Hotels de Son Bou. Punt i seguit.

La controvèrsia sobre els hotels de Son Bou continua. Es tanca un capítol i se n'obre un altre.

Com es recordarà, l'empresa propietària va presentar en 2017 un projecte per consolidar les dues torres. Arrel d'això, el GOB ha anat consultant documentació relativa a aquests dos grans edificis existents a la platja, que representen un dels impactes paisatgístics més importants que es van dur a terme a l'illa a l'inici del creixement turístic dels anys setanta.

De la documentació consultada, es va poder constatar que els hotels mai havien complert amb les condicions de la llicència d'edificació, especialment per les dimensions que havia de tenir la parcel·la. Això situaria els edificis en situació de no legalitat, amb la qual cosa la remodelació s'hauria de fer aplicant la planificació vigent, això és, edificis de planta baixa més dos pisos. Una oportunitat única per refer un error històric.

Quan es va saber que, en 2021, els promotors havien presentat un projecte de reordenació de parcel·les, el GOB va demanar poder consultar la documentació. Però l'Ajuntament d'Alaior va denegar aquest accés, sota l'argument que es tractava d'un tràmit no finalitzat.

També va denegar, pels mateixos motius, la consulta de la documentació que intenta legalitzar el cas de les set piscines il·legals de l'agroturisme de Torre Vella.

Aquest xocant argument voldria dir que la ciutadania no pot opinar fins que les coses estan resoltes. Atès que la via administrativa acostuma a tardar molts anys, es va decidir provar amb la via penal. L'Audiència Provincial de Palma acaba de fallar desestimant la denúncia, malgrat que accepta que hi ha una controvèrsia jurídica.

L'Audiència accepta que existeix dita controvèrsia, davant la qual el GOB ha aportat tant legislació com jurisprudència al respecte, però considera que, en tot cas, no s'evidencia una actuació "grollerament contrària" a Dret:

"...en el caso de autos la Administración ha justificado su criterio con base en preceptos legales especialmente el art. 13 y 14 de la Ley 27/2006 por la que se regulan los derechos de acceso a la información, participación pública y de acceso a las justicia en materia de medio ambiente y 14 de la Ley 12/2017 de 29 de diciembre de urbanismo de les Illes Balears.

El recurrente ciertamente ofrece otra legislación e interpretación jurisprudencial que podrían tener sentido distinto.

En definitiva, existe una controversia jurídica acerca del concreto momento en que es posible el acceso a unos expedientes administrativos concretos. Resolución de conflicto que no corresponde resolver a esta Jurisdicción y que desde luego no evidencia una actuación groseramente contraria a Derecho."

Precisament, a principis del mes passat el GOB havia demanat de nou poder tenir accés a l'expedien dels hotels. Atès que l'interès de l'entitat és poder seguir amb detall l'evolució dels tràmits administratius, i essent que ja han passat molts mesos des d'aquella denegació de l'Ajuntament, es va tornar a sol·licitar poder consultar la documentació i les resolucions relatives a la reordenació de parcel·les.

La resposta que fins ara s'ha rebut de l'Ajuntament és que "atès que es considera que la informació sol·licitada afecta interessos de tercers, se li adverteix que s'ha procedit a concedir un termini de quinze dies al tercer afectat, a fi que aquest pugui realitzar les al·legacions que estimin oportunes". El termini està a punt d'expirar, amb la qual cosa es té l'esperança de poder rebre una resposta en breu.

Aquests dies es posa en marxa també la nova petició de consulta de l'intent de legalització de les piscines il·legals.

El GOB vol agrair el suport rebut per part de moltes persones que van permetre sufragar la iniciativa judicial. Els advocats estudiaran si hi té cabuda algun tipus de recurs.

 

Els fonaments jurídics i jurisprudencials de la denúncia

Per a qui vulgui aprofundir en els fonaments de la denúncia, seguidament s'exposa un resum dels principals arguments plantejats pel GOB davant els jutjats:

Llei d'Accés a la informació ambiental

La Llei 27/2006 que regula els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient, estableix l'accés a la documentació prèvia a la presa de decisions, declara persones interessades a entitats com el GOB i considera informació ambiental les mesures administratives i els acords sobre activitats que incideixin en el paisatge i les zones costaneres.

L'Ordre d'instruccions sobre l'aplicació de la Llei 27/2006

L'Ordre  AAA/1601/2012, dicta instruccions sobre l'aplicació de la Llei que regula el dret d'accés a la informació ambiental. Estableix que, en el concepte de "mesures administratives" s'han d'incloure totes les formes d'exercici de l'activitat administrativa. Al mateix temps, clarifica, en base a jurisprudència del Tribunal Suprem, que l'excepció per denegar l'accés a documentació basada en que existeixin dades o documents inconclusos, no es pot invocar per als expedients sense acabar.

Llei de Procediment Administratiu

La Llei 30/1992, modificada per la 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, considera persones (físiques o jurídiques) interessades, aquelles que puguin resultar afectades per la resolució i se personin en tant no hagi recaigut resolució definitiva. Així mateix, atorga als interessats el dret de conèixer en qualsevol moment l'estat de tramitació dels procediments i a accedir i obtenir còpia dels documents de dits procediments.

Sentència del Tribunal Suprem de 17/02/2004

En relació a la restricció d'accés en base a documentació o dades inconcluses. No podria invocar-se aquesta excepció per als expedients sense acabar, si les actes de reunions, avantprojectes de llei, projectes de reglaments, informes o altres documents que formen part dels expedients constitueixen un autèntic suport d'informació, considerats aïlladament, per estar dotats de substantivitat i essència pròpia. Tampoc es pot oposar que la informació sigui inconclusa perquè falti constatar-la o comparar-la amb altres elements o dades. S'ha de fer, per tant, una interpretació restrictiva d'aquest excepció.

Sentència del Tribunal Suprem de 05/04/2006

Es remet a la del TSJ de Castella i Lleó, de 26/03/1999, que assenyala que no es pot assimilar aquesta excepció al procediment acabat del que parla la Llei 30/1992, més restrictiva. En conseqüència, va declarar que el projecte d'un pla d'ordenació de recursos naturals pendent d'aprovar no podia rebre tal consideració i va assenyalar que la denegació de la sol·licitud d'informació que havia acordat l'Administració no era conforme a dret.

Queixa del Defensor del Pueblo. Informe Anual 2015

Aquesta institució segueix trobant resistència per l'Administració en el compliment de la funció pública de donar accés a la informació urbanística i ambiental que estigui en el seu poder i facilitar així la participació en els assumptes públics. Aquesta actitud contrasta amb l'esforç del legislador perquè la participació ciutadana en urbanisme sigui efectiva.

El dret d'informació té especial rellevància en el camp del dret urbanístic, on el control per observar la legalitat, així com la dels plans i altres instruments d'ordenació i de gestió urbanística, pugui ser instada per qualsevol ciutadà. (...) Una interpretació contrària o distinta no se correspondria amb la lletra i finalitat de la Llei 27/2006 que pretén atorgar als ciutadans un dret d'accés a la informació disponible per les administracions públiques el més ampli possible.