Tothom coneix la sargantana negra de l'illa de l'Aire. S'ha convertit en una icona de Menorca. Però segurament poca gent sap la història de com aquesta espècie ha quedat arraconada als illots que envolten Menorca, Mallorca i Cabrera.
Fa prop de 6 milions d'anys les illes Balears ja feia temps que existien. Però va passar llavors que la comunicació del Mar Mediterrani amb l'Oceà Atlàntic es va embussar, i poc a poc la nostra mar es va anar eixugant. El seu nivell va baixar més de 1500 m, tant que les illes es van unir al continent. Aquesta situació la van aprofitar unes quantes espècies per arribar caminant des del continent fins a les illes. Parlam, per exemple, de les espècies precursores del conill gegant de Menorca, del miotragus, del ferreret o també de la nostra sargantana. Sobtadament la connexió amb l'Atlàntic es va reobrir i vam tornar quedar aïllats. De llavors ençà, Menorca només s'ha unit en repetides ocasions amb Mallorca i Cabrera, però no amb les Pitiüses i menys encara amb el continent. D'aquesta manera, la nostra sargantana dels illots fa més de 5 milions anys que està aïllada, i no és d'estranyar que s'hagi convertit en una espècie diferent i única. El mateix ha passat a les Pitiüses, on s'hi ha generat una espècie germana, la sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis). Durant milions d'anys la nostra sargantana va viure sense gaires problemes a Menorca, fins que amb l'arribada de la nostra espècie vam introduir serps i altres depredadors, que la van extingir. La sargantana balear (Podarcis lilfordi) va sobreviure només als illots on aquests nous depredadors no hi van poder arribar. Les sargantanes que avui veim a l'illa gran de Menorca són d'altres espècies, arribades aquí en èpoques molt més recents.
La sargantana balear avui en dia viu exclusivament a 18 illots al voltant de Menorca, i a altres 28 de Mallorca i Cabrera. A la Mallorca gran també està extingida. Curiosament a Eivissa i Formentera la sargantana pitiüsa ha sobreviscut també a les illes grans, segurament perquè no s'hi havien introduït serps, com a Mallorca i Menorca. Fa pocs anys han arribat involuntàriament serps a Eivissa, degut a la importació de grans oliveres, el que preocupa de cara a la protecció de la sargantana eivissenca. A Menorca la sargantana balear sobreviu als dos illots de Binicodrell, a l'illa de l'Aire, a l'illa del Rei, a l'illa d'en Colom, a l'illot d'en Mel dins l'Albufera des Grau, a les illes d'Addaia (Gran, Petita, ses Àguiles, na Carabó i ses Mones), a l'illot d'en Tosqueta, a les illes del port de Fornells (de ses Sargantanes, des Revells i des Porros), a l'illot de Sanitja i al de ses Bledes. L'any 1935 es va fer desaparèixer l'illa de ses Rates, dins el port de Maó, on hi habitava també la nostra sargantana.
Els illots fa milers d'anys que estan aïllats entre sí. Per açò no és d'estranyar que les poblacions de sargantanes siguin diferents. Varien sobretot la mida i la coloració. Les de l'Illa de l'Aire són negres, però a altres illots tenen altres colors. Els experts han reconegut 9 subespècies diferents als illots de Menorca, i altres 15 a Mallorca i Cabrera.
La sargantana balear està adaptada a viure a ambients hostils i amb pocs recursos, com són els illots. Menja pràcticament de tot. Des de restes que du la mar a la costa, a tot tipus d'insectes i altres animalons, animals morts, i moltes plantes. De les plantes en menja les fulles carnoses, els fruits i fins i tot les flors, el nèctar i el pol·len. És una gran dispersora de fruits. La seva extinció a la Menorca gran ha provocat que certes plantes s'hagin enrarit molt degut a que ara ningú les dissemina com feia abans la nostra sargantana, com ara el dafne menorquí o l'olivella. És una espècie amb una gran capacitat d'explorar nous recursos i incorporar nous aliments a la seva dieta.
La sargantana balear està activa tot l'any, depenent de la temperatura ambiental. Necessita escalfar-se amb el sol, encara que també és capaç de trobar altres fonts de calor, com cadàvers o les espates de la rapa mosquera, com s'explica molt bé al vídeo Nàufrags de l'Evolució d'Antoni Escandell.
La sargantana balear fa postes de només un a tres ous, però són molt més grossos que els d'espècies semblants continentals, pel que neixen també d'una mida més grossa i espavilades. Segons la disponibilitat de recursos de la temporada, fa només una posta o en pot arribar a fer tres. Són adaptacions a viure a un lloc pobre i incert.
Les sargantanes balears tenen depredadors, com els xúrics, capsigranys i fins i tot els menjamosques. Però els principals perills li venen perquè les poblacions són petites, i per tant fràgils, per la presència humana descontrolada als illots i el perill del comerç il·legal d'animals. Està totalment protegida a nivell local i internacional. Sobre la sargantana dels illots s'ha estudiat i escrit molt. És molt recomanable que intenteu ampliar informació consultant per exemple el volum corresponent de l'Enciclopèdia de Menorca o el llibre sobre les sargantanes de les Balears de Valentín Pérez Mellado.
Classe: Rèptils
Ordre: Esquamosos
Família: Lacèrtids
Espècie: Podarcis lilfordi
Noms populars: Sargantana balear, sargantana gimnèsica, sargantana dels illots (cat), lagartija balear (esp), Lilford's wall lizard (eng), lézard de Lilford, lézard des Baléares (fra), lucertola balearica (it), Balearen-Eidechse (al).
Distribució: Endèmica dels illots al voltant de Menorca, Mallorca i de Cabrera.
Mides: Fins a 22 cm en total. Varia molt segons la subespècie. Les femelles són més petites que els mascles.
Hàbitat: Illots, normalment amb poca vegetació. Pot arribar a densitats importants, d'entre 500 i 4000 individus per Ha, però a certs illots és molt escassa.
Alimentació: Omnívora.
Reproducció: Ovípara. Aparellaments de febrer a abril. 1-3 postes d'1-2(-4) ous.
Estat de conservació: Hi ha poblacions catalogades en "perill crític d'extinció", i altres només com a "vulnerables", segons les categories IUCN.
Protecció legal: Protegida a nivell internacional pel Conveni de Berna, la Directiva Hàbitats i la convenció CITES. A nivell estatal pel RD 139/2011.
(Article publicat per Montse Bau i Tòfol Mascaró, biòlegs del GOB Menorca, a la secció XOC del diari Menorca, el 30/01/2019)
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 6390 lectures