Aquests dies es torna a parlar dels hotels de Son Bou, perquè l'Audiència de Palma ha desestimat la denúncia de possible prevaricació per no permetre la consulta dels expedients al GOB. Vegem com han anat les coses.
El GOB té per costum fer ús del dret que reconeixen les lleis per anar a consultar expedients que tenen alguna repercussió sobre el medi ambient. Treballar en favor del medi ambient és el motiu d'existència de l'entitat i a ningú li hauria d'estranyar que ho facem.
És més, les institucions públiques haurien de rebre amb satisfacció que hi hagi ciutadania organitzada que participi en la presa de decisions. Això és la filosofia que inspira moltes de les lleis vigents i que també figura a la Constitució (Art 9: "Corresponde a los poderes públicos (...) facilitar la participación de todos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social").
És practicant aquesta participació activa que l'entitat va descobrir que les dues torres corresponents als hotels que hi ha a primera línia de platja de Son Bou mai havien complert les condicions de parcel·lació que figuren a la llicència dels anys setanta. Tampoc es va complir la prohibició expressa de construir soterranis. Això obre possibilitats de refer un dels majors impactes paisatgístics que s'han comès al litoral menorquí.
Així ho va comunicar el GOB a l'Ajuntament i l'equip de govern ha encarregat nombrosos informes jurídics interns i externs al respecte. Per això, quan l'empresa propietària dels hotels va presentar un projecte de reorganització de parcel·les, el GOB va demanar poder consultar la nova documentació.
És aquí on l'Ajuntament denega la sol·licitud al·legant que es tracta d'un procés que encara no està finalitzat. Que considera que el GOB no és part interessada en el tema i que l'expedient tampoc no es pot considerar informació ambiental.
Mirin, senyors de l'equip de govern, podem entendre les circumstàncies que es van donar als anys setanta, on es van fer informes surrealistes dient que els hotels millorarien el paisatge, on el tècnic que informava per part de l'ajuntament era al mateix temps l'apoderat dels propietaris dels terrenys. Ho entenem, perquè estàvem encara a una dictadura.
Però que gairebé 60 anys després, un ajuntament democràtic es trobi amb l'oportunitat de disminuir un impacte com el dels hotels de Son Bou i que la seva actitud sigui impedir la consulta de la documentació que pretén consolidar-los, diu molt poc a favor del que hauria de ser actualment una actuació pública responsable.
Que, a més, ho estiguin impedint a una entitat sense ànim de lucre, que treballa amb l'objectiu de racionalitzar l'ús del territori menorquí, encara afegeix llenya al foc.
En el GOB hi ha tota casta de sensibilitats polítiques, per alguna cosa és una de les associacions amb més massa social de l'illa. Una entitat declarada d'Utilitat Pública per Consell de Ministres, que ha rebut premis locals, autonòmics, estatals i internacionals. Només ens uneix la voluntat de racionalitzar les activitats humanes amb la conservació ambiental.
En canvi, seria bo saber a quanta gent han denegat vostès la consulta de documentació que es troba a la institució pública amb l'argument de tractar-se d'una documentació inacabada. Com comprendran, no resulta creïble que això sigui una decisió tècnica, perquè és la primera vegada que passa en 45 anys. A veure si seran vostès que tenen animadversió a les qüestions ambientals i a les entitats que hi treballen.
Imaginam que seran conscients que resulta difícil entendre el seu plantejament. Impedir que una documentació es consulti fins que s'ha pres una decisió, és tant com evitar la participació ciutadana fins que hi ha fets consumats. No és això el que diuen les lleis (la Constitució, la Llei de Procediment Administratiu, la Llei d'Accés a la informació ambiental, i unes quantes més).
No és això el que diu l'Ordre publicada al BOE de 2012 que explicita què s'ha d'entendre per informació ambiental i que diu, entre d'altres, que ho és qualsevol tramitació administrativa que afecti a projectes amb impacte paisatgístic o que es facin a zones costaneres. Dues torres de 12 pisos en primera línia de platja encaixen bastant bé en aquesta descripció.
A més, quin problema hi podia haver si el GOB consultava la documentació? Que hi trobés coses no correctes? Llavors podríem avançar en l'objectiu de rebaixar l'impacte paisatgístic dels hotels. I si no es trobava cap incorrecció? Llavors no passava res. En canvi ara haurem de treballar sobre llicències ja concedides.
Per últim -per avui- volem fer també esment de les declaracions del regidor d'Urbanisme, que retreu al GOB que no hagin demanat reunió amb l'Ajuntament abans d'acudir als tribunals. Això ja si que és especialment xocant, perquè quan el GOB va escriure a l'Alcalde demanant que reconsideressin la postura de no deixar consultar l'expedient, aquest mateix regidor d'Urbanisme va fer declaracions davant la premsa (30/06/2021) dient que si el GOB no estava d'acord amb la postura municipal "tiene a su disposición los tribunales". Va deixar clara la seva voluntat de diàleg.
Per això hi vam acudir. Per no quedar creuats de braços davant allò que entenem inadmissible. L'Audiència Provincial reconeix que el GOB ha presentat legislació i jurisprudència que avalen les seves tesis, però ha decidit no resoldre el conflicte plantejat amb l'accés als expedients i demana que ho faci una altra jurisdicció. Llavors, preval la presumpció de legalitat de l'administració pública. La Sala diu que "no evidencia una actuación groseramente contraria a Derecho". Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions sobre aquest adjectiu.
Demà ens ocuparem de l'altre expedient que no han volgut mostrar. El que fa referència a la documentació que pretén legalitzar les piscines il·legals de l'agroturisme de Torre Vella.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 3542 lectures