Expedients de pesca 2022, de 26 a 13

La baixada de peixos s'ha acompanyat de la baixada d'expedients

Fa uns anys, el GOB va tenir coneixement de repetides pràctiques de furtivisme al mar, incloses les zones protegides. L'estudi posterior de la reserva marina del Nord, va constatar baixades d'entre el 70 i el 80 % en moltes espècies, mentre que a altres reserves de Balears els efectius pesquers augmentaven.

Això va motivar que, des de llavors, el GOB vengui demanant a les administracions responsables poder conèixer quants expedients sancionadors de pesca s'obren cada any. Una labor que no està exempta de dificultats ni d'informacions contradictòries.

Disposar d'aquestes dades va servir per evidenciar un canvi brusc, una gran baixada en les sancions tramitades, a partir de l'any 2019. Així, es passava dels 52 expedients de l'any 2017 o els 40 de 2018, a només 5 expedients en 2019, amb cossos de vigilància que no n'havien obert cap. Aquestes xifres es van recuperant a poc a poc, però encara estan molt lluny de l'activitat de vigilància que hi havia prèviament. A la gràfica adjunta es pot veure l'evolució.

Es podria pensar que això es deu a una major conscienciació dels usuaris del mar, però llavors s'hauria de veure traduït en la presència de peix, com a mínim a les zones protegides, cosa que no succeeix.

Per posar només un exemple, els censos recents a l'illa de Dragonera mostren una gran recuperació de peixos (multiplica per 7 la població de peixos de profunditat). A la reserva menorquina del Nord els darrers anys només s'han fet estudis dins la zona integral (on no es pot pescar res) i la biomassa ha baixat respecte a 2019.

En el cas de l'illa de l'Aire, els estudis fets al cap de dos anys de ser declarada reserva marina mostraven una important recuperació de peixos a una zona concreta, però aquesta zona va ser desprotegida perquè es pogués tornar a pescar (Petició per tornar a protegir l'illa de l'Aire), amb la qual cosa, no s'haurà pogut consolidar la recuperació.

Diferents institucions i diferents cossos de vigilància

Les responsabilitats institucionals fan que calgui contactar amb diferents organismes. La vigilància de l'activitat pesquera en aigües interiors, correspon al Consell Insular. Els expedients referits a comercialització depenen del Govern Balear i la pesca en aigües exteriors és responsabilitat del Ministeri.

El març de 2023, la premsa publicava una notícia amb dades facilitades pel Consell Insular de Menorca, on s'informava que l'any 2022 s'havien obert 26 actes amb presumpció d'infracció de les quals 19 anaven dirigides a pescadors recreatius. Quan el GOB ha pogut consultar aquests expedients s'han trobat dades una mica diferents, amb tan sols 13 expedients sancionadors oberts pel Consell, dos dels quals corresponents a infraccions comeses l'any 2021.

Cal destacar que una de les infraccions detectades va prescriure en haver passat més de sis mesos entra la infracció i la data en la qual s'inicia l'expedient sancionador.

Per part del Govern Balear, s'han obert dos expedients de comercialització irregular.

A Menorca tenim diferents cossos que poden operar en vigilància pesquera. En concret, dos Inspectors de Pesca del Consell Insular, tres Vigilants de la Reserva Marina (també anomenats Guardapesca), els agents de la Guàrdia Civil (Seprona), els Agents de Medi Ambient i la policia local de cada municipi.

Els agents més actius de 2022 són els Inspectors de Pesca que van obrir 7 actes sancionadores en solitari, 1 en col·laboració amb el SEPRONA i 5 juntament amb els Vigilants de la Reserva Marina. La Guàrdia Civil, que era el cos que solia ser més actiu fins a l'any 2018 (amb 39 sancions aquell any), es manté en la tendència reduïda dels últims anys amb tan sols 1 acta en solitari. Els Vigilants de la Reserva Marina no van obrir cap acta en solitari i per últim els Agents de Medi Ambient del Parc Natural de s'Albufera des Grau van obrir una acta. S'ha de dir que celebrem la col·laboració conjunta entre cossos de seguretat que s'ha pogut apreciar el 2022.

Infraccions dins zones protegides

Si parem atenció en les infraccions comeses per sectors, trobem que es van obrir 2 expedients a pescadors professionals, 2 a comerços i restaurants, 5 a pescadors recreatius i 6 a usuaris de pesca submarina. Aquest últim sector ha patit un augment passant d'una infracció l'any 2021 a sis l'any següent.

En fixar-nos en la localització de les infraccions, preocupa que gairebé la meitat de les infraccions comeses en aigües interiors es van produir a espais marins protegits; tres a la Reserva Marina de l'Illa de l'Aire, un a la Reserva Marina del Nord de Menorca i dos al Parc Natural de s'Albufera des Grau. Aquesta dada es mostra la necessitat que aquests espais estiguin dotats d’un cos de seguretat efectiu que vetlli per la seva protecció.

Les sancions imposades es mouen entre els 0 €, per una amonestació a un pescador recreatiu amb llicencia caducada, i els 2500 € a un usuari de pesca submarina al qual se li imputen 4 infraccions greus. A la gran majoria d'infraccions se'ls hi apliquen sancions que van entre els 151 euros, que és el mínim que dictamina la llei, i els 400 euros, quantitats que es poden reduir un 30% si es paguen en els primers dies.

Veient aquestes xifres i l'evolució dels expedients sancionadors des de 2015 la sensació és que alguna cosa ha passat a Menorca que continua fallant en la protecció dels seus recursos pesquers.

Si a les illes properes els recursos pesquers tenen grans recuperacions a les zones protegides, també ha de ser possible a Menorca. No ens falten efectius, ens falta organitzar-los bé perquè tenguin efectivitat i tramitar sancions prou dissuasives per acabar amb la infracció repetida de la normativa vigent.