Embridant la temporada turística

El repunt progressiu que Menorca està registrant en nombre de turistes, posa l'illa davant un nou escenari, que obliga a tornar a parlar del model que es vol construir per al futur proper.

Promoció turística per desestacionalitzar o per massificar

Si s'analitza l'evolució de la pressió humana diària que ve registrant l'Institut Balear d'Estadística, es pot observar com la quantitat de gent que visita l'illa a l'estiu, no fa altra cosa que augmentar. Segons la citada font, l'agost de 2010 es va arribar a un màxim de 204.296 persones. Aquesta xifra responia a la punta de l'estiu, un dia concret en que molta gent, turistes, residents i treballadors de temporada, coincidien sobre l'illa.

Idò bé, aquella xifra màxima de l'agost de 2010 s'ha superat, en 2022, durant 11 dies al juliol i durant 27 dies a l'agost. No ens ha d'estranyar la sensació de massificació perquè ha estat una realitat. 

Per saber què passarà a Menorca si no s'actua contenint aquesta dinàmica, basta mirar com han anat les coses a les illes germanes, que fa més anys que pateixen aquesta congestió. A Eivissa, que té manco extensió que Menorca, enguany hi havia 319.736 persones dia 10 d'agost. Si no és aquest el destí desitjat, caldrà fer alguna cosa més que dir que som sostenibles.

Un tema clau és la promoció turística, a la qual enguany s'ha destinat devers 5,7 milions de diners públics, en la seva major part per promocionar la marca Menorca arreu del món i per fomentar el màxim de connectivitat aèria. Un gran esforç perquè vengui més gent a l'estiu. Només un 15 % se destina a impulsar i consolidar el producte turístic diferenciador (Menorca natural, turisme de negocis, regió gastronòmica, etc).

El discurs de la promoció turística sempre s'acompanya del missatge de la desestacionalització, però cal precisar els conceptes. Que vengui més gent fora de temporada és desestacionalitzar. Que vengui més gent en plena temporada és massificar. Promocionar l'estiu provoca massificació (vegeu gràfica que acompanya la notícia).

Una economia a favor de la gent que estima l'illa

Les persones que viuen a Menorca com aposta de vida, o les que hi voldrien viure amb tal finalitat, tenen interès en que l'economia funcioni, perquè tothom ha de cobrir necessitats de diversa índole. Però hi ha sectors que no tenen la mateixa perspectiva.

Actualment s'ha disparat l'activitat immobiliària i hi ha moltes inversions amb objectius purament especulatius. Comprar, esperar que augmenti el preu i vendre. Un negoci al curt termini que sovint no té preocupació per la situació menorquina a posteriori, perquè el vincle és transitori.

Igual passa amb aquells negocis turístics orientats amb la perspectiva de treure el màxim de la temporada, sense saber on seran l'any següent. Dins d'aquest grup s'hi poden trobar tant alguns empresaris com molts de treballadors d'estiu. Interessa l'avui, no el demà.

Les comunitats que volen apostar per una qualitat de vida, han de procurar anar millorant les seves condicions, i això acostuma a ser contradictori amb les economies extractives de vol curt. Per això cal facilitar-ne unes i dificultar-ne d'altres. El debat no es economia si o no. El debat és quina economia.

Turisme, però no només

L'entrada en funcionament de les plataformes digitals ha disparat les possibilitats de llogar cases a turistes. Aquesta és una modalitat d'allotjament que sempre havia existit a Menorca, però que en pocs anys s'ha convertit en la més abundant. Efectivament, de les 81.000 places turístiques reconegudes a l'illa, el lloguer turístic legal ja en representa el 34 %, per davant dels hotels estàndard (32 %) i dels apartaments (25 %).

A això cal afegir-hi el tema tabú (perquè implica menorquins) d'allò que no es declara. Però s'ha de citar perquè aquesta ja és probablement l'oferta que aporta més places. Amb les dades Ibestat de 2022, hi ha entre 30.000 i 40.000 persones que no es sap on dormen. És a dir, més de 6.000 cases teòricament residencials que són realment turístiques. Que ningú es sorprengui que no hi hagi habitatges assequibles per als joves.

Aquesta dràstica retirada d'allotjament residencial se suma a l'efecte de pujada de preu derivat del turista d'elevat poder adquisitiu dels darrers temps, que primer s'enamorava de Menorca i es comprava una casa, i que ara comença a ser substituït per aquell que veu aquest territori com un indret ideal per fer-hi inversions immobiliàries. Tornant així a la visió de curt termini.

Els nous escenaris

En aquest exercici de mirar una mica més enllà de la pròpia temporada, s'haurien d'anar preparant els escenaris venidors. Enguany hem tingut molts de dies amb el mar a temperatura de brou, mentre que el novembre la gent en banyava sense problemes al Cantàbric. Alguns analistes adverteixen que els turistes faran com les vinyes i aniran cap al nord si l'excés de temperatura del mediterrani es converteix en incomoditat.

L'oferta de sol i platja s'hauria de modernitzar baixant significativament les places i superant la idea de més piscina al costat del mar. L'excel·lència turística no és el mateix que un turista elitista. Es busca gent que valori les coses que aquí pot trobar i les respecti.
Hi ha vida més enllà del turisme. N'hi haurà d'haver. Potser cal repensar els pressupostos i prioritzar línies que seran realment estratègiques pròximament (energia, aigua, alimentació...).

En la percepció de la massificació hi té també molt a veure la densitat de vehicles. Apostar per poder limitar l'arribada de cotxes, via Llei de Reserva de Biosfera, i dissenyar un servei d'autobusos estructurals i vehicles elèctrics que s'hi combinin seria una gran passa. Menorca ha de tornar a mostrar camins.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, a l'Anuari de 2022 del diari Menorca)

Vegeu aquí el vídeo commemoratiu dels 45 anys del GOB a Menorca