Transcendència incerta

Transcendir al període de vida ha estat una de les motivacions dels humans des del primer moment que hi va haver consciència de la mort inevitable. De moment, aquesta llei segueix inexorable per als éssers vius. Tot i que alguns quasi ho aconsegueixen malgrat que passin dotzenes de milers d'anys. Veurem si les obres de la societat moderna, que coneixem ara, arribaran a transcendir o seran, històricament, un sospir.

L'escalfament del planeta fa que cada any es generin rius de molt de cabal a les regions gelades del nord, durant el curt estiu siberià d'aquells indrets tan inhòspits. La temperatura ascendent que venim registrant fa que es fongui també el permafrost, és a dir, el fang gelat, la terra humida i congelada, que ha actuat d'agent conservador per entregar algunes herències meravelloses. Els rius ja poden erosionar la terra i la destapen.

Així, s'han anat descobrint cossos dels antics mamuts, alguns amb sang líquida. Sembla que aquests animals tenien un tipus d'anticoagulant natural per fer front a les inclemències dels llocs on vivien. Altres exemplars eren cries i encara tenien al ventrell la llet materna que els havia alimentat el dia anterior.

D'entre les troballes més cridaneres, es va localitzar, a 35 metres de profunditat d'una zona congelada, una col·lecció de llavors d'una planta. Els científics ho atribueixen a la feina d'emmagatzemar aliments que devia practicar alguna espècie d'esquirol d'un temps remot on no hi havia gel permanent a la zona. El cas és que, havent tractat una mica les llavors trobades, van aconseguir que germinassin. Aquesta forma de vida, clarament havia transcendit a la mort.

La ment humana ha anat buscant formes de fer-se immortal. Una de les més comunes és fer construccions amb elements inerts. Així ho feren els faraons i els grecs. Així ho feren també aquelles persones, probablement refugiats que buscaven terres manco hostils, que van arribar a Menorca fa devers 4.000 anys. Instal·lats amb el bestiar i les sements que van portar, van alçar navetes, talaiots i taules, que han arribat fins els nostres dies. Avui encara hi ha detectats més de 1.500 jaciments a l'illa i de cada vegada tenen més atenció de l'actual societat.

Precisament sobre un element que s'ha resistit a desaparèixer del cicle vital habitual, és on la societat industrial ha alçat el seu imperi. Els restes orgànics no acabats de processar pels sistemes habituals de biodegradació, van acabar constituint el petroli, que és l'autèntica base del món industrial que ens ha tocat contemplar. Aquells éssers d'altres temps, van quedar atrapats en espais geològics i van generar aquesta substància viscosa que és el tòtem de la societat actual. La seva matèria, abans viva, és el nostre combustible.

Amb aquesta font d'energia, potentíssima i d'alt rendiment, hem transformat molta de la superfície terrestre, hem buidat els mars de peixos i hem canviat la composició de la part atmosfèrica. Poques coses han quedat com abans, en aquest brevíssim moment de l'evolució terrestre. A més, ho estem sembrant tot de plàstic, que també és un invent que sorgeix d'una part dels residus del petroli.

Però, tornant a la transcendència, caldrà demanar-se si els moderns icones inerts arribaran gaire lluny, quan l'anunciat declivi del petroli es faci més coneixedor. Els edificis de ciment armat solen començar a trencar-se al cap d'unes dècades. Els grans aeroports no es podran mantenir si els avions no es poden usar amb la freqüència actual. Les enormes autopistes tindran un futur incert si no es disposa d'una alternativa clara a l'actual subministrament energètic... És probable que molts d'aquests elements no arribin a superar el segle d'existència, la qual cosa és, proporcionalment, com el temps que tarda un pètal de flor a arribar al terra.

Ara és bon moment per reflexionar sobre la solidesa real d'aquest model amb què ens embolicat als temps actuals, on tot sembla molt important i poderós, però en realitat entra dins de la lògica de l'emprar i tirar.

És probable que la transcendència, en termes de memòria històrica, la tengui la generació que sigui capaç de frenar i revertir els processos ecològics essencials que hem afectat i que són bàsics per a la vida. Aquella gent que entengui la magnitud de la tragèdia que pot venir, que es comprometi de veritat i que busqui maneres d'un treball constant.

Transcendiran aquells que aconsegueixin que els mamuts congelats segueixin el seu somni plaent i etern, quan es pugui detenir el procés d'escalfar artificialment el planeta.

(Article publicat per Miquel Camps, com a coordinador de política territorial del GOB, al diari Menorca de 21/09/2020)