Arxiu de notícies del GOB Menorca

Aquí trobaràs les notícies publicades fins al 25 de gener de 2024.

Aquí les del 2012 i anteriors.

Ens trobaràs a www.gobmenorca.com

 

 

Back to top

Més d’un milió i mig de plàstics a Son Bou

Pestanyes primàries

Microplàstics a l'arena de Son Bou
Mostreig d'arena
Anàlisi de l'arena

 

Durant un any i mig, el CEIP Margalida Florit de Ciutadella i el Mestre Duran d'Alaior, han participat en el projecte de ciència ciutadana "Microplastic Whatchers" integrat a la plataforma Observadors del Mar.

L'activitat, dinamitzada per les àrees d'Educació Ambiental i Medi Marí del GOB Menorca, busca apropar la ciència als fillets i filletes de primària així com donar a conèixer els valors naturals del litoral, les amenaces a les quals s'enfronta i mostrar la importància de cuidar i conservar aquests espais.

L'objectiu de la plataforma coordinada per l'Institut de Ciències del Mar (ICM) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), és recollir dades de presència i abundància de microplàstics i mesoplàstics al medi marí, per tal de treballar en el diagnòstic i la sensibilització d'aquest problema tan estès. Durant divuit mesos els participants han recopilat mensualment dades a les platges d'Algaiarens i de Son Bou, seguint un protocol científic de mostreig i classificació de plàstics de diferents tipus i mides.

Més enllà de la recollida i anàlisi de mostres, la iniciativa va animar als alumnes del CEIP Mestre Duran a fer una feina de reflexió, anàlisi i divulgació de les dades obtingudes. Entre les tasques duites a terme pels estudiants podem trobar un rap, una exposició, un vídeo o nombrosos cartells que expliquen la problemàtica dels plàstics al medi natural i com ens afecten.

Amb les dades recollides i analitzades durant aquest any i mig podem començar a treure informacions interessants com per exemple que les mostres recollides a les dues platges, indiquen una major concentració de fragments plàstics a la part superior de la platja en comparació amb la vorera de l'aigua. Això es deu al fet que la baixa densitat dels plàstics fa que siguin empesos pel vent i acumulats a l'àrea superior dels arenals. Si la teoria és correcte, al sistema dunar de les platges, el qual està protegit i no s’hi poden agafar mostres, descobriríem les concentracions més altes de microplàstics.

Unes xifres que ens revelen les anàlisis d'arena i que són especialment preocupants, són que a la zona mitjana de la platja, on solem posar la tovallola, a Algaiarens hi trobem de promig 171 fragments plàstics per metre quadrat i a Son Bou 99 fragments per m². Si tenim en consideració l'extensió de les dues platges, arribem a la conclusió que a Algaiarens, amb 4600 m², hi podria haver més de 350.000 fragments plàstics a l'arena i a Son Bou, amb més de 32.000 m², la xifra augmenta fins als 1.620.000 fragments. Aquestes xifres no tenen en compte les concentracions de microplàstics que hi ha al sistema dunar, que com ja hem dit anteriorment, segurament són molt superiors a les usades per fer aquests càlculs.

Finalment, cal remarcar que durant els mostrejos, s'han descobert un total de 1.448 pèl·lets a Algaiarens i 848 a Son Bou, gairebé el doble a la platja del nord que a la del sud de l'illa. Els pèl·lets són petites bolles transparents, o de colors, que la indústria del plàstic empra com a matèria primera, però a Menorca no tenim indústria d'injecció de plàstic. Aquesta dada casaria amb la teoria que els pèl·lets que apareixen a les platges de Menorca provenen de fuites de les petroquímiques que hi ha a la península i que la tramuntana i els corrents dipositen a les nostres costes.

Com podem comprovar, la iniciativa ens revela informacions molt interessants a la vegada que preocupants. Tant de bo, puguem continuar treballant amb els centres educatius per descobrir més sobre la contaminació per plàstics del nostre litoral i conscienciar als estudiants de la importància de protegir els oceans.

El projecte “De les aules al fons marí, desplastificant el mar balear”, es va iniciar juntament amb el GOB Mallorca el gener del 2021, i ha estat possible gràcies al suport de la Fundació Sa Nostra Caixa de Balears i Bankia –a través de la seva convocatòria de Medi ambient i Desenvolupament Sostenible–, la Fundació Marilles i l'Ajuntament de Ciutadella - a través de la seva convocatòria de subvencions a les entitats sense ànim de lucre-.