reservar per a ús agrari.
4) Ús residencial
Es permetrà destinar a nous usos residencials una part del volum edificat amb valor arquitectònic, situat a l’interior del radi definit al punt 1. Es congela la superfície edificada i la tipologia de volum dels edificis auxiliars a on es dugui a terme el canvi d’ús.
5) Noves construccions per a usos agraris
S’hauria de prioritzar sempre la reutilització d’edificis obsolets abans que apostar per alçar-ne de nova planta. Si la reutilització és inviable, s’han de definir els usos i el calendari de rehabilitació dels edificis obsolets o, en cas contrari, incloure’n la seva demolició i restitució del terreny. En qualsevol cas, les edificacions, construccions i instal·lacions de nova planta que s'erigeixin per a usos agrícoles han de quedar vinculades a aquest ús i tal vinculació ha de quedar reflectida en tots els registres corresponents.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 1875 lectures