Ahir es publicava la notícia de la sentència del Tribunal Suprem. Després de 26 anys de polèmiques i litigis, Trebalúger queda sense urbanitzar i no hi ha dret a indemnitzacions pel lucre cessant. Un cas històric que hauria de servir també per reflexionar sobre fets més actuals.
Breu cronologia
El desembre de 1988, l'Ajuntament des Mercadal (encara no hi havia ajuntament des Migjorn), governat pel Partit Popular, atorga llicència a Trebalúger S.A. per a construir 19 xalets a la part de llevant de la platja. Els informes dels tècnics municipals són negatius a aquesta llicència i l'Ajuntament encomana un altre informe jurídic extern, que és favorable.
L'inventari d'espais naturals que el Govern Balear havia encomanat com a pas previ a la Llei d'Espais Naturals ja proposava la protecció de la zona, que ara quedava condemnada.
El GOB inicia una campanya de mobilització ciutadana. El dia 15 d'abril de 1989 una gran manifestació passa pels pobles des Mercadal. S'han presentat més de 1.500 recursos contra la llicència.
L'Ajuntament decideix seguir el tràmit i el GOB presenta un contenciós administratiu. L'abril de 1990 el Tribunal Superior de Justícia de Balears accepta aplicar una paralització cautelar que frena el perill imminent de les obres.
En 1991 es va aprovar la Llei d'Espais Naturals i Trebalúger va ser anomenada Àrea Natural d'Especial Interès. Aquest nova protecció va ser un fonament principal perquè, anys després i havent aconseguit els promotors una sentència favorable al Suprem, el nou Ajuntament des Migjorn (també en mans del Partit Popular en aquells moments) argumentàs la impossibilitat de ratificar la llicència. Llavors, els promotors van decidir demandar al Govern Balear per haver aprovat la Llei d'Espais Naturals i demanar una indemnització de meś de 27 milions d'euros.
La importància ambiental i turística
La platja de Trebalúger és un paratge idíl·lic, al final d'un barranc i rodejat de bosc. És un referent de la Menorca natural que seria posteriorment declarat Lloc d'Interès Comunitari i Zona d'Especial Protecció per a les Aus.
Trebalúger és un més dels indrets que van patir intents d'urbanització i que es van salvar per la mobilització popular (com l'Albufera des Grau, Macarella, Turqueta, Algendar i tants altres). El temps ha demostrat que conservar les platges verges ha servit per diferenciar Menorca en el panorama turístic.
Els informes externs i el lucre cessant
Això de tenir els informes tècnics de la pròpia institució en contra i buscar-ne d'externs, recorda el cas que s'està tramitant ara del parc aquàtic en sòl especialment protegit de Biniancolla. Després que els informes tècnics i jurídics del Consell fossin contraris a la declaració d'interès general, la conselleria d'Ordenació del Territori va encomanar un infome jurídic extern per trobar arguments favorables.
També crida molt l'atenció la sentència del Suprem que diu que les expectatives de guany no són indemnitzables. Aquest plantejament s'havia mantingut normalment per descartar el dret de rebre diners per això que s'anomena “lucre cessant”, és a dir, el que es pensava guanyar amb l'operació i no ha estat possible. Diu el Suprem que s'han d'indemnitzar les despeses que s'hagin realitzat en base al dret atorgat (en el cas de Trebalúger, 69.175 euros per la redacció dels projectes i les taxes devengades) però no els beneficis teòrics.
Aquest nou pronunciament judicial dóna què pensar quan en el cas Cesgarden (a Son Bou), que tracta d'una promotora que no havia invertit ni un cèntim en construir res, s'ha atorgat un dret a indemnització de 29 milions d'euros.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- 29262 lectures