Inseguretat jurídica insostenible

Premiar als que s'han saltat les normes, afavorir interessos particulars i rescatar antics projectes d'urbanització en primera línia de costa. Aquesta és la filosofia que es desprèn del nou Decret urbanístic aprovat pel Govern Balear i que ha de discutir-se al Parlament.

Aquells ciutadans que han fet les coses conforme a la llei, que han redactat projectes, han pagat llicències i han passat inspeccions, veuen ara com la nova norma atorga un premi als que s'han saltat tots els tràmits. Aquells que no han seguit la llei, que no han contribuit amb els seus impostos, que no han generat llocs de feina legals, ara tindran una situació de privilegi.

El Decret no només preveu la legalització de zones d'hortal i similars, sinó que obliga als ajuntaments (la redacció actual no és opcional) a declarar-ho urbà. I quan un terreny es declara urbà, llavors cada ajuntament ha de proveïr de tots els serveis propis d'aquest sòl (llum, aigua, recollida de fems, etc). Un servei que es pagarà amb diners públics, o sigui, amb càrrec a la resta de ciutadans.

Certament la nova normativa proposada pel Govern és l'antítesi de la seguretat jurídica que tan proclamaven en campanya electoral. Si s'aprova l'actual redacció, tornarem als anys setanta i vuitanta, quan es permetia als promotors edificar i vendre sense tenir totes les tasques d'urbanització prèviament executades (sanejament, il·luminació, construcció de voreres, etc). En molts de casos, les empreses promotores es van esfumar quan ja tenien prou cosa venuda, i llavors, una vegada més, els serveis d'urbanització es van haver de fer amb càrrec públic.

Alguns trams d'urbanització en primera línia, que el PTI va aconseguir desclassificar, podrien tornar a aparèixer gràcies a l'ambigüetat d'aquest Decret llei. I els béns de patrimoni que no estiguin als inventaris municipals (generalment molt deficients) podran ser destruits, perquè els ajuntaments ja no estaran obligats a incorporar el catàleg de manera prèvia als processos urbanístics.

Ara, els camps de golf tornaran a ser el què sempre han volgut ser a les nostres terres: una excusa per poder urbanitzar allà on no es podia. Ara aquests projectes que es presenten com a sostenibles, podran anar acompanyats d'oferta complementària, és a dir, d'urbanització. I també les evaluacions d'impacte ambiental es podran resoldre quan l'administració simplement no contesti.

L'economia no s'alçarà a base de destruir el territori. Precisament ha estat aquest model el què ens ha duit a l'actual crisi. Aquest decret és urbanisme a la carta, és a dir, pensat perquè alguns grups de pressió obtenguin grans beneficis ràpidament, mentre que la resta de la societat hi perd. Això és totalment contrari a la lògica de la planificació territorial i un agravi comparatiu amb els que ho han fet bé. Un Decret que desplanifica, no pot crear seguretat jurídica ni activar l'economia.

Aquesta filosofia és del tot incompatible amb una Reserva de Biosfera. Esperem que el Consell Insular mostri més seny en l'ordenació del territori o això serà un ridícul internacional.