És interessant conèixer les dades a l'hora de formar-se una opinió. De Menorca s'han dit i es diuen moltes coses que no són certes. Per exemple, que la protecció territorial no permet el creixement urbanístic. Aquests dies s'han publicat xifres que ho tornen a desmentir de manera categòrica i que conviden a pensar-hi.
A l'illa es mantenen algunes línies d'opinió, dirigides a combatre la idea de Reserva de Biosfera i a demonitzar el Pla Territorial Insular (el PTI). Són teories basades en fer veure que, problemes que es donen a tot l'Estat o més enllà, són exclusius de Menorca.
Així per exemple, la lentitud en les tramitacions que es fan davant l'administració pública res té a veure amb la característica de Reserva de Biosfera. En aquest sentit és recomanable visionar programes com el de Salvados que duu per títol Emperdedores, on es repassen les dificultats de posar en marxa iniciatives empresarials arreu d'Espanya.
Però que les teories no estiguin basades en fets contrastables, no vol dir que no puguin tenir efectes reals. Així, a la campanya electoral de 2011, es va repetir de manera sistemàtica que la crisi econòmica (que encara avui té repercussions internacionals) era deguda al PTI de Menorca. Un missatge que va donar importants rèdits electorals.
Però aquests dies el diari Menorca publicava les xifres que es poden consultar a la Direcció General del Cadastre, del Ministeri d'Hisenda, que demostren que aquesta illa encara té terrenys qualificats com a urbans o urbanitzables, per créixer un 35 % més del que ara hi ha construït. Més de 6.000 parcel·les edificables que no s'han usat. Per no parlar de la quantitat d'edificis a mig construir o per rehabilitar.
Dins d'aquestes xifres no hi ha encara comptades les moltes parcel·les més que la Norma Transitòria aprovada en 2015 havia previst quan afegia zones de creixement de les urbanitzacions de costa. Caldrà veure si ara aquest article es deroga finalment o si es manté en vigència.
Per tant, les dades demostren que a Menorca hi ha terrenys ja classificats, per a qualsevol creixement urbanístic mínimament racional. En algunes zones de costa, és encara clarament excessiu (vegeu les imatges que acompanyen la notícia).
De manera que caldrà demanar de nou més precisió en les opinions corporatives (formacions polítiques, col·legis professionals, patronals, etc) i també un detall més acurat quan es fan propostes d'ordenació territorial.
Perquè una cosa és mirar si hi manca alguna parcel·la estratègica per una depuradora, per a millorar un aparcament o altres necessitats d'interès públic, que tothom pot entendre, i l'altra és fer un discurs que justifiqui continuar insistint en els errors del passat.
L'especulació de terrenys i la gran dependència de la construcció desenfrenada estan passant una factura important a la societat actual, en forma d'atur, de pèrdua del dret a l'habitatge i de molts edificis per a rehabilitar. S'ha de treballar per a un futur diferent.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 5272 lectures