Per una patronal hotelera actualitzada

Aquests dies passats s'ha vist una entrevista del president de la patronal hotelera de Menorca a la premsa local. Una de les propostes destacades que feia aquest portaveu era la d'ampliar les urbanitzacions de costa, a partir de desprotegir alguns terrenys dels voltants. Una proposta que el GOB considera pròpia del segle passat i que pot amagar interessos personals.

Menorca té encara territoris enormes planificats per seguir construint a la costa. Casos com Coves Noves, Son Parc, Torre-solí, la costa de Sant Lluís o Punta Grossa, tenen en previsió milers de m2 i milers de places turístiques amb nous  xalets i hotels. Però el president dels hotelers vol que es desprotegeixin els terrenys propers que ara estan en sòl rústic per poder-hi fer més coses d'oferta complementària. Si aquesta és la seva visió de futur, es necessiten amb urgència altres veus econòmiques més assenyades.

En opinió del GOB, el darrer que necessita Menorca és sacrificar espais del rústic per fer créixer les urbanitzacions de costa. Ben al revés, caldria prendre mesures per frenar bona part dels creixements encara prevists a les zones urbanitzables, que són herència de les planificacions dels anys setanta i vuitanta. S'haurien d'aplicar sistemes d'esponjament, rebaixar l'impacte paisatgístic dels hotels més grans i exigir que qualsevol nova construcció incorpori al màxim els paràmetres ambientals que es venen demanant des d'Europa, de consum quasi zero en energia, aigua i materials no naturals.

Les declaracions del president d'Ashome estan demanant, de fet, poder multiplicar allò que ell va fer amb el parc aquàtic de Biniancolla. Recordem que el cas era exactament així. A una urbanització amb molt de terreny urbanitzable pendent d'edificar, es va autoritzar a la carta la transformació total d'una parcel·la de rústic protegit dels voltants per fer-hi un parc aquàtic.

L'operació es va justificar dient que un parc aquàtic exterior desestacionalitzaria la temporada turística. La major part de gent no s'ho va creure, ni els jutges tampoc. Les sentències i els pronunciaments judicials que han sortit fins ara diuen que es tracta d'una operació que va infringir la llei. Però convé saber que al voltants del parc aquàtic de Biniancolla hi ha més terrenys que ara estan protegits i que són propietat de la mateixa empresa (veure il·lustració adjunta).

En l'entrevista, es fa el símil de la gran inèrcia que tenen els portaavions per explicar situacions que costen de reorientar. Just aquest sembla ser el problema d'alguns interlocutors econòmics, que repeteixen les receptes de fa 50 anys.

La sortida a la crisi econòmica provocada per la pandèmia no pot pretendre fer retornar l'ordenació territorial dels anys on les urbanitzacions creixien. No veure que les coses han canviat radicalment, és anar cap a la ruïna. La Menorca del segle XXI ha d'estar basada en la diversificació econòmica, en activitats que contemplin la sostenibilitat ambiental, en potenciar i dur a la pràctica la imatge de territori conservat que ha diferenciat aquesta illa.

I el segle XXI també necessita agents econòmics que s'asseguin a les taules de negociació amb una perspectiva actualitzada. A Menorca n'hi ha, però no són els portaveus habituals.