El nou Pla Hidrològic, revisat per la Conselleria de Gabriel Company, pot representar un toc fatal i irreversible per als recursos hídrics de Menorca. Està orientat a eliminar els controls sobre els regadius i a permetre activitats que poden posar en perill els pous d'abastiment o augmentar la intrusió marina. Una greu irresponsabilitat.
L'orientació del Pla, després que la Conselleria de Medi Ambient hi hagi incorporat alguns canvis, és la d'eliminar limitacions als regadius, augmentar les extraccions de l'aqüífer i fiar-ho tot a la tecnologia de dessalació i depuració, amb uns calendaris que són impossibles de complir.
Hi ha una dada incontestable en el medi físic de Menorca, que l'equip que treballa en el Pla Hidrològic oblida. En 1984, el primer any que es van mesurar de manera oficial els nivells freàtics de l'illa, la mitjana de l'aqüífer de migjorn (d'on s'abasteix el 90 % de Menorca) estava a 21,67 metres per sobre del nivell de mar. En 2012, aquest paràmetre es trobava a 15,79 metres. Fa 10 anys que es registren unes pluges superiors a la mitjana, però Menorca continua extraient més agua de l'aqüífer que la que hi entra quan plou. Cal demanar-se què passarà amb les reserves subterrànies d'aigua quan arribi un període de sequera perllongat.
És especialment preocupant el favoritisme descarnat que s'observa cap als regadius, sense més condicions, perquè a Menorca és molt alt el consum d'aigua per a regar farratges de bestiar de granges intensives. Recordem que les darreres dades oficials atorgaven al rec dels farratges el 81 % de les extraccions totals de regadius de Menorca, que quasi bé igualen a les extraccions per aigua urbana de tots els residents i turistes que registra l'illa. Aquestes granges acostumen a regar 14 hores diàries a ple estiu. Ara es preveu llevar el control fins i tot en les masses d'aigua subterrània que no poden complir objectius de recuperació obligats per la Directiva europea de l'Aigua.
El nou Pla inclou coses tan descarades com la supressió de la placa d'identificació dels pous. Què es persegueix amb aquesta eliminació? Què hi guanyen els interessos generals amb aquest canvi? També s'elimina l'obligació de disposar de pous de reserva i garantia per a l'abastiment de poblacions.
L'augment d'extraccions en zones en risc pot accentuar de manera significativa el perill d'intrusió marina. Això es veurà reforçat perquè també s'han rebaixat els criteris per a captacions d'aigües salobres i ara es vol permetre poder fer captacions sobre més franja costanera.
L'increment de la demanda d'aigua d'aqüífer es pretén compensar amb tecnologia. Però els calendaris que es posen no són realistes. Per exemple, es fa la previsió que en 2015 (d'aquí a un any i mig) Menorca s'abasteixi en un 21,40 % d'aigua dessalada. L'equip redactor sembla haver oblidat que la planta de dessalinització que es va construir al municipi de Ciutadella no es troba encara en funcionament. No hi ha hagut acord mai entre l'empresa, el Govern Balear i l'Ajuntament de Ciutadella.
La Conselleria oblida també (de manera intencionada o no) que no existeix a dia d'avui connexió realitzada per fer arribar l'aigua de la dessaladora als dipòsits que abasteixen el principal nucli de ponent. Ni connexió ni previsió d'obres, ni pla d'expropiacions per poder-se dur a terme. Molt manco encara perquè l'aigua dessalada pugui arribar a algun altre municipi.
La cosa no està millor pel que fa a l'aigua depurada. El Pla preveu que Menorca passarà d'abastir-se d'aigües regenerades (també en un any i mig) de l'actual 1,26 % a un 15,45 %. A tal efecte cal fer constar que tots els pobles principals de Menorca envien a les depuradores les aigües residuals urbanes mesclades amb les aigües industrials, amb la qual cosa el perill de contaminacions per substàncies prioritàries és considerable perquè les instal·lacions no estan preparades per degradar les restes industrials.
En el cas de l'EDAR conjunta Maó – Es Castell, s'hi afegeix a més l'arribada dels lixiviats de l'abocador de Milà. En el cas de Ciutadella, els nivells de clorurs són sempre molt alts i fan impossible el seu ús per a substituir aigües de rec que s'estiguin extraient del subsol. Per tant, no sembla tampoc gens realista pensar que es poden augmentar les extraccions subterrànies perquè altres usos disminueixin per substitució d'aigua regenerada.
El GOB ha presentat al·legacions en l'exposició pública de l'Informe de Sostenibilitat Ambiental d'aquesta nova versió del Pla Hidrològic. Analitzant cada apartat, es demana que es treballi amb escenaris possibles, que no s'usin xifres no reals per emmascarar realitats difícils i que, mentrestant, el Pla Hidrològic apliqui mesures de contenció de les extraccions dels aqüífers.
El tema de l'aigua és un dels aspectes que continuen sense abordar-se a Menorca. El nou Pla Hidrològic hauria de servir per millorar la situació però ja veim els plantejaments que inclou. La cosa és encara més preocupant quan es constata que tots aquests canvis s'impulsen des de la Conselleria de Medi Ambient, l'organisme que se suposa que ha de vetlar per la conservació dels valors ambientals.
Tot plegat sembla clar que el departament de Medi Ambient ha quedat decantat i qui està fent en realitat el Pla Hidrològic és el departament d'Agricultura, més en concret, el lobby d'indústries lligat a l'agricultura intensiva.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 28324 lectures