El canari de la mina

A les antigues mines de carbó, els miners tenien sempre una gàbia amb un canari, perquè havien descobert que detectava abans que ells l'acumulació de gasos perillosos. Quan el canari deixava de cantar, tothom sabia que hi podia haver perill.

El canari de la mina era un avançat del que s'anomenen bioindicadors, és a dir, aspectes que es poden observar en animals, plantes o grups biològics, que indiquen l'estat del medi.

Actualment disposem de molts indicadors per saber l'evolució de certes coses, però no sempre els feim cas. Els miners van aprendre que la salut del canari era un indicador de la qualitat de l'aire que respiraven, però les actuals generacions sovint hem perdut aquesta saviesa de saber interpretar els canvis.

La humanitat aconsegueix molts avanços en investigació científica i en tecnologia, però la qualitat de l'aire, de l'aigua, del sòl fèrtil... segueixen essent requisits bàsics per a la vida. Quan ho maltractam de manera excessiva, algunes plantes i animals ho indiquen. I a continuació apareixen els problemes per als humans.

Un estudi que s'ha publicat fa ben poc diu que, en els darrers 30 anys, Europa ha perdut devers 300 milions d'ocells vinculats als camps de conreu. La intensificació agrària, l'ús sense seny de pesticides, d'adobs químics, de regadius no eficients, de maquinària pesada, ha acabat provocant una pèrdua enorme de biodiversitat.

Que ningú dubti que la pèrdua de 300 milions d'ocells tindrà efectes sobre els ecosistemes i que una generació humana o l'altra en rebrà les conseqüències. Els ocells controlen plagues, pol·linitzen moltes plantes, dispersen les llavors, ornamenten els camps, són aliment per altres animals...

Hi ha altres bioindicadors que toquen Menorca de molt aprop. És el cas de l'estat ecològic dels torrents. Menorca ostenta aquí el trist lideratge de ser l'illa que té els torrents amb pitjors condicions ecològiques de Balears. Això és el que va desprendre dels estudis sistemàtics del Govern Balear amb motiu de l'elaboració del Pla Hidrològic. Dels 12 torrents que es van analitzar a l'illa, n'hi havia 10 amb un estat ecològic considerat Dolent o Deficient.

Arrel d'aquests mals resultats, el propi Govern va encomanar inventariar les comunitats naturals més destacades associades als torrents de Menorca, per tal d'evitar que es continuassin deteriorant. Així es van cartografiar, fil per randa, una gran part de cursos d'aigua superficial, amb el detall de les espècies protegides i les comunitats de més interès.

Però vet aquí que, tres anys després, la realitat i les inèrcies, el desconeixement generalitzat d'aquests temes entre els que prenen decisions i la poca sensibilitat cap el medi, s'han traduït en una neteja d'un torrent inventariat, que no ha deixat res del que hi havia. Ni espècies protegides ni comunitats d'interès. El torrent des Mercadal apareix ara com una obra prèvia a la construcció d'una carretera, on no es veu altra cosa que aigua i fang.

No hi queden tamarells. No hi ha bova ni junça d'aigua. No hi ha granotes, no hi ha tortugues, ni tallanassos metal·litzats. No es sent el reclam de la fotja o dels ànecs, no es veuen els agrons de costum. No hi queden soterins ni el blau lluent de l'arner. No s'hi amaguen els busquerets, no hi canten els ocells de prat. No hi ha el verd preciós que feia deturar molta gent quan passaven pel pont del camí de Tramuntana. El torrent ja no és paisatge, és un escenari que ha eliminat, amb diners públics, tot allò que es va inventariar (també amb diners públics) perquè quedàs protegit.

Estan fallant sistemàticament els mecanismes públics establerts per evitar que passin aquestes coses. Amb els estudis i la normativa existent, no hi ha excusa per seguir fent les coses contemplant només l'estricte interès humà immediat i ignorar els efectes que vindran més tard. Això era excusable quan hi havia desconeixement. Ara el què hi ha és desinterès. I irresponsabilitat.

Els miners que menyspreaven la sensibilitat de l'ocellet que tenien engabiat, solien acabar malament, moltes vegades amb efectes irreversibles. Els camps es poden conrear sense acabar amb milions d'ocells. Només és qüestió de voluntat. Els torrents es poden mantenir operatius sense necessitat d'arrasar amb tota la vida silvestre que els acompanya. Mai havíem tingut tanta informació com tenim ara per fer les coses bé.

Article publicat per Miquel Camps al Diari Menorca de dia 01/11/12