Lleis i voluntats

El món que ens rodeja és molt divers i s'organitza a partir d'un ampli ventall de maneres. Es diu que la Física respon a lleis, en tant que sovint es pot basar en sistemes gairebé exactes. La Biologia sol parlar més de patrons, de regularitats, però ja dins un escenari més variable. En canvi, les ciències polítiques depenen de voluntats humanes, que es poden analitzar en alguns marcs, però que es basen sobretot en les decisions. El futur proper hauria de saber entendre el món, per prendre les decisions adients.

Les coses cauen a terra perquè en aquest planeta impera la llei de la gravetat. Quan es genera un foc, una gran part de les coses es cremen. A temperatures de combustió molt altes, l'oxigen tendeix a ajuntar-se amb el nitrogen i formen òxids o diòxids de nitrogen. Repeticions que es poden preveure amb facilitat i que han ajudat a considerar-se com a lleis naturals.

Però si parlem de l'evolució de les espècies, veurem que és una conseqüència de mutacions espontànies, lluita, col·laboració i adaptació. També pot ser cosa d'un poc de sort. Veient l'enorme llista dels que han viscut i ara ja només surten al registre fòssil, s'entén que la supervivència no és només cosa de ser fort. Els que tenien més força ja no hi són. Si un volcà entra en erupció, la realitat canvia. Si la mar puja molt de nivell, es formen noves illes amb organismes que hi queden presoners. Si un meteorit cau del cel, no és fàcil trobar recer.

A la civilització que hem creat, la desigualtat en la distribució de la riquesa no és la llei de la gravetat ni la mala sort d'un meteorit, és el resultat de decisions polítiques en matèria fiscal. La presència de plàstic al mar és una derivada d'acords entre humans que no s'han volgut fer responsables de les conseqüències d'emprar i tirar materials que no es biodegraden. Si encara funcionam amb energia fòssil i no renovable, és perquè els guanys d'uns passen per damunt de l'interès de tots.

L'any que prest començarem genera moltes expectatives, algunes molt evidents, com el control de la pandèmia que encara es mou d'un lloc a l'altre. D'altres, són més modestes però també importants, com l'esperança que els fons europeus destinats a la recuperació econòmica (Next Generation) estiguin realment impregnats dels valors anunciats de medi ambient, salut, digitalització, nova indústria, etc.

D'aquesta interessant oportunitat europea, només s'ha fet la primera passa. Ara cal presentar projectes, aprovar-los i executar-los al llarg dels pròxims sis anys. Serà en aquest trajecte quan es demostrarà la integritat i l'aportació social que es pugui aconseguir de veritat. Anys enrere, molts fons ambientals europeus es van usar per fer noves autopistes. Els lobbies més importants a l'hora de rebre els diners públics, estan formats per aquells que més abanderen la teoria de la iniciativa privada. Això si que és quasi com la llei de la gravetat.

A nivell local, cal esperar resoldre correctament la dialèctica entre els que encara veuen l'economia basada en el consum territorial, el ciment i l'asfalt i aquelles persones que l'analitzen en base a la qualitat de vida, l'atractiu econòmic i el valor afegit que representa la conservació dels valors ambientals. El nou Pla Territorial Insular és una eina bàsica en aquesta qüestió i serà un tema de debat en 2021.

Caldrà veure com remunta el turisme després de la pandèmia, fins a quin punt es poden recuperar dinàmiques passades o s'hauran produït canvis estructurals. Observarem si joves menorquins es poden tornar instal·lar a l'illa gràcies al teletreball. Si la digitalització pot importar cervells en tost d'exportar-los.

Mirarem amb interès com evoluciona el sector agrari menorquí. Si el component de salut segueix interessant a l'alça i això repercuteix en l'alimentació, la mobilitat o el disseny dels assentaments humans. Si l'aigua dolça és contemplada i gestionada com el recurs escàs i vital que és.

Tot això i més s'haurà de tractar a partir del debat col·lectiu, de la feina conjunta i diversificada que permeti fer confluir visions. La complexitat impera. Fins i tot les anomenades lleis de la Física trontollen de manera important quan s'incorpora la nanorealitat i els terrenys sòlids s'enfanguen.

Però els indicis que es detecten mostren una societat que evoluciona ràpidament per afrontar els reptes. Sumem-nos a treballar-hi per un millor any.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 28/12/2020)