El parallamps de la massificació

Les creences no sustentades en dades han omplert la trajectòria de la humanitat. Quan a la nostra societat s'instal·la una determinada teoria, sol costar donar-li la volta, per molt que les evidències siguin aclaparadores. La història dels parallamps recorda una mica el debat sobre la massificació turística i les seves conseqüències.

Els llamps són un fenomen natural al planeta. Arreu del món, en cauen milers de milions cada any. L'enorme voltatge que poden dur incorporat, es sol traduir en destrosses importants.

La gent va mirar indefensa aquests descàrregues de llum i renou, fins a mitjans del segle XVIII. Concretament fins el juny de 1752, ara fa just 270 anys. Aquell dia es va generar a Filadèlfia una gran tempesta i Benjamin Franklin va fer volar un estel metàl·lic per comprovar les seves teories sobre l'electricitat que es generava als nuvolats. Arrel d'aquelles constatacions va sortir el parallamps, que aconsegueix canalitzar les descàrregues de manera innòcua.

Però no pensem que l'invent es va estendre de manera ràpida. Durant segles, s'havia explicat que els llampecs eren un designe diví, o una obra del maligne. Unes teories s'apuntaven a la línia d'un càstig de Déu pels pecats terrenals, i uns altres a la intervenció del dimoni per estendre el mal al món.

Una de les proves més evidents per defensar aquestes darreres explicacions era que les esglésies eren una tipologia d'edificis especialment afectats pels llamps. Avui no ho trobam rar, perquè solien ser les construccions més altes, moltes vegades acabaven en punta i, per més afegir, s'hi acostumava a posar una creu de metall coronant-los. És a dir, tenien molts de nombres a la rifa.

Així i tot, van haver de passar dècades perquè l'invent de Franklin s'anés estenent arreu. Les advertències de potencials venjances pitjors, si es feia enfadar els déus o els dimonis, van prevaldre durant molt de temps.

Això recorda una mica les creences actuals en la mà invisible del mercat, que s'espera que tot ho arregli. I el mercat, com les tempestes, té tot un seguit de coses bones, però també té efectes que cal preveure, a fi d'evitar conseqüències que acaben generant un malestar col·lectiu.

Per exemple, Menorca ha necessitat molt de temps per anar apagant les veus que deien -encara diuen, algunes- que la conservació és incompatible amb l'economia, que les regulacions només destorben. Ara mateix, hi ha una multitud que es declara enamorada del model territorial que, a base de regulacions, s'ha sabut dur a terme. I alguns en recullen fruits abundants.

Es va fent camí, però no es pot oblidar que el model econòmic actual encara està en la seva major part allunyat de la sostenibilitat. Això ve a compte perquè es detecten alguns relaxaments institucionals que convindria deixondir. Queden temes importants per resoldre i apareixen nous reptes. I també es pot morir d'èxit.

Sabem que moltes persones tenen més por als trons que als llamps, quan en realitat els primers només són una conseqüència dels segons. Saber esbrinar les causes originals és la primera passa per trobar les solucions.

Per exemple, si no volem afegir més gent a l'estiu de Menorca, potser és hora de repensar per quins motius es segueixen destinant diners públics a la promoció de la Menorca d'estiu.

Frenar la massificació estiuenca de vehicles és possible, tal i com s'està fent a Formentera, que decideix cada any un nombre màxim. Això és a la proposta de Llei de la Reserva de Biosfera de Menorca, que ara comença el seu tràmit parlamentari.

Per solucionar la qüestió del dret a l'habitatge, cal posar en marxa una inspecció turística efectiva per combatre l'oferta il·legal i fomentar regulacions que frenin l'adquisició de cases amb finalitats purament especulatives. Les dues coses -lloguer turístic il·legal i comprar per vendre- incentiven ara mateix bona part de les operacions immobiliàries.

Per abordar la manca d'aigua potable, cal un PTI urgent, valent, amb ràtios, percentatges, terminis i condicions per tal que el turisme, les pèrdues de xarxes, les grans finques lleteres intensives i els jardins de costa no esgotin la minvant aigua d'aqüífer i apostin per alternatives que ja existeixen.

El 1752, va ser necessària una gran tempesta elèctrica per inventar i promocionar els parallamps. que tantes vides han salvat i tantes destrosses han evitat. El 2022 té nombres de ser una gran tempesta en qüestió de massificació (vegeu el gràfic amb les previsions de l'aeroport). Menorca hauria de ser la Filadèlfia d'aquell temps i posar en marxa les solucions que, primer seran criticades, i després mostraran el camí a seguir a molta gent.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 27/06/2022)