Carretera: seguretat i veritats a mitges

El Consell Insular està agafant una deriva de cada vegada més perillosa per intentar justificar com sigui les grans rotondes soterrades que volen posar a la carretera general i que provoquen resposta social.

Des de que va començar la polèmica sobre les enormes dimensions de les rotondes soterrades i la seva poca justificació, hem vist grans errors, importants deficiències i, especialment, poc rigor en les informacions oficials.

Basta veure com s'han anunciat beneplàcits tècnics sobre el projecte, que els informes escrits desmenteixen amb rotunditat. O que es plantegen rotondes que obliguen a fer ponts per alçar la carretera per canvis de sentit sense cap estudi de quin ús estimat tindran. O que es posen rotondes soterrades a llocs amb informes que adverteixen de seriosos perills d'inundació. O que directament s'engani a l'opinió pública anunciant que la rotonda prevista a Rafal Rubí ha disminuït la seva dimensió en un 39 % quan en realitat ha augmentat respecte del projecte original.

Però ara s'ha fet una nova volta de rosca i s'hi afegeixen interpretacions molt discutibles sobre un tema tan delicat com els accidents mortals.

El Consell interpreta estadístiques d'accidents, però no posa a disposició del públic el seu comunicat de premsa, com es sol fer sempre. Sense explicar per quins motius, agafa la sèrie d'accidents des de 2005 fins ara. En aquests darrers 8 anys hi hagut 40 víctimes mortals a les diferents carreteres de Menorca, de les quals 22 han estat per accidents succeïts a la carretera general. Com que això representa un 55 % , arriben a la conclusió que la carretera general és la més perillosa.

Se'ls oblida considerar altres paràmetres bàsics, com per exemple el nombre de vehicles que usa cada carretera. Per la general hi passen molts més vehicles que per les vies secundàries i, per tant, el risc d'accident es multiplica. Tampoc tenen en compte l'enorme diferència de distància. La general suma els accidents succeïts en 40 kilòmetres.

I malgrat tots aquestes noves mostres de manca de precisió, el debat de fons no és si cal fer millores sobre la Me-1, sinó quines millores cal fer i com. Des del primer moment i les primeres al·legacions, el GOB ha manifestat que cal aprofitar els diners del conveni amb el Ministeri de Foment per introduir millores. Des de l'ampliació dels vorals a les rectificacions d'algunes cruïlles amb poca visibilitat (Rafal Rubí, sortida d'Alaior cap a Maó, etc). També hem mostrat acord per evitar els girs a l'esquerra que es fan des del mateix carril de circulació, perquè és fàcil que provoquin col·lisions des de darrere.

El debat, i ho saben bé en el Departament del Sr. Alejandre, no és si cal fer millores. El debat, que ara pretenen defugir usant el molt poc afortunat argument de les víctimes, és si les rotondes soterrades estan o no justificades. Perquè hi ha altres sistemes molt manco impactants i molt més econòmics, per millorar els creuers conflictius i evitar els girs directes a l'esquerra.

La majoria de girs a l'esquerra de la nostra carretera es fan per accedir a finques particulars. Per tant, estem parlant de molts pocs vehicles al dia. Per fer front a aquesta problemàtica fa anys que es van començar a habilitar mitges llunes laterals, que decanten el vehicle que vol girar i eviten que destorbi als que venen darrere. Hi ha unes quantes dotacions d'aquest estil sobre la carretera i no apareixen com a punts que provoquin accidents (ni tan sols en les particulars interpretacions que en fa el Consell).

Després hi ha altres casos com el de la urbanització de l'Argentina, que té lògicament més usuaris. El sistema actual de carril central no funciona malament. El GOB va proposar rebaixar el canvi de rasant que hi ha a ponent, de tal manera que es guanyaria molta més vista i, per tant, seguretat. A l'entrada s'hi podria habilitar un canvi de sentit tipus ametla i també es podria dotar de parada de bus. Aquesta era, de fet, la proposta de l'enginyer que va guanyar el concurs convocat pel Consell Insular. I a més així s'evitaria el greu perill d'inundació que presenta l'actual projecte de  rotonda soterrada que han dibuixat dins una torrentera.

El creuer amb la zona industrial d'Alaior és el punt que apareix més conflictiu, per la suma de molts vehicles, trànsit de camions, proximitat de corba i velocitat dels vehicles que s'apropen. Les deficiències afecten especialment als qui surten d'Alaior cap a Maó. Aquí el GOB havia plantejat un pas soterrat tipus el que hi ha a la carretera de Torralba, que tindria un impacte bastant menor que la rotonda soterrada de 120 metres de diàmetre que dibuixa el projecte oficial.

El Consell està decidit a licitar les obres pel tram de Maó a Alaior, amb el model de gran rotonda soterrada cada 2 o 3 Kms. És el model que es vol implantar a tota la carretera general. Totes aquelles persones que han pogut constatar la transformació de paisatge de la variant de Ferreries s'han d'imaginar que, en tost dels 4 Kms de la variant, ara estem parlant de 40 Kms. Pràcticament tota l'illa.

Cal per tant, seguir treballant per impedir aquesta destrossa. La seguretat es pot aconseguir amb sistemes més integrats i més econòmics. I si sobressin diners -cosa difícil en l'obra pública- s'haurien d'invertir en aquelles altres carreteres secundàries on es donen la resta d'accidents mortals (18 en vuit anys) malgrat la poca circulació de vehicles i els pocs quilòmetres que tenen.