El congelador ambivalent

Molts dels invents humans tenen un doble sentit, de vegades positiu i en ocasions negatiu. Per valorar la tecnologia incorporada a partir de l'enginy, cal efectivament poder calibrar també els seus efectes. Un mateix ganivet se pot fer servir per cuinar o per assassinar.

L'inventor de l'energia nuclear és probable que veiés ara amb satisfacció la gran utilitat mèdica que han acabat tenint les radiografies per detectar lesions invisibles, o la radioteràpia, que pot ajudar a superar processos cancerígens. Però la valoració seria diferent amb la destrucció sense precedents de les bombes atòmiques americanes llançades sobre territori japonès, o amb la contaminació quasi eterna derivada de l'accident de la central de Txernòbil.

Els congeladors han estat i són, en aquest aspecte, també una moneda de dues cares. És sabut que els prehistòrics ja guardaven aliments a coves de gel, o bé usant sal o espècies. És amb la revolució de l'ús dels combustibles fòssils que la congelació implementa innovacions i va avançant fins que es generalitza a  mitjans del segle XX.

Els primers aparells encara no tenien autonomia. Hi ha gent que recorda el comerç de barres de gel per mantenir els aliments en fresc. Però amb l'expansió de l'electricitat, apareixen tant els electrodomèstics com les aplicacions a gran escala.

Aquesta arribada del fred industrial va tenir també que veure amb el tancament de la producció de sal. Les salines marines són uns espais molt especials, dissenyats per capturar aigua del mar i anar-la evaporant, fins que la concentració de sal cristal·litza. La majoria de les europees van anar clausurant a partir dels anys vuitanta, època en que també començava a arribar sal d'altres orígens, potser més econòmics.

Quan el sistema de conservació basat en refredar l'ambient es va poder generar a partir de qualsevol motor, sense els inconvenients de la producció i el transport de la sal, el procés va ser inexorable. A Menorca, les darreres salines que van funcionar van ser les d'Addaia i la Concepció.

Actualment, la pèrdua d'aigua dolça i l'arribada de lixiviats de l'agricultura intensiva, han degradat gran part de les zones humides existents. En aquest context, les salines artesanals han incrementat la seva importància per a les espècies migrants i avui són objecte de treball conjunt per sumar un producte diferenciat de valor gastronòmic, com la flor de sal, amb la conservació dels valors naturals i de paisatge que alberguen.

Com sigui, els refrigeradors estan actualment instal·lats en camions de transport, en grans vaixells, als restaurants i a totes les cases. I en alguns habitatges, els congeladors deuen ser molt grossos per poder allotjar tot el menjar que entra per la porta. A la temporada de caça de l'any passat es van declarar 165.000 tords capturats. Només a Menorca.

Atenent la poca vigilància que hi ha en aquestes activitats, no és difícil imaginar que la xifra real devia ser molt superior. Però agafant aquesta com a bona, i tenint en compte que els ocells migratoris no es poden vendre, cal suposar que, hores d'ara, encara hi deu haver molts de frigorífics plens, quan els tords ja han tornat arribar en migració i se'ls torna a caçar.

De manera que també aquí convivim a la dualitat, amb la cara amable i la no tant, amb l'ambivalència del congelador. Serveix per millorar substancialment la salubritat de la nostra alimentació, però també es pot emprar per acollir la voracitat infinita que de vegades mostram els humans.

Altres espècies van ser molt nombroses fins que la nostra incapacitat de posar-nos límits, les van fer col·lapsar. Si només a Menorca ja es cacen centenars de mils de tords, podrà l'espècie aguantar els milions de baixes no naturals que li devem estar causant a la part meridional europea?

Si els tords no es poden comercialitzar, té sentit caçar-ne tants? No s'hauria de revisar la regulació per evitar aquesta sobrepressió damunt l'espècie? Són preguntes que s'haurien de fer no només els responsables públics en la matèria, sinó també els caçadors i els propietaris dels terrenys on es caça.

El petroli ens ha donat progrés però l'excés en el seu ús provoca canvi climàtic. Ara toca arranjar-ho. L'energia nuclear té un gran perill segons en quines mans caigui. No sembla una solució. Els tords són un recurs que serà renovable sempre que no superem la capacitat de reproducció de l'espècie.

De vegades, és millor tenir el congelador -i l'ambició- de dimensions més reduïdes.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 12/12/2022)

No us perdeu el vídeo dels 45 anys del GOB a Menorca