El GOB ha presentat un Recurs de Reposició contra la planta de triatges que el Consell pretén declarar d'interès general al lloc de Biniaiet Vell, molt a prop d'on s'ha previst la construcció de la macrorotonda més discutida del projecte de la carretera general.
Les plantes de triatge de residus de construcció i demolició fan una bona funció, perquè ajuden a reciclar gran part dels residus derivats de l'activitat constructora. Però representen una instal·lació gran, que requereix de molt territori i de dotacions per accés de vehicles pesants i línies elèctriques importants. Per aquests motius, és vital tenir criteris a l'hora d'ubicar-les.
Les tres primeres plantes es van ubicar en sòl rústic. Les dues de Ciutadella estan a la perifèria de la ciutat i la que està entre Alaior i Maó es va instal·lar a una zona ja molt transformada, entre la pedrera de Loreto i la fàbrica de formigons. Quan es van tramitar hi havia un context d'activitat trepidant del sector de la construcció. En aquells anys, aquests tipus de material van arribar a representar el 80 % del que s'abocava a Milà i encara es mantenia un abocador irregular a la Penya de s'Indio, dues problemàtiques que es van poder solucionar amb el reciclatge.
La darrera instal·lació d'aquest estil que s'ha posat en marxa és de 2011 i ho ha fet ja en sòl industrial. Es tracta d'una planta recuperadora d'excedents d'excavació, que es va autoritzar dins el polígon industrial de Maó.
Des de fa uns anys, un grup d'empreses lligades a la construcció, està intentant impulsar una nova planta de triatges al lloc de Biniaiet Vell, en un paratge rústic ben conservat, que alberga importants valors arqueològics i rodejat de llocs que fan agricultura ecològica. Un dels principals problemes d'aquest projecte era que els promotors havien de sufragar l'adequació de la carretera general per entrar i sortir camions. La polèmica es va incrementar quan es va saber que el Consell Insular dibuixava una rotonda de dos pisos just a la vora, on ara no hi ha res. D'aquesta manera, la infraestructura que havia d'anar a càrrec dels promotors es paga amb diners públics.
El GOB veu bé que es posin en marxa noves plantes de triatge, si així ho volen fer els seus promotors. Però el context actual no s'assembla gens al de principis dels 2000. Ara comptam amb molt de sòl industrial que no s'està usant, i que ja té totes les dotacions necessàries per una empresa d'aquests tipus. El fet que n'hi hagi una de similar al polígon de Maó demostra que és perfectament possible ubicar-ho en terreny industrial.
En canvi, la zona de Biniaiet Vell no sembla gens adequada. S'han de transformar 90.000 m2 de sòl rústic ubicat entre dos importants jaciments arqueològics, s'han d'obrir nous vials i dotar-se d'energia elèctrica.
Un dels requisits principals dels estudis d'impacte ambiental és aportar una anàlisi de les diferents alternatives existents, de tal forma que es demostri que l'opció escollida és la més raonable. Idò bé, aquest estudi d'alternatives no estava inclòs en l'expedient que va sortir a exposició pública quan es van poder presentar al·legacions. Els promotors van enviar nova documentació directament a la Comissió de Medi Ambient, qui ho ha aprovat recentment.
El tràmit que ha fet ara el GOB es basa precisament en aquesta deficiència. Els ciutadans tenen dret a veure tota la documentació dels expedients que surten a exposició pública, perquè de les seves al·legacions (tal i com diu la llei) se'n poden deduir informacions importants per la decisió que han de prendre els organismes públics. Per això s'ha presentat un Recurs davant la Comissió de Medi Ambient, demanant que anul·li l'aprovació i obligant a que es torni fer l'exposició al públic amb la documentació completa. La gent té dret a saber com es justifica que es consideri aquest lloc com idoni.
Si el tema ambiental es resol, encara quedarà el requisit de declarar la planta com d'interès general per part del Consell Insular. També s'haurà de justificar en què es basa aquest suposat interès general d'una iniciativa estrictament privada, en una àrea ben conservada i en un context de sòl industrial disponible com l'actual.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 18702 lectures