Qui descontamina cobra

Al mateix temps que se'ns fon l'Àrtic i que anem sumant rècords històrics de mesos calents, algunes coses van canviant en positiu, tan a nivell local com a escala global.

A Menorca fa anys que es fan acords de custòdia del territori aplicats a l'àmbit agrari. En virtud d'aquests enteniments entre pagesos, propietaris i ecologistes, es recompensen -tot i que molt modestament- els compromisos de conservació.

Així, actuacions com la gestió responsable dels boscarrons que són part estratègica del mosaic menorquí, o com la recuperació d'abeuradors que donin servei al bestiar i a la fauna silvestre, o com altres accions d'una llarga llista, es tradueixen en reconeixement social, en jornades de voluntariat o en promoció de productes.

Arrel d'aquestes experiències, es va conformar també el Contracte Agrari de la Reserva de Biosdera (CARB), que -ara si- ofereix incentius econòmics als pagesos professionals que duen a terme actuacions considerades bones per a tota la col·lectivitat.

La innovació en aquestes coses és que s'està incidint en temes que, fins el moment, es consideraven externalitats. Positives, però externalitats. O sigui, que eren temes que no apareixien en els balanços econòmics (ningú t'ajudava per conservar un boscarró) i ara en canvi es reconeixen.

Des d'enguany, les finques que es vulguin acollir al CARB, han de presentar un pla de gestió de purins. Perquè en el combat contra els nitrats a l'aqüífer no basta tenir una fossa de recollida sinó que cal gestionar després els líquids de manera responsable.

Qui descontamina, cobra. Aquesta és la virtuosa filosofia, que s'està obrint camí també a nivell mundial, segons apunten alguns experts.

La Cimera sobre el Clima que es va celebrar a París l'any passat, va aconseguir l'exòtic miracle de ser signat per dos pesos mundials com són Xina i Estats Units. Alguns afirmen que aquest dia va començar el segle XXI. I diuen els entesos que aquest acord estratègic s'està notant fins i tot en els mercats financers.

D'acord amb aquesta teoria, les grans corporacions que cerquen inversió a nivell internacional estan notant la tendència de molts fons d'inversors a considerar manco atractives les economies que es segueixen basant en combustibles fòssils i més interessants les basades en energies renovables.

Ja fa anys que a nivell local es van tancant les subvencions generalistes, que s'atorgaven a algunes organitzacions pel simple fet d'existir, i es substitueixen per convenis que dirigeixen ajuts públics a activitats de benefici col·lectiu evident. Això s'està implantant també a nivell europeu. Fins i tot hi ha qui treballa perquè en 2020 els valors ambientals constin en el PIB d'Europa.

A les teories científiques que intenten explicar el món, guanyen terreny les que es basen en la cooperació més que no en la competència. En els ecosistemes es descobreixen interaccions fins ara insospitades.

Sembla ser que les majestuoses alzines de les deveses peninsulars es traspassen humitat i nutrients a través de la teranyina subterrània que conformen els fongs que creixen en el subsol. És la meravella de la vida, on el resultat és molt més que la suma de les parts. Es tracta de realitats que no veiem si no ens submergim en les recreacions de laboratoris especialitzats o tenim la capacitat d'observació d'un pagès amb esperit de naturalista.

Deia el gran ecòleg Ramon Margalef que alguns organismes es compliquen la vida i escriuen la història. Així està passant en els reptes ambientals. Amb avanços i retrocessos, es pot reorientar una història que no està escrita.

Grans organitzacions ambientalistes nord americanes estan treballant en la permuta de deutes externs de tercers països a canvi d'acords de conservació de valors naturals destacats. Tot deu ser millorable, però és indiscutible que les mentalitats canvien.

Com en el cas dels ecosistemes naturals, la nostra societat també és mes que la suma dels individus humans i el valor principal és la relació d'ajuda mútua que podem arribar a establir.

Veurem si hi som a temps a salvar l'ós polar i la resta de la cadena tròfica on aquesta espècie es desenvolupa. Veurem si les xarxes de gent que aprèn a sumar esforços poden combatre amb èxit les multinacionals que es freguen les mans pensant en el petroli que hi pot haver sota el gel que s'està liquant. Veurem si l'educació s'orienta finalment a fer ciutadans i no només intel·lectuals, i en pocs anys canvien dinàmiques que ara ens porten a un camí sense sortida.

Molts indicadors mostren camins bons, dins de la urgència ambiental que ja vivim. Com deia aquell, caldrà esperar moments millors per poder ser pessimistes.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al Diari Menorca de 07/11/16)