La història d'una tortuga

No és per casualitat que el primer conte que va editar el GOB Menorca fos d'una tortuga mediterrània. Aquesta és un espècie àmpliament coneguda per la població de l'illa i també, per a molts infants, com na Tris Tras, la protagonista del conte. Tampoc és casualitat que l'argument d'aquest conte ens sigui tant familiar. Una tortuga que vivia al seu hàbitat natural, que va ser sostreta de la natura per una persona per a tenir-la com a mascota a casa, i finalment, quan els fiets de la casa es van assabentar de que la tortuga de terra o mediterrània era una animal silvestre, la van retornar al seu hàbitat, contents de saber que tornava a la seva llar.

Aquesta història no és fictícia, i avui us n'explicam un exemple verídic. El 2008, un científic estudiós d'aquesta espècie la va marcar (unes petites osques a les plaques del marge de la tortuga, que no els hi provoca cap mal), era la tortuga 4715. En aquell moment ja era una femella adulta i vivia tranquil·la prop de les dunes de Son Bou. El cap de 5 anys, el 2013, el mateix científic la va tornar a recuperar a la mateixes dunes, vivia en el mateix paratge natural de Son Bou.

A partir d'allà no sabem què li va passar a la nostra amiga 4715, només que aquest any 2016, tres anys després de l'última vegada que es va controlar al seu hàbitat natural a Son Bou, va aparèixer extraviada i desorientada per un carrer de Maó. Amablement, una persona la va recollir del mig del carrer i la va portar al Centre de Recuperació de Fauna Silvestre, on es va poder conèixer la seva història i després de passar un control veterinari i comprovar que estava bé, tenia una ferida antiga a una pota del davant, va retornar altre cop d'on mai havia d'haver sortit, Son Bou.

Tot i que les tortugues poden recórrer més distància de les que ens pensam, és evident que aquest animal no va arribar pel seu propi peu de Son Bou als carrers de Maó, sinó, que alguna persona se la va endur deliberadament. Potser, a l'igual que a la història de na Tris Tras, pensant que seria feliç com a mascota en una casa.

Tot i que a Menorca l'estat de conservació de la tortuga mediterrània sigui òptim, no podem oblidar que aquesta espècie està protegida a nivell internacional, ja que la seva distribució es confina gairebé només en l'àrea mediterrània i la pèrdua progressiva del seu hàbitat en moltes zones sobretot de l'oest, fa que se la consideri com a amenaçada. Des del Centre de Recuperació de Fauna Silvestre del GOB Menorca participam en projectes de reintroducció de tortugues mediterrànies provinents de captivitat en zones on aquesta espècies s'ha extingit. Així s'han repoblat zones de Catalunya i València, on el futur de l'espècie depèn d'aquest tipus d'actuacions.

Les tortugues que ens arriben procedents de captivitat no sempre estan en les millors condicions, a vegades han patit mossegades de rata, ja que no sempre es poden amagar adequadament si es troben en patis particulars. Tampoc solen tenir un estat nutricional òptim, ja que moltes vegades s'alimenten de restes vegetals que consumim els humans, i no de les més de 30 espècies vegetals silvestres que s'alimentarien si visquessin en llibertat. A més, en època reproductiva, quan els mascles tresquen cercant femelles, aquestes últimes no poden escapar-se d'ells quan ja s'han cansat del corteig, estressant-se si no tenen oportunitat de fugir en un lloc tancat.

Avui us podem explicar aquesta història feliç, com la nostra amiga 4715 ha pogut retornar a casa seva sana i salva. Tant de bo, cap altra tortuga hagi de sortir del seu hàbitat natural més.