El còlic de la carretera

Incorporar millores a la carretera general perquè tenim diners que cedeix un Ministeri pot ser un encert, si les coses es fan bé. Però forçar algunes intervencions que no són necessàries, simplement per gastar aquests diners, es pot girar seriosament en contra. En aquesta època de canvis i de retalls també és hora d'adonar-se que no sempre l'obra més gran és la que aporta més progrés.

El procés per millorar la carretera general va començar molt bé per part de l'actual equip de govern. Aprofitant l'existència d'un conveni signat amb anterioritat amb el Ministeri de Foment, es va convocar un concurs públic per rebre propostes per millorar el traçat actual entre Maó i Alaior.  S'hi van presentar 16 empreses.

El projecte que va guanyar el concurs va firmat per Mediterránea de Ingenieria Civil S.L. i es tracta d'una proposta que hauria generat molt de consens. No incloïa cap rotonda inferior. Va ser amb posterioritat a escollir el projecte que, per les influències de criteris provinents de Mallorca (i potser per pressions de dins el propi partit governant) es van incorporar les grans rotondes soterrades, que provoquen la protesta de sectors diferents.

Amb les millores a fer a la carretera, hi ha un elevat consens en l'oportunitat d'ampliar els vorals (arcenes) perquè hi puguin circular els tractors, les bicicletes i els vehicles especialment lents. També hi ha acord en millorar les entrades i sortides d'alguns accessos, o en mitigar els girs a l'esquerra que puguin provocar detencions sobre el carril de circulació habitual. Així mateix, hi caben alguns tercers carrils per a vehicles lents en trams que tenguin suficient inclinació i no afectin zones protegides.

Allà on el consens es perd és quan la intervenció es sobredimensiona a llocs on no fa falta, simplement amb l'argument que tenim doblers. Aquí és on es produeix el còlic per excés, com aquell que menja molt més del compte simplement perquè hi ha menjar disponible.

I com tots els còlics, genera malestar. Ja no esteim al 2001. La variant de Ferreries (que en aquell moment es discutia) ja és una realitat, i molta gent ha comprès el gran impacte de les màquines i el canvi de paisatge de les obres sobredimensionades. La incorporació de repetides rotondes soterrades al llarg de la carretera general, d'amplades de devers 90 metres i amb els seus corresponents carrils d'enllaç (com la que es va fer al camí de Sant Patrici) provocarien una gran transformació en la percepció paisatgística de Menorca.

El tema no és menor. Ja hi ha empresaris turístics que adverteixen del greu error que es podria cometre amb aquestes obres. Si per alguna cosa és coneguda Menorca és per la conservació que, en general, ha sabut fer del paisatge. I és des de la carretera principal que creua des d'una punta a l'altra de l'illa, des d'on residents i visitants percebem més sovint aquest paisatge. Transformar aquesta via és canviar també el principal mirador de l'illa.

Si volem que el debat sobre la perillositat sigui objectiu, cal acudir a les estadístiques d'accidents. És aquest instrument que ens permet veure si hi ha punts on els accidents es repeteixen. En aquests casos, la sinistralitat seria atribuïble a la carretera. Quan els accidents passen a diferents llocs, la causa s'ha de buscar en la persona que condueix, en l'estat del vehicle, o en altres circumstàncies externes, però no en la carretera. I això és el que passa a la Me-1. Ja no hi queden punts negres.

Hi ha llocs millorables, però precisament per això, no està justificat el gigantisme. No fan falta els grans impactes paisatgístics quan es pot optar per solucions més senzilles. Per què idò es vol intervenir fent unes obres tan grans? La resposta oficial és diàfana: perquè tenim doblers. La pregunta que cal afegir és si també tenim visió de futur. A Europa ens coneixen per ser un pais on feim autopistes sense cotxos, pantans sense aigua, AVEs sense passatgers, o aeroports sense avions. Potser és hora de començar a fer les coses d'una altra manera.

Amb els escenaris que mostren un futur amb importants increments del preu del petroli, potser és més convenient dimensionar les intervencions en carreteres a allò realment necessari. Busquem el consens i donem-li valor afegit a fer una carretera modèlica per una Reserva de Biosfera que sigui exemple. Mirem de ser un referent en positiu, enmig de tant de desencís.

I està per veure que, tot i així, hagin de sobrar diners. Però si és cert que es vol governar de manera responsable, s'ha d'entendre que no passa res si sobren diners públics. N'estan faltant a partides infinitament més necessàries.

(Article publicat per Miquel Camps al Diari Menorca de dia 25/02/13)