Arxiu de notícies del GOB Menorca

Aquí trobaràs les notícies publicades fins al 25 de gener de 2024.

Aquí les del 2012 i anteriors.

Ens trobaràs a www.gobmenorca.com

 

 

Back to top

L’aranya vespa

Pestanyes primàries

Aranya vespa, amb la seva ooteca

Les aranyes vespa (diferents espècies d’Argiope), també anomenades aranyes tigre, són unes de les poques aranyes que tenen nom popular, degut al seu abdomen amb línies transversals grogues i negres i als dos centímetres de mida, que les fa molt vistoses i belles i que la gent és fixi en elles. I és que la immensa majoria dels animals de petita mida, com els insectes i les aranyes, ens passen desapercebuts. Ben poques vegades  ens dediquem a observar-los com ho feim amb les aus o les plantes, i considerem que no tenen importància o són origen de plagues, tot i que constitueixen la major part de la biomassa animal, i de les espècies existents.

Les aranyes són artròpodes fàcilment identificables per tenir el cos fet de dues parts. Un tòrax cobert per una cutícula dura, unit per un estret pedicel a un abdomen tou. Tenen quatre parells de potes articulades i un parell de quelícers. La majoria d’elles sols tenen uns pocs mil·límetres de mida i una coloració críptica  que les amaga. És un dels ordres animals megadiversificats, com els escarabats o les papallones, i n’existeixen molts de milers d’espècies.

Totes les aranyes tenen en comú ser predadores, és a dir que cacen i mengen altres animals. Són amb molta diferència el grup animal que més insectes mengen al món, característica que les fa imprescindibles en el manteniment de les poblacions d’insectes i de l’equilibri ecològic. També tenen la capacitat d'elaborar fils de seda molt resistents que empren per diferents usos, com fer un capoll per protegir les postes d’ous, entapissar l’interior del cau, caçar i immobilitzar preses, o construir les conegudes teranyines.

A Menorca en coneixem més de dues-centes espècies. La majoria viuen en terra o entre la vegetació, i cerquen protecció sota les pedres, enterrades, o entre els petits espais que tenen les plantes. Si ens hi fixéssim podríem trobar aranyes per tot arreu, al boscos i a les ciutats, a les coves i a les cases, als camps de conreu i als jardins.

Les aranyes vespa es caracteritzen pel seu abdomen groc i negre. Al tòrax, cobert de borrissol blanquinós, s’hi situen els vuit ulls simples, que permeten una visió poc desenvolupada, i els quelícers. Els quelícers són apèndixs amb els que piquen les preses i les hi inoculen el verí, que les immobilitza i liqua, per després xuclar-les. Les aranyes vespa construeixen grans teranyines verticals entre la vegetació, de forma quasi circular, amb una ziga-zaga al centre i la part inferior un poc més allargada, on solen penjar les aranyes cap per avall. La teranyina està feta per uns fils de seda tant resistents que fins i tot les permeten caçar mosques, llagosts, vespes, mosquits, papallones, etc.

Les aranyes vespa presenten un marcat dimorfisme sexual. Les femelles són més grans i vistoses, podent superar els dos centímetres a més de les potes, mentre que els mascles tenen menys d'un centímetre. Arriben a la forma adulta entre finals d’estiu i la tardor. La femella augmenta la mida de l’abdomen per acumular entre cent i dos-cents ous, que solen passar l’hivern protegits dins un capoll de seda -ooteca- i no s'obren fins a la primavera.
La podem trobar als camps, i també a jardins sempre que tenguin algun racó tranquil amb vegetació prou alta per a la teranyina, i no s’emprin insecticides. Viu a tota Europa i part d’Àsia, i s’està expandint per Amèrica. És freqüent a la zona mediterrània i al nord d’Àfrica. A Menorca hi podem trobar tres espècies diferents del gènere ArgiopeA. trifasciata, A. bruennichi i A. lobata. La primera té les línies més paral·leles i estretes. A. bruennichi les presenta més amples, poc nombroses i no són rectes, mentre que A. lobata té l’abdomen blanquinós i amb lòbuls. És possible que aquesta coloració tant vistosa sigui una forma de protecció front als seus depredadors, ja que molts d’animals grocs i negres són verinosos o tenen mal gust, i per tant se’ls evita.


Classe: Aràcnids
Ordre:  Aranees
Família: Araneids
Espècie: Argipoe bruennichi, Argiope trifasciata, Argipoe lobata.
Noms populars: aranya tigre, aranya vespa, aranya groga i negra (cat.), araña tigre, araña cestera (esp.), wasp spider (eng.), argiope frelon (fra.), ragno vespa (ita.), Wespenspinne (al.).
Distribució:  Present a tota Menorca i a la zona mediterrània. Tenen una àmplia distribució per Europa, Àfrica i Àsia. També s’ha citat a punts d’Amèrica. A. trifasciata i A. lobata  semblen estar més adaptades a les àrees més càlides i seques.
Mides:   Fins a 2 cm, sense les potes.
Hàbitat:   Camps, marines, jardins...
Alimentació:   Insectívora.
Reproducció:  Ous.
Estat de conservació: No consten problemes de conservació,  tot i que no és abundant i lligada a l’estat de conservació de la vegetació. És molt sensible a l’ús de pesticides i insecticides. 
Protecció legal: No és inclosa en cap norma de protecció.


(Article publicat per Bosco Febrer i Tòfol Mascaró, biòlegs del GOB Menorca, a la secció XOC del diari Menorca, el 13/02/2019)