La síndrome de la variant de Ferreries

Diuen els defensors del projecte de les macrorotondes que amb la variant de Ferreries no es va muntar tant de sarau com el què s'està donant amb la carretera general. I tenen raó.

Fins fa poc, aquesta mateixa gent deia que les intervencions de Ferreries eren molt impactants i que les havia fetes un equip d'altre color polític. Ho plantejaven com a suposat argument per justificar -cosa mala d'entendre- les quatre macrorotondes programades entre Maó i Alaior. Han deixat d'esgrimir-ho des de que s'ha demostrat que la inauguració de la variant la va fer l'actual president insular dient que era un exemple d'integració paisatgística.

Més enllà de les guerres partidistes, si ho miram amb detall, hi trobam similituds i diferències importants entre una obra i l'altra.
Certament amb la darrera variant construïda a Menorca s'hi va incloure una rotonda a doble nivell -la de Sant Patrici-, una rotonda molt grossa a nivell -la de cala Galdana-, un pont i el conegut túnel. Uns impactes considerables.

Però les diferències també són abundants. D'entrada, la variant era una reivindicació llarga del poble de Ferreries, que no volia que la carretera continués passant per dins el poble, perquè s'havien donat alguns episodis tràgics.

El primer disseny del projecte el va fer el Govern Balear presidit per Jaume Matas, perquè les competències encara no s'havien transferit al Consell. Es va escollir entre vàries opcions, totes elles bordejant el poble pel nord. Al cap de poc temps, ja es va dir que s'apostaria per l'opció més allunyada del poble. El GOB, que entenia la necessitat de la variant, va advertir que el traçat que s'estava parlant era el més impactant de tots, que afectaria una zona ANEI i que també era la proposta més cara en l'econòmic.

De les reaccions per premsa i de les reunions i trobades que es van realitzar, va quedar palès que la reivindicació de la variant estava molt arrelada però que no s' havia aprofundit en com s'havia de fer. "Que la facin com vulguin però que la facin d'una vegada" venia a ser la proclama més sentida. Per això, quan el GOB va demanar que s'estudiés també la possibilitat d'algun traçat pel sud, que pogués aprofitar part de la carretera existent que va a Migjorn, es va veure com un perill de tornar retardar el projecte i la idea va trobar poc suport.

I també per això mateix, quan més tard el Consell Insular va rebre les transferències de carreteres, amb el traçat de la variant ja decidit i el procés d'expropiacions iniciat, la gent de Ferreries va témer que un replantejament general de l'obra impliqués uns anys afegits. Al final, hi va haver un acord entre les formacions polítiques per tirar endavant el projecte escollit, amb el compromís de reduir allò que fos possible.

Sense comptar amb la població local ni amb ningú del ventall polític, és difícil fer campanyes importants. Va quedar només el testimoni de la discrepància del GOB -i d'alguns comerciants- en reunions i notes de premsa.

Però quan les excavadores van haver fet feina, molta gent va entendre que potser la intervenció era exagerada per les necessitats reals que hi havia. Al GOB van arribar llavors prou peticions però era tard per fer més enllà de mesures pal·liatives (com passos per fauna, us de vegetació adequada, resembra d'arbres grans a escoles i zones públiques, etc).

Ara no hi ha gaire dubtes que l'actual obra de la carretera general -a més de per mèrits propis- és també víctima de la sensibilització que va provocar l'obra de la variant de Ferreries. Tots els residents i una part dels visitants de Menorca ja ha vist l'efecte paisatgístic que es pot provocar amb un desviament de tres quilòmetres. Per això no ha d'estranyar que l'anunci de quatre rotondes de dos pisos, una darrere l'altra (amb tres molt allunyades de qualsevol nucli important, amb una que no connecta res) sabent a més que aquest és el primer tram d'una intervenció de quasi 40 quilòmetres, no ha d'estranyar, deim, que hagi alarmat tanta gent.

El què s'ha començat a fer entre Maó i Alaior és molt impactant. Potser els actuals responsables del Consell Insular no han après encara cap lliçó, però les obres a les carreteres de Menorca són un tema més sensible que fa uns anys. Per pur sentit comú.