Disrupció de consciència

És intel·ligent emprar els recursos que tenim a l'abast per millorar processos i situacions. Però no sempre la intel·ligència va acompanyada de la consciència que sovint se li atribueix. Malgrat les inèrcies, el món de 2018 també es mou.

A Son Bou hi tenim dues torres de 12 plantes en primera línia de mar construïdes abans de l'arribada de la democràcia. L'empresa propietària es desfà en elogis a la sostenibilitat i el medi ambient a la seva pàgina corporativa d'internet. Això és intel·ligent per la seva part, com dèiem al principi. La part de la consciència ja no queda tan clara quan la política real és la d'ajustar-se al màxim que permet la llei. No hi ha idò compromís propi.

En aquest cas la normativa és una redacció feta a mida per permetre que, 45 anys després, es puguin tornar consolidar coses que es van fer en els anys de la dictadura. Hi ha gent que intenta frenar aquest propòsit extemporani i caldrà posar-hi imaginació i voluntat per a reconduir-ho. S'accepten idees.

Ja dins la mar, el cable submarí que unia Mallorca i Menorca i servia per enviar en els dos sentits els excedents d'electricitat que es produïen a una o altra illa, ha deixat de funcionar. Des del punt de vista ambiental és una mala notícia. Per diversos motius.

Primer perquè les fuites de l'oli contaminant que hi havia dins el cable es veu que eren moltes. Aquest problema es va fer famós l'estiu de 2016 quan un navegador va ignorar la prohibició de fondejar vora Son Xoriguer i l'àncora va provocar una fuita enorme i la clausura de la platja en plena temporada.

Sembla que els nous cables que volen instal·lar d'aquí uns anys són d'una nova tecnologia seca, que no inclou el perill de vessaments. Però ara ens haurem d'enfrontar amb algunes anualitats d'un substancial increment del funcionament de la central tèrmica i les seves corresponents emissions. Perquè l'intercanvi d'electricitat entre Mallorca i Menorca es traduïa en que devers un 15 % del consum de Menorca arribava per cable. Ara l'haurem de fer aquí.

I encara se li ha de donar una volta més, perquè aquest 15 % venia d'excedents. Quan un motor (dels diversos que tenen les centrals) s'engega, produeix una quantitat d'energia que quasi mai s'aprofita totalment. Aquest excedent era el que s'enviava pel cable. Ara, per tenir un 15 % més d'energia, n'haurem de produir un 20 o un 25 %. I amb aquest mateix percentatge incrementarem les emissions contaminants. També augmentaran les de Mallorca.

Com en el cas dels hotels de Son Bou, l'empresa que gestiona la central elèctrica té un pàgina corporativa que anuncia un gran compromís amb el medi ambient. Però igual que en el cas dels hotels, la política real és la d'ajustar-se al màxim que permeti la llei.

Aquí tampoc la llei trava curt. Segueix presonera d'interessos concrets. Com és sabut, en aquest Estat s'impedeix usar l'energia del sol, que ens sortiria gratis i sense contaminants, per obligar a emprar petroli, que ens surt car i contamina. Diuen alguns entesos que en Trump va venir a fer un màster aquí abans d'aplicar les mateixes polítiques a l'altra banda de l'Atlàntic.

Tenir la central amb un 25 % més d'emissions és un escenari inadmissible i s'ha de demanar que es faci realitat el tractament diferenciat de les renovables a les illes. Aquí, degut al transport, surt molt més car fer un quilowatt a partir d'un combustible fòssil que fer-lo amb energia solar. No parlem dels costos sanitaris derivats de respirar-ne les conseqüències.  Cal combinar tecnologia -intel·ligència- amb sostenibilitat -consciència-.

Una reivindicació que s'haurà de fer des de baix, sumant iniciatives, idees i energies (netes). Tanmateix, hi ha alguns reputats oracles internacionals que anuncien un canvi dràstic -una disrupció, li diuen- en la batalla entre solar i petroli. Diuen que la gran aposta de Xina per l'energia solar està accelerant la tecnologia i baixant els preus de manera espectacular. Segons aquesta teoria, el propi mercat abandonarà el petroli.

Les reconversions amb grups de poder importants no són mai fàcils. A la vista estan les normatives citades. Cal esperar intents de socialitzar les pèrdues, incrementar desigualdats i coses similars. Però sembla clar que hi ha una fatiga de l'actual model.
Diuen que darrere un turó de problemes hi ha una muntanya de possibilitats. El 2018 es un bon any per empènyer.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 15/01/2018)