Ocells i empresaris juràssics

Les coses no sempre són com semblen. Malgrat que hi ha gent que s'abona a les teories fàcils, la vida és plena d'exemples que ensenyen a desconfiar-ne. Ni els animals estan de vegades relacionats amb qui te penses, ni els efectes econòmics i ambientals reals són els que en ocasions es pregonen.

Si ens haguéssim de guiar per les aparences i la intuïció corresponent, diríem que un cocodril té molt més a veure amb una iguana o amb una serp, que no amb un ocell. Per contra, l'estudi de l'evolució per la via dels gens, la filogenètica, ens mostra que un simpàtic busqueret es troba evolutivament molt més proper al cocodril que no la iguana o la serp.

De fet, els ocells són els autèntics descendents dels poquíssims dinosaures que van sobreviure a l'enorme cataclisme de fa 250 milions d'anys, quan sembla que un meteorit va eclipsar quasi tota la vida a la terra i al mar. Les precioses oronelles que niuen als edificis agraris, o el tord negre xafarder que ens ofereix melodies des d'arbres i teulats urbans, provenen d'alguna bestiola juràssica que va superar la crisi més gran que es té coneixement.

També algun avantpassat pretèrit dels actuals mamífers s'ho va poder apanyar per anar tirant i superar successius moments molt letals en la història del planeta. Van veure com el gran continent es trossejava, com els volcans entraven una i altra vegada en erupció i com uns animals desapareixien per donar pas a d'altres que es podien adaptar. D'aquests vam arribar els humans.

Parlant de coses que no són el que semblen, resulta vergonyosa l'estratègia de les empreses de plàstic, així com d'alguns comerços que els fan el joc. Com que la Llei ja prohibeix el plàstic d'un sol ús, ara utilitzen materials més gruixats amb el fal·laç argument de ser un material reutilitzable.

De manera que es distribueixen bosses més gruixades, carmanyoles més rígides i d'altres succedanis similars, que encara resultaran pitjors a efectes ambientals. O sigui, que hi ha una oportunitat per mostrar criteri i rebutjar aquests nous materials quan anem a comprar. Els comerciants es solen moure per l'opinió que detecten dels seus clients.

Ara és època de polls volanders. Molts ocells fan el primer intent de vol i no sempre surt amb èxit. Si són al camp, s'arreceren entre els arbusts i els pares els continuen alimentant fins que aprenen a usar correctament les ales. Més val deixar-los si els trobem. Però si cauen a un carrer de la ciutat, tenen poques probabilitats de sobreviure, per manca d'amagatalls i pel perill permanent dels vehicles.

Fa setmanes que al centre de fauna silvestre van molt atrafegats recollint cries i organitzant mans prou curoses com per poder-les acabar d'alimentar i retornar a la natura. S'ha de saber quin tipus de menjar convé a cada espècie (el pa amb llet cau fatal a quasi tothom), posar l'animal en un lloc adequat de temperatura, de seguretat i de tranquil·litat, i donar-li les dosis diàries d'aliment que requereix. També preparar oportunitats perquè aprenguin a menjar sols i evitar que quedin lligats emocionalment a l'espècie humana.

Com que la televisió té un poder molt gran, molts infants que juguen extasiats amb els ninots del tiranosaure, el triceratops i el diplodocus, no saben en canvi distingir una cadernera d'un verderol, ni identificar el cant d'un sibil·lí o d'un rossinyol. Quan resulta que  són família propera dels de la pel·lícula. Formar-se en els cursos que s'ofereixen per aprendre a criar-los és una bona oportunitat i una gran experiència.

Les darreres setmanes també estan deixant en evidència altres coses xocants. Ara, el turisme de gatera (que és de gatera, però és turisme) pot resultar destructiu per altres sectors turístics segurament més interessants per la comunitat que el rep. A Menorca es parla de Sant Joan, però a molts altres llocs ben propers mar enllà, tenen revetla cada nit, perquè la seva (sacrosanta) oferta turística està basada en això mateix. En el mercat sense criteris, passen aquestes coses.

Tornant als descendents dels dinosaures, comença també la temporada de vols dels polls de baldritja, una espècie molt amenaçada, que tenim el privilegi de conservar a Menorca. Semblants a una gavina, molts dels polls volanders que es crien a coves i forats de la costa poc accessible, es desorienten amb la llum del fosquet del litoral humanitzat i acaben aterrant entre la gent. Cal evitar que cans i moixos els puguin danyar. Avisant a l'112, es gestiona la seva recuperació, generalment amb èxit.

(Article publicat per Miquel Camps. com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 12/07/2021)