Nova amnistia urbanística per als hotels de primera línia que van quedant obsolets. S'allarguen els terminis per a continuar usant plàstic d'un sol ús. Es rebaixen els controls per a les obres en sòl rústic. El Govern Balear decepciona els compromisos de sostenibilitat mitjançant un Decret-Llei de mesures urgents que s'orienta en sentit contrari.
Com era previsible, la crisi econòmica derivada del coronavirus, comença a generar mesures excepcionals per part de les institucions públiques. La gran frenada d'activitat requereix d'incentius públics per a recuperar l'activitat econòmica. És una gran oportunitat per reorientar dinàmiques negatives. Però sembla que, de moment, els tradicionals grups de pressió econòmics imposen la seva versió.
En funció d'un article del nou Decret-Llei, els grans hotels construïts en els anys seixanta i setanta, quan encara no hi havia lleis ambientals, es podran modernitzar, ampliar volum i ocupació de territori, i no tindran obligació de consumir manco energia i aigua que abans. Queden exonerats dels paràmetres urbanístics que s'apliquen a tota la resta de ciutadania.
Una mesura que desqualifica el Govern en uns temes que són bàsics per a les illes, com el control de la massificació que s'ha viscut els darrers anys, o l'aposta per la reconversió del turisme cap un producte de més qualitat i més desestacionalitzat.
També es fa enrere en les polítiques acordades per a combatre l'epidèmia de plàstic per tot arreu. La Llei de Residus ajorna la prohibició dels plàstics d'un sol ús, que tant va costar aprovar, en el que sembla la primera de les pròrrogues aconseguides pel lobby del plàstic. La crisi econòmica s'usa per tapar el drama d'un mar que escup plàstic a tot el litoral.
Així mateix el sòl rústic pot patir noves ofensives en base al text legal que s'ha presentat avui matí. Aprofitant que es vol facilitar la implantació de renovables, es donen facilitats per a instal·lacions de construcció i reparació d'embarcacions en sòl rústic (quan és una activitat que requereix un estricte control de tòxics). O s'admeten rebaixes en el control d'edificacions, quan hi ha un llarg historial de casos que acaben en disciplina urbanística.
El Decret ve marcat per unes apostes que deslegitimen davant la ciutadania que espera que les institucions marquin camins més assenyats que els que s'han vingut transitant les darreres dècades. Potser és l'hora de fer sentir amb més força aquestes veus.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 11187 lectures