La ILP frustrada: de l'esglai al coratge

Hi ha coses que costen de creure encara que s'hagin vist. Escenes que demostren que, malgrat la crisi de credibilitat institucional, encara no hem tocat fons. Seguim tenint gent  que ostenta representacions cabdals però que té amb un embull mental enorme sobre el rol que li pertoca exercir.

L'altre dimarts es va exposar davant el Parlament Balear la ILP de defensa del territori. Ha estat aquesta l'única Iniciativa Legislativa Popular que s'ha tractat en aquesta legislatura. Per tant, no hi hagut a la sala gran cap altra oportunitat per tractar propostes que hagin vingut directament plantejades des de la ciutadania.

16.500 persones, majors d'edat i censades a Balears havien avalat aquesta petició. Una ILP que, val a dir-ho, tothom sabia que, si es discutia en l'actual període de sessions parlamentàries, es toparia amb la majoria absoluta del Parlament que escapçaria cap possibilitat de canvi significatiu.

No hi ha sorpreses per aquí, idò. El què xoca és que, hores d'ara, no es guardin ni les mínimes formes a l'hora de rebre una gent que porta al darrere un suport tan gran. Que el President Bauzà no assistís a la defensa de la Iniciativa i que només aparegués quan feia el torn de resposta la diputada del Partit Popular- demostra que Bauzà no és conscient del seu càrrec de president de tots els habitants de les Illes.

Que tampoc no es volgués prendre en consideració cap de les parts del text, per així evitar haver-les d'analitzar, també diu molt. Quan setze mil persones estampen la seva firma en impresos oficials i prèviament segellats, i ho fan per demanar que es discuteixi una proposta de Llei, el mínim que s'espera és que es pugui discutir. Encara que després no s'aprovi. Però al manco, hi hauria d'haver la possibilitat de fer ús del verb que inspira el nom del Parlament.

No va ser possible en aquesta ocasió, perquè la majoria de vots va servir per escapçar qualsevol debat -no fos que la gent pogués sentir arguments-.

Però l'excés d'arrogància de vegades es pot girar en contra. Quan s'observen aquestes actituds, el sentiment de respecte que s'hauria de tenir davant alguns dels representants del poble, es torna compadiment. Perquè s'arriba a la certesa que no es poden sentir satisfets del què fan si ho fan d'aquest manera. I que pocs mèrits s'han demanat per omplir algunes bancades de les Corts.

Potser amb aquestes actituds de menyspreu, pretenen en realitat desanimar les accions que busquen participació, transparència, coresponsabilitat... aquests paraules que molts diuen en el moment electoral però que pots creuen realment.

S'equivoquen. Perquè del menyspreu a la indignació hi ha un tram curt. De la constatació de la situació existent, a la determinació de superar-la, hi ha un passa petita. Molta de la gent que ha participat en aquesta ILP està satisfeta de la seva acció. Sap que ha permès treballar una possible solució a determinades problemàtiques, que ho ha fet de manera respectuosa, col·laborativa, intentant engrandir la democràcia. No defallirem. Ara més que mai cal la ciutadania organitzada.