L'escola de ciutadania

S'observen canvis importants en la societat. Aquesta crisi econòmica ha posat negre sobre blanc el problema dels governs que no governen i l'enorme capacitat d'alguns lobbies econòmics per segrestar la democràcia. Molta gent reacciona davant això amb indignació o protesta, però sovint sense gaires eines, perquè no ens han educat per exercir la ciutadania plena.

Ens trobam en una conjuntura de dubtes, de canvis mals de predir, d'incerteses que, per alguns, són apassionants, perquè les societats només solen canviar quan hi ha necessitat de fer-ho.

La nostra democràcia ha fet els 35 anys, i després de molt temps enlluernats pel miratge econòmic del construir sense fi, comprovam ara que els dirigents no aconsegueixen (o no saben, o no poden)  menar la nau cap a indrets de més recer. I és que, a diferència d'altres països més avançats en democràcia, aquí tot el què concernia als temes públics s'ha delegat gairebé íntegrament en els representants institucionals. “Que ho arrangin, i si no en saben que se'n vagin” solem sentir a dir.

Fa estona que alguns sociòlegs advertien que, en el procés de globalització, s'organitzarien molt millor les grans corporacions econòmiques i les màfies internacionals, que no els governs democràtics. Així ho veim ara, quan els diners públics que havien d'anar a serveis bàsics no hi són perquè els dirigim a rescatar autopistes de pagament (propietat de les grans constructores), centrals tèrmiques sobre-dimensionades (propietat de les grans elèctriques) o per evitar que “caigui” el sistema bancari, mentre els seus alts directius s'apugen el sou i es neguen a donar crèdits.

Aquests estudiosos expliquen que els reptes són massa grans com perquè els resolguin només els governants que tenen un peu sobre el coll o una futura plaça en el consell d'administració d'alguna multinacional. Es requereix que la ciutadania també s'involucri en els temes públics, si es vol viure en una democràcia que no sigui de cul de bòtil. No només per vigilar, sinó també per proposar i participar en la discussió

Les evidències que mostren com els governs no governen han generat les reaccions d'indignació com el 15-M, Ocupy Wall Street, etc. S'han multiplicat les mobilitzacions espontànies convocades per xarxes socials mentre creix el distanciament amb la representació política. Però en les discussions assembleàries de carrer s'ha fet palès moltes vegades la gran voluntat de millorar les coses i també el gran desconeixement en el funcionament dels aspectes públics.

Per aquests motius, s'ha d'aplaudir la iniciativa que ha sorgit del Fòrum d'Entitats del Tercer Sector de Menorca, que ha decidit organitzar quatre sessions per oferir formació, reflexions i debat en relació a com pot la ciutadania recuperar l'espai públic amb coneixement de causa.

Al llarg de quatre dijous, s'explicaran aspectes tan interessants com l'organització del poder públic i les propostes existents per reformar-lo, les eines que qualsevol ciutadà té al seu abast amb la legislació vigent, per intervenir en temes que van més enllà del seu estricte interès individual, així com experiències concretes de persones i d'organitzacions en temes que es coneixen a nivell local.

També s'abordarà l'anàlisi dels nous moviments socials, de vegades espontanis i de vegades ben planificats. Com s'avaluen algunes iniciatives que s'han pres, per què han tingut èxit o per què han fracassat. En definitiva, una gran oportunitat per a tota aquella gent que creu que la vida pública també es pot viure des de molts diferents àmbits. La inscripció és gratuïta i es paga segons la voluntat de cadascú.

Hi ha persones que diuen que no es volen ficar en temes polítics. Una opinió respectable, però un tant innocent, perquè la política afecta la gent, vulgui aquesta o no. Ja està clar que el concepte s'ha degradat a vegades per mor dels nombrosos cassos de corrupció, o perquè sovint es confon política amb partidisme i això s'associa a la manca de capacitat d'anàlisi imparcial.

El primer article de la Constitució de 1978 diu: “La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado”. O sigui, que els poders públics estan al servei del poble, no al revés. Però si el poble ha d'exercir la sobirania, convé que tengui una mínima formació en el tema.

Alguns asseguren que vam entrar en la democràcia havent llegit pocs llibres i que directament ens vam enganxar a la televisió. La veritat és que entre futbol, culebrons i reality-shows, hi ha per passar moltes hores entretinguts asseguts al sofà. Però mentrestant, uns altres decideixen com serà el nostre futur.

(Article publicat per Miquel Camps al Diari Menorca de dia 26/05/14)