Una llei que no ajudarà als pagesos

La Llei Agrària que s'està tramitant elimina el control en l'explotació dels aqüífers, augmenta la problemàtica dels nitrats, eximeix de tramitacions ambientals tot allò que dugui el prefix “agro” i obre nous perills urbanístics al camp.

Els GOBs de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, presentaren ahir una al·legació conjunta contra la Llei Agrària de Gabriel Company de la que en demanen la retirada.

Amb l'excusa del foment a l'activitat agrària, Company ha bastit una llei a mida dels interessos de grans propietaris de sòl rústic i de les grans indústries agroalimentàries i de transformació. El camp deixa de ser pels pagesos, per passar a convertir-se en un sòl encara més apte per a l'especulació, la inversió immobiliària i els negocis a l'engròs.

La proposta de llei agrària que s'ha començat a tramitar confon qualsevol cosa que es fa al camp amb l'activitat agrària, de tal manera que en molts cassos afavoreix i promou la desregulació del sòl rústic i la substitució de l'activitat agrària real.

En tost de regular els aspectes vinculats a l'activitat agrícola i ramadera, el text entra en exoneracions de compliment dels paràmetres urbanístics i de la regulació ambiental amb una clara regulació a la carta i que entra en competències que no li pertoquen. Això no ajudarà gens a mantenir la pagesia sinó al contrari: l'especulació urbanística farà fora els pagesos.

L'avantprojecte pretén incomplir frontalment la Directiva Marc de l'Aigua. No posa límits ni control a l'ús intensiu de l'aigua, no només per activitats agrícoles i ramaderes, sinó tampoc per les activitats que hi considera complementàries. Diu que s'han de satisfer les necessitats actuals i futures del sector i s'oblida que les normes europees estableixen que abans que respondre a la demanda s'han de garantir el bon estat de les masses d'aigua. Entre d'altres coses, perquè si no es fa així els recursos hídrics es perden cada vegada més.

Més de mitja Menorca té la consideració d'aqüífer vulnerable per la problemàtica dels nitrats, amb unes reserves hídriques que han minvat molt en els darrers 40 anys. No es pot pretendre seguir legislant com si no passés res. L'interès públic s'ha de defensar per davant d'interessos concrets.

També en l'aprofitament forestal és preocupant veure que es pretén eliminar la tramitació ambiental de determinades actuacions no planificades. A Menorca es coneixen ja prou cassos de tala a l'engròs per fer biomassa, que estan provocant greus ferides sobre el territori degut a la manca de control real sobre l'activitat i que està generant una opinió pública contrària a l'aprofitament d'un recurs renovable que podria resultar de balanç positiu.