Son Bou: legalitat per clarificar

El GOB creu que les dues torres que s'alcen a primera línia a la platja de Son Bou no han complit mai les condicions de la llicència que se'ls va donar. Si l'edifici no és legal, no es pot reformar ni ampliar.

L'entitat ha enviat aquests dies un nou escrit a l'Ajuntament advertint dels potencials incompliments que es detecten, escrit que se suma al que es va enviar fa dos anys i que mai ha tingut resposta.

Com es recordarà, el GOB ja va advertir el febrer de 2018 (Son Bou, els hotels que no es podien edificar), després de consultar l'expedient històric dels hotels, que la llicència de principis dels anys setanta s'havia donat condicionada a uns paràmetres que permetien construir 0,2 m3 m2 (1 m3 cada 5 m2). Atès que el projecte dels anys setanta es vinculava a una parcela de 25.000 m2, l'edifici resultant no podia tenir més de 5.000 m3 i en té 93.000 m3.

En els expedients antics (de l'Ajuntament i del Govern) hi falta documentació. El Govern va fer una recerca al col·legi d'Arquitectes de Balears i es va trobar que el projecte cita que la finca de Son Bou tenia 100 hectàrees, amb la qual cosa es va dir que potser els hotels si que havien observat els paràmetres màxims obligats de la llicència.

Però la realitat registral dels terrenys on es troben construïdes les dues torres, demostra que la propietat va segregar dues parcel·les, amb data de 19 de novembre de 1971 (deu dies abans de la llicència), de 9.430 m2 cadascuna, sense mantenir vinculació registral amb la finca originària matriu. Amb la qual cosa, s'aprecia un incompliment doble de la llicència, atès que no es van respectar els paràmetres establerts de 0,2 m3 m2, ni tampoc la condició del projecte de comptar amb una parcel·la de 25.060 m2.

Hi ha altres condicionants de la llicència que semblen no haver-se observat i que el GOB ha inclòs en els seus escrits dirigits a l'Ajuntament. En concret, l'obligació de depurar les aigües residuals per al seu ús per a rec, i la prohibició de fer arribar al mar cap tipus de residus.

Les aigües dels hotels es depuren a una instal·lació que aboca sobre una zona de risc de contaminació d'aqüífers i no hi ha constància que s'usin per a rec. L'efluent va a parar a un barrancó que acaba a la caleta de Llucalari, o sigui, al mar. Per aquests motius, s'ha demanat opinió a la institució municipal en relació al compliment d'aquestes condicions.

Val a recordar també que ja es va escriure a l'Ajuntament per demanar comprovació respecte de les obligacions que el Codi Tècnic d'Edificació marca per edificis que es volen reformar. Aquesta norma exigeix unes cimentacions d'entre 14 i 30 metres de profunditat per edificis com les torres de Son Bou.

Recordem que el projecte que ha presentat Melià manté l'actual alçada, escapça els cantells que miren al mar però preveu un 20 % d'ampliació entre les dues torres. L'autorització turística que tramita el Consell Insular queda sempre supeditada a que es tracti d'edificis legals. Aquesta certificació urbanística és competència de l'Ajuntament.

El GOB creu que les torres de Son Bou són una afronta al litoral menorquí. Es van construir als anys setanta, quan encara no hi havia democràcia. Potser per això l'arquitecte municipal va fer un informe dient que els hotels millorarien el paisatge (veure El curiós informe dels hotels de Son Bou). Potser també per això el tècnic municipal apareix a l'expedient actuant com apoderat de la propietat de la finca.

Però després de 50 anys, aquests edificis s'han amortitzat i han generat molts beneficis a les empreses propietàries. A Menorca no li interessa gens continuar apostant per una oferta turística lligada a un gran impacte paisatgístic i basada en turisme de sol i platja que, per les característiques de massificació d'un edifici com el que parlem, mai podran anar gaire més enllà que del tot inclòs.

Per aquests motius, des del GOB s'està fent el seguiment de la tramitació i s'intenta que es presenti un projecte més propi del segle XXI que no de l'època anterior a la democràcia.