El repte axial

Els tudons són uns coloms grossos, que viuen al bosc. Fins no fa gaire anys, eren uns animals especialment esquius, que alçaven el vol molt abans que la gent arribés als seus arbres. Sovint es detectaven més pel renou en batre les ales que no per la vista directa. Però han anat canviant de comportament i  ara es veuen molts exemplars a parcs i arbres urbans.

Encara és prest per saber quines conseqüències tindrà aquesta modificació dels hàbits dels tudons. És com si s'hagués anat imposant dins de l'espècie una nova cultura, que ha transitat de l'aversió intensa als humans cap a l'acceptació de la convivència estreta. Les nostres societats també fan canvis importats i sembla que actualment en tenim un de transcendent al davant.

De fet, els experts parlen d'alguns moments on la història de la humanitat ha fet reorientacions de rumb, de manera quasi coincident en diferents parts del planeta i sense coordinació prèvia. Alguns els anomenen canvis axials, en el sentit que són fonamentals, centrals, principals.

Un d'aquestes conjuntures axials s'hauria donat fa uns 200 anys, quan es va generalitzar (encara que a diferents velocitats segons els territoris -i el nostre, amb això, va ser lent-) una mentalitat que discutia l'autoritat i els costums que s'havien implantat durant segles i apostava per la llibertat individual. Una evolució que encaminaria la gent cap a sendes ben diferents de les trescades abans, amb un nova perspectiva on es podia alenar amb més oxigen que sota el constrenyiment anterior.

De llavors ençà s'ha modificat la forma de fer política i s'han encarrilat de manera important els drets individuals. Un viatge que ha acabat impregnant també les relacions de parella o de família, ara sense els lligams que impedien emancipar-se. Un recorregut que ha obert l'ofrena de les creences i que condueix sense subjeccions prèvies a un territori de formidables extensions. On l'economia s'ha anat movent per viaranys sense brides i ha remogut la potestat de lloc.

En veritat, les modificacions en els comportaments, en l'escala de valors, en la mirada front a la vida, s'han succeït com una torrentada. I han acabat motivant això que tan encertadament s'ha anomenat societat líquida, on la solidesa que mostraven moltes de les pautes anteriors s'ha desdibuixat sense forma ni patrons.

Ara sembla que el procés de liqüefacció es troba en una espiral exponencial, que ens està portant a terrenys temeraris, exagerats. Res és definiu, tot és temporal, circumstancial. Les coses s'usen i es tiren, es busca la felicitat a partir del consum accelerat d'experiències transitòries. La incertesa conquereix ànimes i desmunta sortides. El poder rau molt manco en la representació política i bona part de les regles del joc es decideixen a instàncies que no es troben sotmeses a l'escrutini periòdic de la mentalitat ciutadana.

No hi falten ulls observadors que adverteixen que tal canvi de model només s'ha pogut conjugar amb l'estreta col·laboració de la revolució tecnològica lligada a les energies fòssils. I aquest cabal és el que està començant a finir-se. Perquè no hi ha materials interminables en el planeta ni continuar amb la seva explotació és compatible amb els requisits bàsics de supervivència de la nostra espècie.

Els científics dedicats al tema defineixen nou processos fonamentals, que són claus per a la citada viabilitat existencial dels homínids que escriuen i llegeixen. El canvi climàtic n'és un, però n'hi ha d'altres en situació encara més greu.

De forma que ens trobam davant un final d'episodi que requereix una nova etapa. Davant un epíleg d'un temps i la gènesi d'un altre. Un desafiament que ens planteja, ni més ni manco, la necessitat de tornar a definir, de manera conjunta, quins són els límits que cal plantejar per tal que, sense afectar la llibertat essencial ni la prosperitat que hem assolit, permeti no obstant, la nostra persistència digna.

Axial, sense cap dubte, troncal. I per tant, difícil. Però absolutament imprescindible. És complicat pensar i definir quina part de la llibertat que ara identificam com a tal és en realitat supèrflua i contradictòria amb el benestar que estem buscant. Aquest és precisament l'exercici a fer. Per no renunciar a les coses cabdals però si deslliurar-nos de les enganyoses.

Els tudons han passat del pànic als humans al desig de proximitat. La història anterior està nodrida de civilitzacions que van col·lapsar, però és més abundant la capacitat d'adaptació a les noves circumstàncies. És qüestió d'obrir la ment.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 20/03/2023)

Vegeu aquí el vídeo de celebració dels 45 anys del GOB a Menorca