Expedients suïcides

De tant en tant surten a la premsa alguns expedients d’iniciativa pública, d’aquells que fa anys que es tramiten i no s’arriben a resoldre. Més enllà de la teranyina administrativa o de la disminució de partides econòmiques, sovint el què succeeix és que es tracta de projectes que estan intentant vulnerar aspectes ambientals que la llei no permet.

A moltes bandes, però a Menorca en especial, hem sentit repetidament la consigna que diu que l’illla està massa protegida, i que això frena o impedeix determinades oportunitats d’inversió, que potser podrien ajudar a combatre la crisi econòmica. A la gent que està informada no li fuig la coartada que aquest discurs busca per poder procedir a fer modificacions que en realitat només interessen a determinats interessos molt particulars.

Bona part d’aquest argument fal·laç, va quedar ben en evidència en un dels capítols del conegut programa de televisió Salvados (Pais de Emperdedores), dedicat a les dificultats que es troben a tot l’Estat, per poder iniciar un negoci. En aquest treball periodístic queda palès que no és un tema que afecti només Menorca. És un problema generalitzat que no deriva de la protecció del territori, sinó de les condicions draconianes d’altres tipus (avançament de múltiples impostos, pagament de l’IVA no cobrat, ineficiència administrativa, dispersió d’interlocutors, etc), que no es donen, ni de prop, en altres països vesins.

Això pot afectar especialment les iniciatives privades. Però, com dèiem al principi, també hi ha projectes públics que es veuen frenats, i aquesta vegada si que és per qüestions ambientals. I és que, tant a l’esfera privada com la pública, encara hi queden prou persones que creuen que els temes ambientals (malgrat que es trobin recollits en lleis, decrets i altres normes) són com de “segona categoria”.

Sense disculpar-ho, aquesta manca de sensibilitat ambiental es pot entendre en alguna part de la ciutadania, atès que per aquestes terrest es va començar a parlar de medi ambient quan els països propers ja feia 30 anys que en parlaven. L’entrada a la Unió Europea va accelerar la nostra legislació en aquest sentit i potser sociològicament encara hi ha gent en transició d’assimilar-ho.

Però el fet és del tot inadmissible quan es tracta d’iniciatives que sorgeixen d’administracions publiques, que compten amb serveis tècnics i jurídics que pagam entre tots. I no es pot admetre per dos motius essencials. Per una banda, es tracta d’intents de vulnerar conscientment la legislació. I en segon lloc, el que es provoca en realitat és frenar la inversió, que de vegades pot ser necessària. D’aquí el títol d’aquest escrit.

Vegi’s com exemple el vial que Autoritat Portuària fa anys que vol fer al Cós Nou. Tenint com a urbà tot el terreny que hi ha entre el mar i la carretera de Sa Mesquida, entre la central tèrmica i la base naval, algú va dissenyar el vial just damunt el pujol de vegetació silvestre que hi ha al nord de la base, en l’única zona protegida d’aquella part del port, pel valor que aporta al paisatge que es veu des del casc antic de Maó. El tema va quedar així frenat. Si s’hagués respectat la zona protegida, probablement el vial ja estaria fet. 

Ho hem vist també amb la depuradora  d’Addaia. Una obra que tothom considera necessària però que pretenia passar la conducció alterant tota la part marina interior de cala Molí, quan hi havia l’alternativa (més raonable i econòmica) de fer-ho passar vora els vials asfalts de la urbanització. Els efectes ambientals han obligat a replantejar el projecte.

Igualment, acabam de veure que el dragatge del port de Maó, que no es discuteix, s’ha vist frenat cautelarment per la pròpia Fiscalia de Medi Ambient degut al potencial contaminant dels fangs que es volen retirar.

I per davant tenim una millora de la carretera general que s’hagués pogut consensuar fàcilment si s’hagués apostat pel projecte que el propi Consell Insular va designar com a guanyador, però al qual qualcú ha incorporat amb calçador unes grans rotondes de doble nivell i gran impacte, que incompleixen vàries normatives vigents.

Una vegada més, idò, un projecte que hauria pogut avançar, provoca el rebuig de part de la població i del propi empresariat turístic, i es troba amb uns entrebancs legals que eren evitables. I tot parteix, altre cop, de pretendre ignorar els efectes ambientals (en aquest cas, paisatgístics).

Val la pena demanar-se, per tant, qui frena les inversions. Els que protesten pels danys ambientals o els que volen ignorar la legislació ambiental vigent.

(Article publicat per Miquel Camps al Diari Menorca de dia 09/04/13)