Aquest passat dissabte va tenir lloc un acte participatiu per a cridar l'atenció respecte a la situació que ve patint la Reserva Marina del Nord de Menorca degut a l'activitat furtiva.
Menorquins pel Territori i el GOB van organitzar aquesta iniciativa. Unes 200 persones van participar, entre les quals s'hi trobaven representants de les tres confraries de pescadors de Menorca, diferents càrrecs públics i també representants d'entitats ciutadanes. El vent del nord hi era present al llarg de l'excursió primera i en la posterior abraçada simbòlica a la reserva.
Es van explicar els valors marins de la zona i es va llegir un manifest de reivindicacions. per recordar que aquest indret va ser protegit a petició popular, arrel d'una sol·licitud conjunta entre les Confraries de pescadors i diferents entitats que havien madurat un consens respecte a la necessitat de protegir alguna zona significativa del litoral per poder regenerar els valors marins.
La diversitat geològica de l'àrea es tradueix en diversitat d'ambients i a més es combinen zones de molt de dinamisme per l'acció del vent amb importants espais resguardats, com Sanitja o Fornells. La majoria d'ecosistemes estan ben conservats, amb alguns valors excepcionals al mediterrani occidental. Tot té un potencial molt positiu, però cal controlar l'excés de pressió pesquera, que és una característica que afecta gran part de l'illa.
Les restriccions d'ús i d'extracció que s'havien vingut aplicant des de la declaració en 1999 de la reserva, l'havien convertida en un dels litorals més rics en fauna marina. Aquesta és una de les funcions principals que s'esperen d'una reserva, que sigui un espai que permeti anar repoblant altres zones properes i així mantenir la sostenibilitat de qualsevol activitat pesquera.
Una evolució positiva que, a més de beneficiar els pescadors, ha generat també un turisme de natura que ha reforçat el nom de Fornells i de Menorca com a espais que mantenen uns valors marins molt destacats.
Però en els darrers anys, la reserva marina no ha estat a les prioritats de l'agenda pública. Les retallades en els serveis públics van afectar especialment les dotacions dedicades al medi ambient en la passada legislatura. La vigilància ha anat minvant i hores d'ara pateix una elevada activitat furtiva.
Les informacions que s'han pogut conèixer apunten que moltes de les denúncies que es van alçar al seu dia no van acabar en sancions. En algun moment de la tramitació administrativa quedarien aparcades, per ordre política o per deixadesa. A això hi hem afegit la manca de vigilància els vespres o el cap de setmana. La sensació d'impunitat ha crescut i els furtius estan esprement la reserva.
Quan una zona queda desprotegida a la pràctica, la veu corre molt ràpid en determinats àmbits. Hi ha embarcacions que venen de Mallorca a sumar-se al botí. De recreatius i de professionals. Fins i tot alguna barca del bou ha volgut passar les seves xarxes que tot ho arrosseguen per dins la zona restringida.
Per no perdre la riquesa marina que aquests divuit anys havíem guanyat, es va acordar convocar aquest acte i iniciar un seguit d'altres iniciatives per revertir la situació i que les solucions s'apliquin amb més urgència.
La crida es fa tant al Consell Insular, encarregat de la vigilància, com al Govern Balear, responsable de la Reserva marina, com també al Govern Central, que pot ajudar amb altres cossos de seguretat.
La població local es pot sumar així mateix a aquesta necessitat de control de la zona augmentant els ulls que vigilen el litoral protegit.
En els pròxims dies, es sol·licitarà formalment poder consultar els expedients de les sancions tramitades els darrers anys i les que es tramitin al llarg d'aquest, per comprovar que finalitzen la seva execució com toca. El furtivisme ha de deixar de quedar impune.
També s'iniciarà una roda de reunions amb els diferents responsables d'administracions públiques que poden fer alguna cosa per a millorar la situació.
Es demana que es convoqui la Comissió de Seguiment de la Reserva Marina, on hi ha representació de diferents agents socials, i que fa anys que no es reuneix. L'esperit de crear espais marins amb certa protecció s'ha de tornar posar en marxa, perquè només així podem garantir el futur correcte tant del medi marí com de les activitats humanes que hi duim a terme.
Es confia que aquest 2017 que començam sigui un moment per tornar a adreçar les coses i que tan la Menorca terrestre com la Menorca marina, puguin continuar sent el paradís que han estat durant tants d'anys.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 7201 lectures