Itineraris de llibertat

Comentava fa uns anys un expert agrari que, en els darrers quaranta anys, els pagesos havien incrementat molt el pressupost que manejaven però en canvi havien baixat els beneficis resultants. Una evolució similar hem tingut amb l'energia i, si no canviem la dinàmica, ho tindrem amb l'aigua.

En els negocis i en la vida domèstica, confondre ingressos amb beneficis és una mala equació. Els beneficis són el resultat de la diferència entre els ingressos i les despeses. Perquè si ens enlluernem només amb els primers, acabarem fent més feina per arribar a un resultat menor que abans.

Quan perdem de vista la partida de despeses n'hi ha que es freguen les mans, perquè solen ser els beneficiaris del major pressupost que movem. Un pagès avui fa feina gairebé tot sol, sense missatges. Si ha orientat l'explotació cap el model intensiu, hi ha de posar moltes hores, ha d'aconseguir crèdits al banc i ha de comprar un munt de coses (maquinària, combustible, pinsos, adobs, assistència veterinària, instal·lacions, etc). Si després de fer tot això, els beneficis han baixat, és fàcil deduir que està treballant perquè altres es quedin el guany.

Alguns diran, amb prou raó, que actualment el sector té més seguretat, perquè els pagaments derivats de les polítiques europees li asseguren una entrada neta en forma d'ajut públic. Certament. Però aquest ingrés també es pot tenir amb una explotació més dimensionada a la pròpia capacitat de la finca, per fer manco producció però de més qualitat, que acabi permetent que sigui el pagès, i no l'intermediari, el que decideix el preu de venda del producte en qüestió.

Aquelles finques que han analitzat bé la partida de despeses i han decidit reduir-la a partir de minvar caps de bestiar, diversificar, gestionar millor la terra i ser més autosuficients, solen acabar millorant la seva qualitat de vida i, encara que els ingressos baixin, els beneficis augmenten. És clar, però, que aquells que li venen coses creuen que aquesta reconversió no és una bona idea. Per això és tan difícil racionalitzar la política agrícola europea.

Amb l'energia passa una cosa similar. S'estima que a Menorca ens gastem cada any uns 270 milions d'euros amb el combustible que duim de fora. Més de la meitat va destinat a la central de Maó que ho converteix en electricitat (i en fum tòxic). Tenim la seguretat de disposar de llum però a canvi d'una factura econòmica enorme i d'una despesa en salut molt més gran del què pensem.

Com en el cas de l'agricultura intensiva, amb l'electricitat tenim una producció alta, que requereix comprar coses (fuel i gasoil), que mos surt cara, contaminant, i que genera especials beneficis a tercers. També aquí podríem mirar de diversificar, a partir de diferents plantes generadores d'energia renovable, i de ser el màxim d'autosuficients.

L'equació econòmica, en aquest cas, permetria baixar despeses i generar ingressos nous a partir de produir energia a la pròpia illa. Hi guanyaríem en economia, en llocs de feina i en salut. Quin és el problema? El problema és el conjunt d'empreses lligades al negoci del petroli, que creuen que no és una bona idea que perdin part del pastís i dobleguen sempre al govern de Madrid.

Com que les coses no es poden plantejar d'una manera tan crua, es fan córrer teories que diuen que l'energia renovable és molt cara. Però quan veus que països com Alemanya fa grans inversions en energia solar, entens que no pot ser cert que aquí, amb molt més sol que a la zona nòrdica, aquesta energia no pugui sortir a compte.

I en el tema de l'aigua, que és un recurs que encara tenim assegurat i a bon preu, estem evolucionant cap a convertir-lo en un recurs escàs i molt car. Al no acceptar racionalitzar alguns usos de consum extraordinari (camps de farratges regats a pel sol d'estiu o jardins tropicals extraordinàriament verds en el mes d'agost), el resultat és que l'aqüífer es va degradant.

I l'alternativa, avui per avui, es diu dessalació. Un munt de milions d'inversió inicial més un cost energètic i de servei tècnic molt gran, poden fer que l'aigua passi a ser un nou rebut d'aquells preocupants per l'import que pot representar. Mantenir la incapacitat de gestió racional de l'aigua també pot interessar a alguns.

Al final, l'agricultura lògica, l'impuls de les energies renovables o el maneig intel·ligent de l'aigua, no deixen de ser paràmetres que lluiten entre una major llibertat i qualitat de vida de l'illa, o la subjugació a beneficis de tercers. Podem escollir. I reaccionar.

(Article publicat per Miquel Camps. com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 07/05/2018)