El cas de la modernització dels dos grans hotels de Son Bou segueix essent objecte d’atenció pública. El GOB considera que el projecte presentat mostra diverses deficiències, que seran plantejades oportunament a cadascun dels estaments públics competents.
Com es recordarà, en la recerca de documentació que el GOB va realitzar sobre l’expedient antic, es van trobar alguns documents demostratius de com es van fer les coses en els anys setanta, quan es van alçar les dues pantalles que de llavors ençà fan malbé la visió de la platja de Son Bou.
L’arquitecte que en aquell temps va fer l’informe municipal actuava també -i així consta en el mateix expedient- com a apoderat de la propietat dels terrenys. Era art i part en la resolució. Pot ser per això, en el seu informe en relació als efectes de l’obra projectada considerava que «la defensa del paisaje es total...».
La llicència que es va donar en aquell moment no complia amb els paràmetres urbanístics que el mateix text establia. Arrel de les advertències fetes fa uns mesos al respecte, l’Ajuntament d’Alaior va encomanar informes tècnics, jurídics i dictàmens externs, que van certificar que els hotels no eren legals.
Però l’urbanisme és una matèria molt complexa. Posteriorment es va trobar una nova llicència, que no figurava dins l’expedient del cas, que sembla que si que donaria cobertura legal als hotels. El GOB ha demanat fa setmanes veure tota la nova documentació, però l’Ajuntament encara no ha contestat.
El cert és que les hotels de Son Bou són un dels exemples més clarificadors dels excessos urbanístics dels primers anys de construccions turístiques al litoral. Juntament amb la desfeta paisatgística de l’hotel de cala Galdana, o de l’Arenal d’en Castell i algun altre, formen part d’aquelles intervencions que ara ningú permetria fer.
O això és el què tothom pensava, fins que va sorgir una disposició a la Llei de Turisme de 2012, que després ha estat perllongada en la revisió feta en 2017. Aquest text legal, pensat suposadament per a facilitar la modernització dels establiments turístics, és en realitat una renúncia a intentar reconduir les desfetes paisatgístiques realitzades en temps de la dictadura i quan no hi havia normatives ambientals.
Vist que la legislació actual encara no ajuda a aquesta tasca, però considerant que és imprescindible forçar canvis en aquest sentit, des del GOB es seguirà amb detall l’itinerari que faci el projecte que Melià Hotels International ha presentat.
Recordem que la companyia pretén mantenir l’alçada dels hotels (planta baixa + 11), escalonar l’edifici a la part que mira al mar i augmentar l’altura de les actuals construccions laterals amb el volum que elimini en l’escalonament de dalt.
Els responsables de la companyia han declarat que, si amb la revisió del Pla Territorial Insular se’ls permetés recuperar la possibilitat d’edificar a les parcel·les que té a cada costat dels hotels (que es van desclassificar en el PTI de 2003 per evitar més construccions en primera línia de mar), llavors estarien disposats a demolir algunes plantes de dalt, malgrat les acabessin de modernitzar.
Això no és creïble. La realitat és que Melià ha presentat un projecte que manté els hotels amb el mateix nombre de plantes. Si obté la llicència, no eliminarà res que no prevegi el projecte que s’autoritzi.
El GOB ha detectat diverses deficiències en el projecte i les plantejarà en el moment que hagi pogut consultar tota la documentació nova que sembla que ara s’ha trobat. Modernitzar els hotels amb les actuals alçades, com es vol fer, significaria donar 50 anys més de vida a unes pantalles que mai s’havien d’haver permès. Mentre hi hagi eines legals, es treballarà per intentar impedir-ho.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 4505 lectures