Arxiu de notícies del GOB Menorca

Aquí trobaràs les notícies publicades fins al 25 de gener de 2024.

Aquí les del 2012 i anteriors.

Ens trobaràs a www.gobmenorca.com

 

 

Back to top

La tortuga mediterrània (Testudo hermanni)

Pestanyes primàries

Tortuga de terra
Tortuga recuperant-se d'un atropellament

La tortuga mediterrània, anomenada simplement tortuga de terra a Menorca, és una espècie que viu només al continent europeu, des del nord-est de la Península Ibèrica fins a Turquia, i a les principals illes mediterrànies. Hi ha dues subespècies diferents. La que viu a Menorca és exclusiva del Mediterrani Occidental. A les Illes Balears només presenta poblacions silvestres a Mallorca i a Menorca, on va ser introduïda per nosaltres, no se sap ben bé quan. S'han fet estudis genètics que determinen dos orígens diferents de les tortugues de Menorca. Un primer origen molt antic, d'alguns milenars d'anys, provinent de Sicília o Sardenya. I un altre origen molt més recent provinent de tortugues del continent. Les tortugues del sud de l'illa són majoritàriament d'origen illenc, mentre que les del nord són d'origen continental.

Les tortugues són el grup actual de rèptils més antic. Les primeres espècies conegudes daten del Triàsic, fa més de 200 milions d'anys. La seva principal característica és estar recobertes d'una closca, que en el cas de la tortuga mediterrània està formada per 52 plaques òssies recobertes per una capa còrnia molt fina. La coloració negra i groga la diferencia de la subespècie oriental. Així com també la cara ventral, o plastró, que té dues franges negres paral·leles. Un fet únic d'aquesta espècie és la presència d'una ungla dividida longitudinalment en dues a la punta de la coa, el que permet diferenciar-la d'espècies semblants, com la tortuga mora, present a Mallorca i originària del sud de la península i nord d'Àfrica.

Les femelles poden arribar a midar 22 cm i els mascles, més petits, 20 cm. Hi ha altres detalls que permeten distingir els sexes. Les femelles tendeixen a ser més ovalades, tenen el plastró pla, la coa més curta i les plaques supracaudals, sobre la coa, més petites per poder deixar pas als ous durant la posta. El plastró dels mascles està enfonsat per a afavorir la còpula. Poden viure molts d'anys, prop del centenar. L'edat es pot intuir comptant el nombre d'anells de les plaques de la closca, tot i que en individus grans es difuminen.

Les tortugues són animals ectotèrmics, és a dir que la seva activitat metabòlica depèn de la temperatura ambiental. Per açò durant el mesos d'hivern solen estar inactives, mig enterrades, encara que en dies assolellats en podem veure alguna pasturant. El seu període anual normal d'activitat és de nou mesos, entre març i octubre. Els mesos de més calor també estan inactives durant les hores centrals del dia. De mitjans de maig fins a finals de juny les femelles van realitzant d'una a tres postes de dos a quatre ous cadascuna. Els enterren a llocs on hi toqui el sol, ja que la seva incubació depèn només de la temperatura ambiental, de manera que pot variar entre uns 90 i 125 dies. Els naixements es produeixen de finals d'agost a octubre. La temperatura d'incubació també determina el sexe dels nounats. S'ha experimentat que incubant els ous entre 32 i 35 ºC neixen femelles, i per sota, entre 25 i 30º C majoritàriament mascles. Arriben a la maduresa sexual entre els vuit i deu anys.

La tortuga mediterrània bàsicament és herbívora. S'ha comprovat que la seva dieta la componen més de cinquanta espècies de plantes. La complementa però amb tot tipus de restes animals que es pugui trobar, com excrements, animalons morts, caragols..., i fins i tot bolets. Una dieta poc variada, com sol passar en els animals en captivitat, les hi produeix malformacions a la closca.

La tortuga mediterrània a Menorca és molt abundant, comparat amb altres territoris on viu. S'han determinat densitats entre 24 i 80 tortugues per hectàrea, quan al continent les poblacions rarament arriben a 10 (Bertolero, 2016). Es localitza per tota l'illa als hàbitats que li són favorables: llocs oberts assolellats, com marines aclarides, garrigues, camps abandonats, sistemes dunars...

Els principals perills per les tortugues són causes humanes: destrucció de l’hàbitat, incendis, atropellaments i accidents amb maquinària agrícola, atacs de cans i rates. Els depredadors naturals a Menorca són quasibé inexistents. S’ha vist que els eriçons poden menjar-se alguna posta, o que les miloques són capaces de menjar-se els juvenils. Al continent sí que tenen molts de problemes amb senglars, guineus, teixons i altres depredadors, que contribueixen al risc d’extinció de certes poblacions. En canvi a Menorca la taxa de supervivència és molt alta, sobretot una vegada arribades a adultes.

Fa poques dècades cada any s'exportaven milenars de tortugues fora de Menorca per a ser venudes com a mascotes. Actualment la tortuga mediterrània està estrictament protegida per la llei. No es pot tenir en captivitat. Es recomana que els horts i camps situats en zones on hi ha tortugues tenguin portells o altres passos que permetin l'entrada i sortida de les tortugues, de manera que la població es mantengui connectada. Quan es troba una tortuga en una situació de perill, com per exemple enmig d'una carretera, l'hem de posar a lloc segur allà mateix, i mai endur-nos-la pensant que li feim un bé. Ha de seguir vivint a la seva comunitat.

Classe:  Rèptils
Ordre:   Quelonis
Família:  Testudínids
EspècieTestudo hermanni subespècie hermanni
Noms populars:  Tortuga de terra mediterrània (cat), tortuga mediterránea (esp), tortue    d’Hermann (fra), testuggine di Hermann   (it), Hermann’s tortoise (eng).
Distribució:   Península italiana, Sicília, Sardenya, Còrcega, sud de França, nord- est ibèric, Mallorca i Menorca.
Mides:   Fins a 22 cm les femelles. Els mascles són més petits.
Hàbitat:   llocs oberts assolellats, com marines aclarides, garrigues, camps     abandonats,  sistemes dunars...
Alimentació:   Herbívora, complementada amb restes animals.
Reproducció:  Ovípara. 1-3 postes de 2-4 ous, el maig-juny. Naixaments de finals    d’agost a octubre.
Estat de conservació: Molt bo a Menorca. En perill d’extinció a la península. Vulnerable en el conjunt de l’espècie.
Protecció legal:  Protegida a nivell europeu pel Conveni de Berna i la Directiva  Hàbitats. Inclosa al CITES. Espècie en Règim de Protecció Especial    pel RD 139/2011.

(Article publicat per Montse Bau i Tòfol Mascaró, biòlegs del GOB Menorca, a la secció XOC del diari Menorca, el 26/09/2018)