Menorca té un problema amb les reserves d’aigua però l’administració competent no actua. Des del GOB es va decidir forçar situacions per salvar aquesta inacció oficial. Després d’un any i mig de gestions i la intervenció d’un advocat, s’han pogut veure els expedients de tres regadius denunciats en 2016 perquè regaven a ple sol d’estiu. Enguany s’iniciaran nous casos si es detecten grans regadius a ple sol.
A principis de setembre de 2016, el GOB va cursar tres escrits a la Direcció General de Recursos Hídrics, depenent de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear i organisme responsable de la gestió de les aigües subterrànies de les illes.
En els escrits s’explicava que s’havia constatat que les tres finques regaven a ple sol i que, malgrat que això no sigui una pràctica prohibida per la poc adaptada legislació en la matèria, si que representa una dilapidació d’aigua d’aqüífer que es ve repetint any rere any des de fa molt de temps.
De manera que es demanava una inspecció per comprovar si les tres finques estaven complint amb els requisits mínims que es demanen als llocs amb regadiu: que tenguin comptadors i que remetin la informació de les extraccions anualment. Cap dels tres cassos compleixen aquests requisits.
La situació de les reserves d’aigua a Menorca és fràgil, amb un aqüífer que ha baixat molt d’ençà els anys vuitanta, amb pous que s’han anat salinitzant perquè l’explotació intensa facilita la intrusió marina, i amb altres zones seriosament afectades per contaminació de nitrats.
En un context com aquest, tenir grans extensions de regadiu que reguen a ple sol és una immoralitat perquè es perd molta d’aigua que ningú aprofita. Com a mínim s’ha d’aconseguir que aquestes finques, que són poques però tenen molta incidència sobre el recurs (alguns estudis oficials ho situen en el 50 % de les extraccions de Menorca), adoptin sistemes més racionals d’emprar l’aigua.
Malgrat la difícil situació de l’aigua a l’illa, el Departament de Recursos Hídrics no fa inspeccions d’ofici a Menorca. I quan rep peticions externes també li costa molt posar-se a la feina. Els tres casos que el GOB ha seguit ho demostren clarament.
Un cas no tenia comptadors, l’altre en tenia però no fa cap control en les extraccions i el tercer rega amb aigües depurades sense autorització ni control de contaminants.
En un dels regadius, situat a Ciutadella, la Conselleria tarda 5 mesos a anar a fer la inspecció (i ho fa perquè el GOB va enviant escrits insistint en el tema). Es comprova que no hi ha comptadors ni control en les extraccions i s’alça un acta. Però després s’està 14 mesos a dirigir-se a la propietat recordant les obligacions de tenir comptadors.
En un segon cas, també un regadiu de Ciutadella, el pou disposa de comptador però mai s’ha enviat la documentació obligada anual a la Conselleria detallant les lectures que acrediten les extraccions. Malgrat haver fer la inspecció (també va tardar 5 mesos), no consta enlloc que la Conselleria hagi exigit aquest requisit vigent des de fa 18 anys. Si no es fan lectures i s’analitzen, no serveix de gaire tenir comptador.
El tercer cas, situat as Castell, resulta que empra aigua de la depuradora, però sense autorització. Això té una lectura bona i una de dolenta. La bona és que no s’usa aigua de l’aqüífer. La dolenta és que no hi ha control sobre els possibles contaminants que pot dur l’aigua depurada. A l’EDAR de Maó-Es Castell hi arriben normalment metalls pesants industrials, una quantitat important de sal i ocasionalment lixiviats complexos de l’abocador de Milà.
La finca en qüestió es troba sobre una zona catalogada com de risc de contaminació d’aqüífer. Es va tardar mig any en fer un requeriment a la propietat perquè tramiti l’autorització corresponents i no va respondre. Se li va enviar un segon escrit al cap de quatre mesos i no consta que s’hagi presentat la documentació pertinent.
A més de la situació de descontrol que evidencien els tres casos, crida l’atenció la gran dificultat trobada per poder accedir als expedients. Quatre escrits s’han hagut de fer demanant poder consultar els expedients i no s’ha rebut cap resposta. Finalment, es va haver d’acudir a un advocat especialitzat per poder-hi accedir i viatjar a Palma per a veure’ls.
Un any i mig per a poder exercir el dret de consulta. La Llei de Transparència i Bon govern, estableix que les sol·licituds d'accés a informació pública es resoldran en el termini màxim d'un mes.
El GOB ha tornat a escriure per cadascun dels casos, demanant que, sense perjudici dels expedients sancionadors que es puguin derivar, s’obligui a fer el control d’extraccions a les dues finques que reguen d’aqüífer i que s’estableixin cauteles per assegurar que l’ús d’aigua depurada no controlada no acabi contaminant la zona que es rega.
L’entitat agrairà informació sobre grans regadius a ple sol que s’estiguin observant enguany, per iniciar nous expedients al respecte.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 5614 lectures