Les macrorotondes segueixen sent una realitat

Malauradament, el polèmic projecte de la carretera general segueix endavant sense les modificacions que s'han anunciat fa unes hores. A Menorca, arrel del costum cultural que va deixar el segle XVIII, el Dia dels Innocents es celebra el dia 1 d'abril i sovint es generen notícies imaginades, que es desmenteixen l'endemà. Demanam disculpes si qualcú no s'ha adonat de la broma.

Malgrat que el muntatge fotogràfic era prou fantasiós, no és cert que el Consell Insular hagi decidit reconsiderar les tres megarotondes en sòl rústic del tram de la carretera Maó Alaior. No hi haurà al·legories de taules en honor a la Menorca Talaiòtica, amb lloses extretes de la -també malmenada- ampliació de l'abocador de Milà.

Tampoc és cert -ja ens agradaria- que les empreses constructores hagin fet una aposta per a la filantropia. La realitat és que, a finals d'any, la UTE que intervé a la carretera general va demanar un increment de devers un 40 % més del pressupost assignat. La Llei actual només permet increments màxims del 10 % i sempre que estiguin molt justificats.

Durant gairebé tres mesos les obres han estat prácticament aturades. No s'han donat explicacions públiques de l'estat de les negociacions, però fa una setmana s'ha reprès l'activitat, precisament a les dues rotondes més conflictives que s'han iniciat: Rafal Rubí i l'Argentina.

Inventada -encara que molt desitjable- és també la notícia relativa a que Ordenació Territorial organitza una comissió que clarifiqui el contingut de les declaracions d'interès general. Un instrument que s'ha desdibuixat intencionadament aquesta legislatura i que queda pràcticament a criteri únic del conseller o consellera de torn, que pot anar buscant informes externs fins trobar-ne un que s'ajusti a la seva voluntat.

No sabem què passarà amb la projectada planta de triatges d'obra de Biniaiet Vell, que molta gent relaciona amb la rotonda projectada, enmig del no-res, a Biniai. El què si és cert és que en aquell entorn s'hi agrupen diverses explotacions agràries que mantenen un alt compromís amb els valors ambientals i que lideren algunes innovacions en el sector. I que, prescindint o no de l'afegit irònic dels músics de flauta i ca, ben podrien ser objecte, qui ho sap, d'entrar en un futur parc agrari de Maó, similar al que altres ciutats tenen i que són objecte d'admiració.

Per últim, no podem endevinar quins efectes causarà la primavera en el cor de càrrecs institucionals. Ens agradaria veritablement que l'estació de les flors ajudés a augmentar la sensibilitat a l'hora de prendre decisions, tant en les persones que ara tenen aquesta responsabilitat, com en les que la tindran després de les eleccions de maig.