Massificació turística (3): la capacitat nàutica superada (vídeo)

Tercera entrega, amb vídeo de suport, sobre el debat de massificació turística de Menorca. Avui analitzem la massificació nàutica.

Com en d’altres ocasions, hi ha opinions per a tots els gustos. Alguns consideren que hi queda molt de marge per créixer i d’altres pensen que l’illa ja està saturada d’embarcacions. Per aplicar més objectivitat al tema, podem mirar les dades.

Comptam per això amb la feina tècnica que es va fer en 2009 i 2010 quan es va iniciar el Pla Insular de la Costa, una iniciativa conjunta del Consell Insular i de la Direcció General de Sostenibilitat de la Mar, que ja pretenia racionalitzar el món de la nàutica. El Pla no es va arribar a aprovar pel canvi de color polític que es va produir en 2011, però el treball tècnic si que es va realitzar en gran manera. Entre d’altres, es van fer diferents vols aeris rodejant la costa menorquina i es van fotografiar totes les embarcacions que hi havia.

Aquest testimoni indiscutible va permetre comptar després les barques i veure on es trobaven situades, si al seu lloc habitual d’amarrament (ports i fondejos fixos) o si estaven itinerant per les cales i platges.

Un dels vols, fets un capvespre del mes d’agost de 2010, mostra que hi havia 2.344 embarcacions fora de port, nombre que representa un 49 % del total de barques que hi havia en aquell moment al litoral de Menorca.

Aquesta dada la podem ara contrastar amb un treball que s’ha fet en 2020 per part de la Direcció General de Ports del Govern Balear, que ha realitzat un estudi de capacitat de càrrega nàutica de cada illa. El treball ha analitzat cadascuna de les cales i platges, mirant l’extensió de mirall d’aigua que tenen, descomptant la zona reservada a banyistes i les zones de posidònia on no es pot ancorar. Es defineix una distància a guardar entre embarcacions segons l’eslora i això dóna la capacitat nàutica aproximada de cada indret.

En el cas de Menorca, s’ha optat per considerar que totes les embarcacions són de tipologia menor, d’entre 8 i 10 metres, la qual cosa ofereix una xifra més generosa. D’aquesta manera, Menorca present una capacitat de càrrega nàutica de 2.115 embarcacions.

Com es pot comprovar, la xifra del vol aeri de 2010 ja era superior. Per tant, es pot concloure que, des de fa com a mínim 11 anys, la capacitat de càrrega nàutica de Menorca està saturada o superada. O sigui que tenim un altre paràmetre que mostra que hem arribat als límits, com ja es veia al vídeo anterior amb el cas de la pressió humana sobre les platges.

Aquesta tendència a la massificació nàutica té dos efectes especialment preocupants. D’una banda, genera una realitat de l’illa que poc té a veure amb la propaganda turística i amb les expectatives que això genera sobre els visitants, que esperen que Menorca no sigui un espai tan atapeït com altres llocs turístics.

L’altre efecte negatiu, és que la manca d’espai fa que moltes barques acabin tirant l’àncora damunt la posidònia. Sobre això hi ha també una dada que alça alarmes. Aquest estiu de 2021, les barques de vigilància de posidònia del Govern Balear, han fet moure devers mil embarcacions que estaven ancorades sobre praderies protegides. Tenint en compte que no no hi havia vigilància a la costa nord, la xifra real deu haver estat molt superior. Per tant, la suma de les afectacions individuals de més de mil embarcacions sobre la posidònia és un efecte que s’hauria de prendre seriosament.

Aquests xifres que ja són objectives, d’ocupació i d’afectació, haurien de servir per reconsiderar la dinàmica que s’ha vingut observant d’anar afegint amarraments sense cap límit sobre l’illa. Ho hem vist repetidament al port de Maó, on recentment s’han habilitat més d’un centenar d’amarraments al litoral des Castell sense haver passat cap estudi d’impacte ambiental.

O amb les previsions del Pla General de Ports del Govern, que planifica marines seques, aparcaments i dotacions vàries per facilitar que més embarcacions puguin operar al litoral menorquí. Destaca la previsió de duplicar la làmina d’aigua del port esportiu d’Addaia, que a més es situa en un espai d’alt valor ambiental.

Amb la informació disponible, aquestes coses s’han de reconsiderar. S’hauria d’acompanyar el sector nàutic de Menorca perquè no depengui del creixement sense límits del nombre de barques. I quan quedin amarres actuals lliures, caldria donar prioritat a les embarcacions tradicionals de llenya, que formen part del patrimoni cultural de la mar.

Per una visió sencera, podem veure el vídeo adjunt. Com sempre, us convidam a divulgar i donar suport a aquestes propostes, així com a pensar-ne d’altres que puguin resultar útils per a conservar l’illa.