Una maniobra processal del Consell Insular impedeix la resolució del contenciós jurídic sobre la carretera. La combinació de la quantia de la demanda amb la Llei de taxes (la polèmica Llei de l'ex-ministre Gallardon), es tradueix en uns requisits econòmics inassumibles per a poder continuar el plet, perquè estan fora de l'abast de qualsevol organització sense ànim de lucre.
El contenciós contra els grans enllaços incorporats en el tram de Maó a Alaior es va interposar a finals de 2013 i ha anat avançant. Fa pocs mesos, el GOB va presentar una Prova Documental Tècnica, on un gabinet d'enginyeria repassava tot el procediment seguit i evidenciava les incongruències tècniques i les advertències dels informes que s'han anat elaborant al llarg del procés.
Ara tocava que el Consell aportàs la seva prova de part, però en tost de rebre arguments sobre les seves decisions, el què s'ha rebut és una reconsideració de la quantia del procés, que impedeix la seva continuació per un problema de garanties econòmiques.
La quantia d'un plet judicial acostuma a fixar-se en base al valor d'allò que està en joc. Per exemple, quan s'ha de dirimir qui es queda l'herència d'un immoble, la quantia seria el valor de l'immoble. Però quan es tracta de qüestions ambientals, la quantia acostuma a designar-se com indeterminada i així s'havia demanat i manifestat al jutjat.
Les taxes i altres derivats, s'apliquen de manera percentual sobre la quantia, que en cas de ser indeterminada es sol estimar en una base d'uns 30.000 euros. Però fa unes setmanes es va rebre una comunicació del Secretari judicial acceptant la petició del Consell de situar la quantia en el total de l'obra, és a dir, 10,7 milions d'euros.
El contenciós de la carretera es va interposar pels efectes ambientals de les megarotondes, que no estaven incorporades en el projecte guanyador. No és aquest un plet on es discuteixi si la carretera se la quedarà el Consell o el GOB, sinó com es pot millorar la seva integració amb altres paràmetres ambientals.
La representació del GOB va presentar Recurs de Revisió davant aquesta resolució, on s'al·legava la situació d'indefensió que es podia crear per motius estrictament econòmics i s'argumentava que la demanda es basa en qüestions ambientals que impliquen quantia indeterminada. Però s'ha rebut una providència del Jutjat on es notifica la inadmissió del recurs presentat, en el fonament que el Decret del Secretari no és susceptible de ser recorregut.
Una quantia de 10,7 milions d'euros dispara tan les taxes com qualsevol eventual nou requisit econòmic del procés, que podrien arribar a centenars de milers d'euros, fins al punt de fer-lo impossible per una entitat sense ànim de lucre com el GOB.
El GOB entén que aquest criteri d'aplicar a les demandes ambientals una quantia equivalent a la totalitat d'una obra pública impedeix de fet la via judicial en les obres públiques per part de la societat civil. Si les quanties es fixen en base al cost de les obres, que sempre solen ser d'uns quants milions, les taxes i derivats econòmics judicials es fan impossibles d'abordar. Només podran usar la justícia les grans corporacions econòmiques que tenguin sumes enormes a guanyar, o d'altres administracions públiques.
El GOB comunicarà aquests dies al Jutjat la retirada del contenciós i portarà el cas al Defensor del Poble i a instàncies europees. Es denunciarà la manca de presentació d'arguments de fons per part del Consell en aquest cas concret, així com el precedent que pot significar l'aplicació de criteris i legislacions com les actuals, que tenen ja presentats recursos davant el Tribunal Constitucional per part d'altres organitzacions.
El lliure accés a la justícia queda en entredit quan els requisits econòmics la fan impossible.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 22464 lectures