Els metalls pesants volàtils

El darrer estudi que Autoritat Portuària ha encarregat per definir la càrrega contaminant dels fangs del port de Maó està ple de sorpreses. Les zones més contaminades de diferents metalls pesants no s'han analitzat. El GOB ha presentat diferents recursos davant les administracions que han autoritzat el dragat i el posterior abocament al mar.

El GOB ha fet la comparativa entre els principals resultats de l'estudi de 2009 i les zones que s'han analitzat el 2012. El resultat és altament preocupant. Ni la zona que apareixia més contaminada per mercuri, ni la que apareixia més contaminada per plom, ni dues terceres parts de la que donava màxima contaminació per arsènic, s'han inclòs en les analítiques de 2012 (vegeu il·lustracions annexes).

Tot plegat, uns 95.000 m2 de fons marí que no s'han incorporat a les analítiques, gairebé un 50% de la zona que es vol dragar.

L'argument de l'actual empresa és que les zones que no s'han analitzat tenen un sediment de granulometria molt gruixada, que no té gaire tendència a acumular contaminació. El curiós és que, segons es descriu a la documentació exposada al públic, s'ha usat la mateixa tècnica que al 2009 per definir el tipus de sediment.

La pregunta que sorgeix és clara: on són tots els sediments fins (llims i argiles) que sí que existien en 2009? Com és possible que hagin desaparegut en gairebé la meitat de la zona a dragar?

Preguntes que s'haurien de contestar amb una mica més de rigor que la darrera vegada, fa poques setmanes, quan el GOB va advertir que la quadrícula més contaminada de mercuri no s'havia analitzat a pesar que l'empresa reconeixia que hi havia prou presència de llims i argiles. La resposta institucional va ser que es tractava d'un “error tipogràfic” i que, en realitat, no era cert que hi hagués llims i argiles suficients com per analitzar-se.

En opinió del GOB l'error més gran és pretendre justificar com sigui el lliure abocament al mar d'uns fangs que contenen la contaminació de l'episodi més dur que es recorda de vessaments químics al port de Maó. Uns abocaments d'aigües industrials que van causar durant anys un col·lapse en la vida marina del port, i del qual encara hi ha espècies que no s'han recuperat. Ara, quaranta anys després, podríem veure com aquests contaminants, en tost de ser extrets i duits a una zona controlada, són abocats de nou lliurement al mar.

El GOB ha dirigit escrits a les principals administracions amb competència amb la matèria, per demanar la revisió de les autoritzacions concedides a l'abocament dels fangs al mar.

S'ha de recordar que, en els resultats de les analítiques d'aquest darrer estudi, el mercuri sortia amb una mitja de 2,246 mg/Kg. A partir de 3 ja no es pot abocar lliurament al mar. Quin seria el resultat si s'haguessin afegit les analítiques dels punts que es sabia que estaven més contaminats?